Opinió

Programes de formació i inserció, quan no s’és prioritari

D’aquí una setmana (a data d’escriure aquestes línies) començaran les proves d’accés a  la universitat i segur que en sentirem a parlar i molt en forma de titulars, telenotícies, vídeos, impressions i mil i una opinions diferents.

I probablement està justificat que sigui així, ja que uns quaranta mil alumnes es matriculen[1] aproximadament cada any entre juny i setembre d’aquestes proves. Crec que des de qualsevol punt de vista s’entén que logísticament siguin prioritàries davant la resta de procediments que l’administració educativa ha de fer front.

Aquest any l’alumnat de batxillerat té per endavant un repte gens fàcil, això no ho pot negar ningú, que és enfrontar-se a aquestes proves just després del confinament i de tots els problemes que ells, famílies i professorat han hagut d’esquivar. Per sort, l’administració ha estat allà i els ha donat un cop de mà: des de com a mínim el 24 d’abril, que se saben les dates de les proves, se sap que s’allarguen els dies disponibles per fer-les a fi d’espaiar-les durant el dia i se sap també que es realitzaran nous criteris per flexibilitzar les opcions en els enunciats de les proves.[2]

Totes aquestes mesures són positives i comprensibles, alhora que, com deia, justificades. Ara bé, arriba un punt en què la comprensió es transforma en suspicàcia sobre quin és realment el  motiu de tanta prioritat en uns i tan poca en altres. I m’estic referint a un conjunt d’alumnes que aquests dies també ha hagut de fer front a unes proves. I com en el cas dels de batxillerat, també s’hi jugaven el futur educatiu.

El passat dia 25 de juny es van celebrar les proves d’accés als cicles formatius de grau mig[3], organitzades pel Departament d’Educació. Aquestes proves estan pensades per aquell alumnat que sense tenir el títol de l’ESO pugui continuar el seu itinerari formatiu accedint a un cicle mitjà. L’únic requisit és tenir 17 anys (com a mínim) i no tenir una titulació equivalent a les proves. Consisteixen en, ni més ni menys, que 7 exàmens: català, castellà, anglès, matemàtiques, socials, naturals i tecnologia (tot i que hi ha certes exempcions)

Una  de les vies d’accés a aquestes proves, em permeto la llicència de dir majoritària, és a través dels programes de formació i inserció (PFI), uns programes on sovint tant l’alumnat com el professorat tenen la sensació de ser els últims micos del sistema.

Potser, i només potser, perquè el seu alumnat està format per aquells als quals el Sistema (així amb S majúscula) no ha funcionat: alumnes amb famílies molt complexes, alumnes en centres de menors, alumnes menors estrangers, nouvinguts de fa menys d’un any i tot un reguitzell de situacions difícils de resumir.

O potser, algú podria pensar, és perquè són unes proves amb moltes menys matrícules. Un no-expert en estadística com jo, fent una cerca ràpida no he sabut trobar quantes persones es van matricular l’any passat a aquestes proves d’accés, però sí he trobat que els alumnes matriculats a cursos de PFI l’any passat eren uns set mil a tot Catalunya. D’aquests, no tots es presentaran a les proves d’accés, però un bon grapat ho faran, majoritari probablement, més si seguim les indicacions donades pel mateix Departament on diu que la finalitat dels PFI és “proporcionar a aquests joves la possibilitat d’incorporar-se de nou al sistema educatiu per continuar estudis de formació professional”. [4]

Arribats a aquest punt és on, si més no, resulta sorprenent o suspicaç la pràcticament nul·la repercussió, ja no als mitjans de comunicació (al dia a dia no hi cap tot), sinó del mateix Departament per a com a mínim publicar una nota informativa aclarint si aquestes proves, que originalment s’havien de fer el 8 de maig, patien alguna modificació o alguna revisió dels criteris.

Res fins el dia 11 de maig, quan, a través de la pàgina ordinària del Departament, es notifica la nova data de les proves. Finalment les proves es van realitzar el dia 25 de juny, totes en un sol dia (a les PAU els hi dediquem un dia més que abans), confirmant-ne l’assistència a alguns dels alumnes un dia abans via correu electrònic (24 de juny, festiu), sense espaiar-les en el temps i amb una novetat: en alguns exàmens els alumnes no havien de realitzar tots els exercicis sinó triar-ne d’entre unes opcions.

I aquí rau la diferència en no ser prioritari: quan a uns se’ls explica dies, horaris i detalls de les “noves proves” amb pràcticament un mes i mig d’antelació, i als altres ni tan sols se’ls informa que a les “noves proves” podran triar 5 de 8 exercicis.

Vull pensar que la diferència és per motius logístics, no sigui el cas que la logística amagui algun altre tipus de prioritat.

[1] http://universitats.gencat.cat/web/.content/01_acces_i_admissio/pau/documents/informes_i_estad/pau_estadistiques_2019.pdf

[2]https://www.ccma.cat/324/aixi-sera-la-selectivitat-2020-puntuacions-adaptades-i-enunciats-amb-mes-opcions/noticia/3007128/

[3] http://ensenyament.gencat.cat/ca/serveis-tramits/proves/proves-acces/gm-fp/

[4] http://queestudiar.gencat.cat/ca/estudis/pfi/info-general/ (més…)