Entrevista

Núria Iceta: “Necessitem fer de les arts una experiència habitual”

Què s’ha aconseguit entre el primer Fòrum de les Arts a l’Educació i el segon?

El primer Fòrum va ser un veritable catalitzador de tota la comunitat educativa i artística que treballa en la cruïlla arts i educació. Són molts professionals implicats arreu del territori que fan un treball conscient i el Fòrum va tenir l’oportunitat i l’encert d’aplegar aquestes iniciatives i donar-hi un impuls públic de visibilitat, vam poder posar-los al centre. Podem afirmar amb orgull que la celebració del Fòrum i la redacció de la Carta de les Arts a l’Educació amb el conjunt de recomanacions i els compromisos de l’administració, ha suposat un impuls en les polítiques públiques.

El Consell Rector del Fòrum, que aplega els tres departaments de la Generalitat implicats (Cultura, Educació i Universitats), les quatre diputacions provincials, les associacions municipalistes i les fundacions que treballen en aquest àmbit, convocats pel CoNCA, ha fet de comissió permanent de seguiment d’aquestes recomanacions i ha interlocutat en aquests dos anys amb tots els agents del sector.

Podríem concretar algun cas d’èxit?

I tant. El Govern ha impulsat un programa temporal per a la millora de la presència de les arts i la cultura a l’educació que ha permès destinar recursos humans i econòmics per facilitar la connexió entre professionals de la cultura i l’educació, des de les aules, garantir l’accés de tot l’alumnat a la cultura i afavorir la implicació de professionals de la cultura en els àmbits educatius, entre d’altres. El programa contempla la creació de catorze llocs de treball, amb un equip de direcció, que treballarà des dels serveis centrals de Barcelona i un equip territorial d’onze tècnics que treballaran des dels Serveis Territorials del Departament d’Educació. És un programa central per al desenvolupament de polítiques a nivell nacional.

A més, durant el segon Fòrum, des del CoNCA farem un balanç més complet d’aquest període.

La nova jornada vol fomentar l’augment de les arts en el sistema educatiu. Com?

Si el primer Fòrum va ser, com dèiem, un catalitzador d’iniciatives, públiques i privades, amb el segon Fòrum volem fer un pas més que empenyi cap al planejament nacional, que impulsi la presència estructural i habitual de les arts a l’educació, de manera troncal en els currículums, i de manera habitual en la quotidianitat dels centres educatius i de la vida cultural de la comunitat educativa, tant dins com fora de l’escola. Necessitem fer de les arts una experiència habitual en la vida de les persones i un vehicle de vivències i coneixements amb una sensibilitat i impacte singulars en la formació de la ciutadania.

Hi ha desequilibri territorial en el sistema educatiu i cultural català?

La configuració del país, amb unes centralitats urbanes molt marcades, fa que calgui tenir unes mirades noves sobre el conjunt del territori, atenent les diverses necessitats de la població i requeriments d’accés a la cultura i l’educació, que són drets inalienables de la ciutadania. En aquest sentit, la nova llei de drets culturals que va iniciar el seu camí en la legislatura passada i que esperem que arribi aviat al Parlament, també contribuirà a garantir aquest accés i caldrà que es desplegui amb normes i recursos per fer-ho possible.

Amb el segon Fòrum volem fer un pas més que empenyi cap al planejament nacional, que impulsi la presència estructural i habitual de les arts a l’educació

Manca equitat, doncs?

L’equitat és un horitzó de responsabilitat de tota acció política pel que fa a les polítiques i els serveis públics. En el cas de l’educació i la cultura considerem que treballar per aconseguir-ho està en la base de la formació d’una ciutadania compromesa i activa. L’accés a la cultura és també una font de realització i gaudi personal que ha de poder estar a l’abast de tothom, independentment dels recursos familiars.

El sistema garanteix una inclusió real?

La inclusió és també un horitzó de responsabilitat, igual que l’equitat. La inclusió demana tenir una mirada ampla, pensar en el conjunt de la ciutadania, en la nova comunitat que es construeix dia a dia amb l’arribada de nous catalans que aporten també noves mirades sobre la cultura. La diversitat funcional també forma part d’aquest horitzó de responsabilitat i hi ha nombroses experiències en el camp de l’art i la salut que estan contribuint a una nova manera d’entendre la comunitat.

Quan parlem d’art i educació, tenim una mirada eurocentrista, cada cop hi ha una perspectiva més intercultural, o les dues coses?

El tema de la diversitat està cada cop més en els debats culturals i amb tota la raó de ser. Si la demografia canvia també ha de canviar la mirada sobre l’educació i sobre la cultura. Les cultures es creen i transformen per contacte i això planteja grans reptes a les societats contemporànies, sobretot a les europees, que estan essent grans receptores de població migrada que,  a banda de la seva contribució a l’economia i el desenvolupament social, no s’han tingut prou en compte pel que fa a la seva contribució cultural. L’impacte de la migració és claríssim i està molt estudiat des de la sociolingüística, per exemple, però cal tenir una mirada més àmplia també quant a l’accés a la cultura. Per això cada cop les grans institucions culturals se n’ocupen. El mateix CoNCA està ultimant ara mateix un estudi sobre el tema: “El tractament de la diversitat cultural a les institucions culturals catalanes”, que serà presentat abans d’acabar l’any.

El Fòrum de les Arts a l’Educació té en compte la participació dels joves? De quina manera?

Evidentment, el subjecte i la preocupació principal són els joves, tot i que també parlem d’una experiència de formació i cultural al llarg de la vida, però no està prevista una participació explícita dels joves. El segon Fòrum està enfocat més aviat cap al planejament polític, en sentit ampli, tant des de la cultura com des de l’educació, amb l’objectiu de concretar al màxim mesures concretes que serveixin a les administracions per implementar les seves polítiques.