Opinió

Per conèixer l’educació social: l’ofici entre la paciència i la revolució

La figura de l’Educador i Educadora Social no és una novetat en el nostre context. De fet, com a col·lectiu existeix des de dècades abans de la creació de la diplomatura en Educació Social. L’associacionisme professional dels anys 70 i 80 van donar un impuls molt important perquè les formacions que es desenvolupaven llavors acabessin esdevenint estudis universitaris l’any 1991.

En l’actualitat, els educadors i educadores socials conformen un grup de professionals de gran relleu en l’àmbit social i educatiu. Formats des del Grau en Educació Social i també provenint d’una àmplia experiència en l’ofici també s’organitzen des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) creat l’any 1996 coincidint amb les primeres promocions universitàries.

Malgrat no ser la única possibilitat, en general, les i els educadors socials desenvolupen la seva tasca a entitats del tercer sector treballant amb col·lectius especialment vulnerables per diferents circumstàncies. En concret, la Taula d’entitats del Tercer Sector de Catalunya situa en 6800 el número d’entitats que suposen un 2.8% del PIB, atenent 2.1 milions de persones només a Catalunya. Tot plegat, identifica aquests professionals amb projectes educatius fora de l’àmbit escolar i socials. Però també és cert que ja existeixen experiències a les escoles.

Definició de l’educació social

La definició específica de l’Educació Social, així com les seves funcions i el seu codi ètic estan publicats als “Documents professionalitzadors” i elaborats per l’Asociación Estatal de Educación Social (ASEDES) l’any 2000. Des d’un punt de vista d’estructura organitzativa també cal destacar l’existència de la Associació Internacional d’Educadors Socials (AIEJI).

De fet, l’Educació Social es defineix des del dret de la ciutadania i des del caràcter pedagògic. ASEDES concreta la professió com a possibilitadora de:

“La incorporació del subjecte de l’educació a la diversitat de les xarxes socials, entesa com el desenvolupament de la sociabilitat i la circulació social” i també “la promoció cultural i social, entesa com a apertura de noves possibilitats de l’adquisició de bens culturals que amplien les perspectives educatives, laboral, d’oci i participació social.”

Producció escrita, esdeveniments i experiències lligades a la professió

A Catalunya existeixen nombroses publicacions específiques de l’Educació Social i podem destacar per ordre d’antiguitat:

• La revista “Educació Social. Revista d’Intervenció Socioeducativa” publicada des de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (URL) amb la recent publicació de la número 60, tota on-line i gratuïta, amb 20 anys de trajectòria.
• La revista “Quaderns d’Educació Social” que publica el CEESC amb un camí de 17 números amb una darrera entrega al voltant de la relació entre la política i l’educació social.
• Per altra banda, també cal destacar la col·lecció Educació Social de llibres que publica la Universitat Oberta de Catalunya.
• I fora de l’àmbit estrictament català, no podem deixar de citar la “Revista Educación Social” d’ASEDES amb un total de 21 números ja publicats des del 2002 també online i gratuïta.

Per altra banda, al voltant d’aquesta disciplina comença a haver-hi des de fa temps propostes innovadores sovint lligades a les possibilitats tecnològiques que genera la xarxa. Així doncs, trobem com a bloc destacable “El Educador Social en Alaska” amb una llarga trajectòria d’escriptura del dia a dia d’un autèntic professional. A més, aquest projecte ha esdevingut la publicació d’un llibre amb el mateix títol i també d’una obra de teatre que ha voltat per tota Espanya amb molt d’èxit no només entre els mateixos professionals.

També és molt consultat el bloc Educablog escrit per un grup d’Educadors Socials des de fa pràcticament 10 anys, projecte que també ha esdevingut la publicació del llibre “EducaBlog 2006 – 2011: de la Red al Papel” que ha generat certa repercussió a diferents mitjans de comunicació entorn aquesta figura professional.

Per altra banda es destaca el projecte incipient de debats “Hablemos Eduso” en que diferents professionals de diferents poblacions discuteixen des d’un entorn virtual però en directe sobre diferents qüestions en relació a la professió, a la formació i altres temes.

Lògicament son només tres exemples dels centenars que existeixen i que fan d’aquest ofici amb força activitat entre els seus i les seves professionals.

Més enllà de projectes puntuals també cal destacar el proper congrés estatal que es celebrarà a la ciutat de Sevilla l’abril del 2016 i que ja té força presència a la xarxa amb la seva proposta amb el leitmotiv “A més educació Social més ciutadania!”. A més, aquest mateix 2 d’octubre també comença un dels congressos mundials a Portugal.

Present i futur

L’educació social és ben viva i té un engranatge, com es pot apreciar, força extens i consolidat. Però l’essència bàsica son les persones que conformen aquest ofici dedicat a l’acompanyament de processos en que les persones puguin demanar algun tipus de suport. Situacions en les que cada instant pot tenir un valor incalculable i ser absolutament diferent a qualsevol altra davant del qual s’hi ha de poder donar resposta o en tot cas pensar-la. A l’actual professional se li demana rigorositat en la planificació i disseny de les seves accions, així com en l’avaluació d’aquestes i, per suposat, en la seva execució.

La capacitat per a poder acompanyar des del ritme propi de cada persona acostuma a ser indispensable a qualsevol lloc de treball. I en la mateixa línia la capacitat de ser pacient davant els canvis personals, però sobre tot estructurals, que acostumen a ser lents, si és que es donen.

Les necessitats sobre les quals treballa la professió han anat variant, lògicament, al llarg del temps i s’hi ha hagut d’anar adaptant reformulant-se en alguns aspectes. Així que de ben segur que el futur ens depararà nous espais d’actuació.

Algunes de les possibles novetats des del punt de vista professional poden ser la incorporació real a l’escola com a promotors de treball comunitari amb el context de cada centre. L’escola fa temps que no viu aïllada dels carrers i barris que l’envolta i l’educador social seria una gran possibilitat per fer aquesta feina a més del treball social (en sentit genèric) intern amb els diferents grups, nens i joves. Hi ha alguna experiència d’escola d’educació especial que ha generat moltes sinèrgies i on la presència de l’educador social estaria més que justificada. Pot ser una possibilitat un perfil que sàpiga lligar les possibilitats de la tecnologia per accions que tinguin a veure amb qüestions socials i educatives. També està pendent un treball filosòfic i en profunditat sobre els espais residencials on habiten les persones amb les que treballem, això podria oferir noves perspectives sobre aquestes qüestions. I perquè no, perfils de professionals formats per a poder incorporar-se a la vida política de manera explícita, i diem explícita perquè sembla clar que l’educació social ja és política en sí mateixa.

En qualsevol cas, l’educació social encara té molt recorregut per al seu espai d’actuació tenint en compte la versatilitat possible i les noves necessitats que el nostre context té en l’actualitat. Des de la prevenció i el disseny d’actuacions que van més enllà d’un professional únicament actuador i passant pel paradigma i la creença en la revolució del sistema i de les persones, l’educació social donarà que parlar.