Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En un moment en què ens qüestionem si el sistema educatiu de Catalunya disposa de prou capacitat per fer front a l’assetjament escolar, els plans d’acció tutorial i l’orientació educativa dels centres es configuren com a aliats a l’hora de prevenir i gestionar situacions d’aula no desitjades.
La societat avança a un ritme molt ràpid: l’accés a la informació de manera immediata, la necessitat de participar activament en allò que ens afecta directament o indirectament o els nous models de relació entre iguals que han aportat les xarxes socials, ha derivat en el fet que des dels centres educatius hàgim de replantejar-nos el nostre paper dins d’aquest ecosistema. L’orientació educativa, interpretada des del punt de vista de l’acompanyament social, acadèmic, personal i, evidentment, professional, així com l’acció tutorial, en totes les etapes educatives, esdevenen funcions vertebradores i de corresponsabilització entre la comunitat que acompanya als i les alumnes en el seu procés de formació.
Tot i que aquests principis no són nous, hi ha una resistència evident d’un percentatge, cada cop menor, del professorat al viratge de l’escola o institut cap a un model d’educació transversal de bona part del desenvolupament de l’alumne, que enyoren els temps en què la institució es limitava a la transmissió de coneixements. I és en aquest punt on hi ha un plantejament sobre el grau de responsabilitat a l’hora d’erradicar aspectes d’extrema gravetat com és l’assetjament escolar entre iguals. Per aquest motiu, comptar amb un pla d’acció tutorial, una orientació educativa i un projecte de centre que contempli ambdós conceptes com a fonaments de l’espai acadèmic ajuda (i molt!) a poder fer una lectura objectiva de la realitat de les nostres aules. Des de la creació de vincle, la interacció amb el centre i l’entorn, l’actuació docent des d’una perspectiva d’acompanyament o la reflexió i la projecció dins i fora de l’entorn escolar, podem deduir que sobren els motius per a valorar l’acompanyament com a arma a l’hora de lluitar contra l’assetjament.
Quan la dinàmica de grup és positiva, és molt més fàcil detectar i treballar sobre aquelles situacions que suposen un perill per a l’alumne
En el nostre cas concret, com a Institut Escola, comptem amb les oportunitats que sorgeixen de la convivència entre diferents etapes educatives, tot generant sinergies i projectes conjunts. És molt el que es pot construir conjuntament amb aquesta col·laboració i si ho contrastem amb les necessitats actuals de desplegament del nou currículum, disposem d’una visió compartida dels docents d’Educació Infantil, Primària i ESO, són garantia de coherència competencial i avaluativa i d’acció tutorial pensada a curt, mitjà i llarg termini. Hi ha tres pilars fonamentals que podem entendre com a bàsics, en la lluita contra l’assetjament en l’àmbit escolar:
- L’acollida: El correcte treball en xarxa entre etapes i ensenyaments des d’abans de l’arribada de l’alumne al centre (i les famílies), un cop hi hagi arribat i un temps posterior, és la base d’una orientació i acció tutorial de qualitat al servei de la prevenció i gestió de conflictes.
- L’acció tutorial i l’orientació educativa al servei de les mesures preventives: Tant l’acció tutorial com l’orientació educativa vetllen pel desenvolupament integral de l’alumnat, entre aquest, el desenvolupament d’unes dinàmiques socials positives en la comunitat, començant per l’aula.
- Educant en democràcia, generar espais de participació com a prevenció: L’auto i la coavaluació, l’autoregulació i l’autogestió d’alguns espais de centre, suposen una barrera de contenció davant de l’assetjament escolar. Quan la dinàmica de grup és positiva, és molt més fàcil detectar i treballar sobre aquelles situacions que suposen un perill per a l’alumne.
Queda clar que és impossible abordar la realitat multifactorial que defineix l’assetjament escolar, però està clar que si ens dotem d’una infraestructura preventiva, serà molt més senzill detectar i actuar en conseqüència. Per aquest motiu, i molts d’altres, és necessari una guia, un Decret d’Orientació Educativa. Un decret que especifiqui, reguli i vetlli per l’aplicació d’una orientació educativa amb sentit i que sigui coherent amb el desenvolupament humà de l’alumnat amb qui convivim amb l’actualitat. I no només això, sinó que doni orientacions i recursos sobre el desplegament d’aquesta als centres educatius. Amb un Decret d’Orientació Educativa s’estarà vetllant perquè aquesta orientació es faci, més i millor, en uns temps on cobra més protagonisme.
1 comentari
La majoria de Directors, professors, orientadors, psicolegs, etc… no tenen la seva vida personal resolta. No es viuen amb equilibri ni harmonia. Per exemple, podrien viure,s sense feina, en solitud, i cercant.estimuls psicosocialsafectius sense cap feed.back, d,una manera empoderada, assertiva i sense alterar.se emocionalment ???
NO.
ALESHORES, NO ESTAN PREPARATS PER EDUCAR.
Molts professors es fan la trabeta entre ells per bajenades. NO ESTAN PREPARATS PER EDUCAR.
Molts psocolegs nomes omplen paperassa a nivfll burocratic, i la seva vida peesonal fa pena.NO ESTAN PREPARATS X EDUCAR.
IDEM INSPECTORS, CAMBRAYS I FUNCIONARIS DL DEPARTAMENT.
FASTIC TOT PLEGAT.