Actualitat

Pacte contra la Segregació Escolar: on som un any després?

Un any passa molt ràpidament. I en el que va del 18 de març de 2019 al 18 de març de 2020 han passat moltes coses, però sobretot s’ha tancat en mig d’una situació absolutament anòmala i que trastoca tots els plans. Amb tot, és moment de fer balanç sobre aquell pacte que tant va costar d’assolir amb un gran consens encara que no absolut (ni la Ustec ni la Fapac s’hi van sumar). Un pacte que inclou 30 actuacions i 189 mesures, si bé, un any després, el seu èxit o fracàs sembla dependre de la primera d’aquestes actuacions: l’aprovació d’un nou decret d’admissió d’alumnat.

“És molt important que s’aprovi el decret d’admissió i es comenci a aplicar”, comenta Maria Jesús Larios, adjunta del Síndic de Greuge per la infància, per a la qual el balanç sobre l’èxit o fracàs del Pacte està estretament lligat a la sort del decret d’admissió. En el pacte es diu que aquest decret ja hauria de ser d’aplicació durant el període de preinscripcions del curs 2020/21, però fins al mes de novembre la comissió creada en el marc del Pacte sobre aquest decret no va enllestir un document amb les recomanacions del que havia d’incloure, i això va causar  que l’esborrany no es tingués fins al desembre i que tota la tramitació formal no comencés fins al gener, per la qual cosa l’esperança era que fos d’aplicació amb la matrícula viva del curs vinent, però amb l’oposició de l’escola concertada i, sobretot, la crisi del coronavirus, el futur d’aquest decret és incert.

El 10 de març, el Síndic de Greuges va comparèixer al Parlament, on va donar un suport explícit al decret, ja que entén que incorpora fil per randa les recomanacions de la comissió. “Hem valorat positivament el decret i és cert que també hem dit que parteix d’un consens sobre l’infrafinançament que pateixen les dues xarxes, i que cal que hi hagi una millora d’aquest dèficit en el finançament, però aquest decret inclou moltes mesures que són urgents i per tant la seva aprovació no es pot condicionar a què abans hi hagi una millora en el finançament”, considera Larios.

El malestar de la concertada

Això és, de fet, el que demana l’escola concertada. En els diversos actes realitzats en les darreres setmanes (rodes de premsa, entrega d’al·legacions), els representants de les patronals de l’escola concertada han insistit que el decret entra en un terreny que consideren que atempta contra la llibertat dels pares (el fet que el Departament passi a programar tota l’oferta educativa, no només la del sector públic), però a la vegada ho han vinculat amb les seves dificultats econòmiques, i a la necessitat que les seves famílies paguin quotes voluntàries per quadrar els comptes.

“El decret no és una vareta màgica, la segregació no és tan fàcil de resoldre, però mentrestant ens volen imposar unes obligacions sense les contrapartides econòmiques que preveu el Pacte”, explica Eva Salvà, directora de l’Agrupació Escolar Catalana (AEC). “De concertades n’hi ha de molts tipus, aquest no és un adjectiu que ens defineixi per si mateix, som escoles i la immensa major part atenen a la població del seu barri, mentre se les acusa d’un seguit de coses que no són certes i en canvi sí molt ofensives”, afirma Salvà. Com quines?: “El mateix conseller va dir fa poc en seu parlamentària que la concertada tria els seus alumnes, és molt fort!”. Salvà recorda que en el mateix Pacte es contempla que “si no es compleixen els compromisos ens podem desvincular dels acords que es prenguin”.

El decret d’admissió inclou mesures com la creació de les taules locals de planificació educativa, l’ampliació del que s’entén per alumne amb necessitats de suport educatiu i la reserva de places per aquest alumnat, la prohibició de no derivar matrícula viva als centres d’alta i màxima complexitat, la persecució del frau en la preinscripció, tot amb la voluntat d’aconseguir una distribució equilibrada de l’alumnat. On s’ha focalitzat la polèmica, però, és en el fet que l’administració pugui programi tota l’oferta del servei d’educació de Catalunya, és a dir, de les escoles públiques i de les concertades, la qual cosa a Larios li sembla força lògica. “Si realment volem lluitar contra la segregació, el Departament ha de tenir eines, i la programació és una d’elles. La programació ha d’intentar evitar que hi hagi sobreoferta, i s’ha de poder fer en l’àmbit local, amb la participació de les administracions locals i de la comunitat educativa”, insisteix Larios.

Juntament amb el decret d’admissió, es tramita també el decret de concerts, que estableix nous requisits perquè es puguin renovar els concerts educatius, i que ha irritat encara més l’escola concertada perquè imposa requisits (com el fet que el 60% de l’alumnat sigui de la zona escolar o que cap alumne sigui exclòs de sortides i colònies per causa econòmica) fins ara inexistents i perquè, segons expressa Salvà, “tots dos decrets s’han fet de manera molt poc consensuada”. Al contrari que el decret d’admissió, el de concerts no es tramita per la via d’urgència ni ha comptat amb un document de recomanacions sorgit d’una comissió creada pel Pacte, si bé inclou alguna de les famoses 189 mesures, com el fet de voler avançar cap a la gratuïtat total del sistema i evitar que una part el paguin les famílies.

El cost de la plaça escolar

En el marc del Pacte contra la Segregació es van crear tres comissions de treball. La primera (sobre el decret d’admissió) i la segona (sobre mesures a prendre en zones de segregació residencial) van acabar confluint en el document de recomanacions al Govern sobre el decret d’admissió. La tercera és la que estudia el cost de la plaça escolar, l’actuació número 15 del pacte. Aquesta comissió és a punt d’enllestir els treballs, i fins i tot s’especulava (abans del confinament) que es podrien fer públics els resultats d’aquest estudi abans de fi de mes. Segons Xavier Bonal, sociòleg expert en educació que ha format part d’aquesta comissió, “per primera vegada es podrà mesurar el cost aproximat de la plaça, i per tant quin és l’esforç pressupostari que s’ha de fer per assegurar la gratuïtat”.

L’estudi, afegeix, posarà en evidència que “hi ha una concertada que va molt apurada i una concertada que va molt sobrada, a la qual potser no li farà tan feliç obtenir un finançament real si és al preu de no cobrar res a les seves famílies”. Segons Bonal, a la comissió han aflorat discrepàncies, però “en general l’ambient ha estat de col·laboració”. En canvi, Eva Salvà té altres notícies: “La comissió està bloquejada perquè hi ha un determinat tipus de despeses que tenim les escoles concertades, com l’arrendament o l’amortització d’un immoble, que no es vol acceptar que formen part del cost de la plaça, o ens han arribat a dir que en el cas d’un lloguer s’ha d’imputar el cost de cinc dies a la setmana i no de set, per aquí tenim una discrepància greu, i l’altra és que només s’està estudiant el cost de la plaça concertada, i nosaltres demanem que s’estudiï també el de la pública”, assegura.

Larios, per la seva banda, afirma que el que s’analitza en aquesta comissió és el cost de la plaça escolar, sense cap més adjectiu. “És un estudi molt complex, sense precedents, sobre el cost total de la plaça per la impartició dels ensenyaments en condicions de gratuïtat, per fer-lo s’han demanat dades de tots els centres educatius de Catalunya i s’ha analitzat la seva despesa sense distincions”, assegura.

Matrícula viva i detecció d’alumnat amb NESE

Per Bernat Ferrer, membre del Col·lectiu d’Escoles contra la Segregació Escolar, el balanç d’aquest primer any de Pacte és positiu, perquè “s’ha treballat en la bona direcció i el tema està a l’agenda”, encara que és evident que, pel que fa a tantes mesures com s’havien de fer, el més calent és a l’aigüera. Ferrer considera que la mesura estrella és la distribució de la matrícula viva, gràcies a la reserva de places a centres d’alta demanda i a la prohibició que es derivi a centres d’alta o màxima complexitat malgrat que hi hagi vacants. “El futur és que hi hagi escoles amb ràtios de 27 alumnes per professor i altres de 16”, coincideix Xavier Bonal.

Per Bonal, el més urgent és millorar el sistema de detecció de l’alumnat amb necessitats de suport, a fi que aquesta detecció es produeixi abans de l’entrada en el sistema i per tant la distribució pugui ser equilibrada. “Ara mateix fa l’efecte que cadascú s’ho faci a la seva manera, no saps per què hi ha municipis que en detecten molts i d’altres molt pocs, i a més tenim una xifra d’alumnes NESE del 5-7% màxim, quan la població que es troba en el llindar de la pobresa és del 24%, això no té gaire sentit”, apunta.

“El que més em sobta és que en les comissions on hem participat la patronal de la concertada no ha alçat tant la veu de la manera com ho està fent ara públicament”, apunta Ferrer, el qual revindica el model Vic: “Un alcalde d’Unió [Josep Maria Vila d’Abadal] va impulsar unes polítiques de cohesió social molt més dures que les que ara es plantegen i el resultat ha estat molt positiu”, afirma. Ferrer entén que la concertada es queixi d’infrafinançament, si bé opina que “si el sistema disposa de més recursos la prioritat hauria de ser per les escoles que més ho necessiten, ja siguin públiques o concertades, i sembla que entre les públiques se’n troben més”. “Les sortides escolars –afegeix– poden ser per anar a esquiar o, com en el cas de l’escola del meu fill [un centre de màxima complexitat d’Igualada], poden ser per anar al museu Blau o al museu de la Ciència”.

Actuacions que encara han de començar

Sobre el paper, totes les actuacions i mesures incloses al Pacte han d’haver-se iniciat abans que es posi fi a la legislatura, un tema que semblava imminent fins a la irrupció del coronavirus. Alguns no depenen de cap dels dos decrets i en canvi sí que es podrien dir que s’ha començat a posar el fil a l’agulla, com la reserva de places per l’alumnat amb NESE i matrícula viva (que al marge del decret ja està previst fer en l’àmbit del Consorci i a municipis amb molta segregació com L’Hospitalet o Terrassa), o com la consolidació d’itineraris en el pas de la primària a la secundària (s’han duplicat els instituts-escola i l’ambició és arribar al centenar en un o dos cursos més), o com la prohibició de fer rànquings o de fer un mal ús dels resultats de les avaluacions externes (que s’ha incorporat a la llei d’acompanyament de pressupostos).

En canvi, no s’ha fet res pel que fa a l’escolarització més equilibrada de l’alumnat gitano (actuació 7) o la creació i difusió d’un sistema d’indicadors sobre equitat (actuació 14), ni tampoc en les instruccions d’inici de curs passat es van incorporar directrius sobre el pagament de quotes als centres públics (actuació 19) i concertats (actuació 20), cosa que se suposa arribarà el curs vinent, ni se sap res sobre els incentius que s’han de crear perquè els centres de màxima complexitat disposin de la plantilla més preparada (actuació 27), per posar alguns exemples d’actuacions que han quedat en segon pla.