Actualitat

Sis de cada deu alumnes catalans de primària ja no fan religió

La Fundació Ferrer i Guàrdia va presentar abans de Setmana Santa la desena edició del seu anuari de la laïcitat: l’Informe Ferrer i Guàrdia 2021, un estudi que recopila i incorpora les principals dades sobre religiositat a Espanya i Catalunya per tal d’analitzar l’evolució de les creences de la societat. La principal conclusió d’aquest any és que la pèrdua de religiositat i la secularització de la societat espanyola s’ha accelerat des que va començar la pandèmia. Segons dades recopilades a partir dels baròmetres d’opinió del CIS, si el 2019 només un 27,5% de la població es declarava no creient, la xifra d’agnòstics i ateus s’ha elevat fins al 37,1% el 2021. Es tracta d’un augment de gairebé 10 punts percentuals en els últims dos anys.

Pel que fa a l’educació, l’informe constata que l’assignatura de religió perd alumnat, a partir de dades del Ministeri d’Educació i Formació Professional corresponents al curs 2018-2019. Així, s’incrementa el percentatge d’estudiants de primària que cursen activitats alternatives a la religió fins al 36,1%. L’any 2000, aquesta xifra era del 16,3% i des d’aleshores no ha deixat de créixer. En canvi, disminueix l’alumnat de l’ESO que realitza activitats alternatives. La dada del curs 18/19 se situa en el 39,6%, però havia arribat a estar, el 2014/15, en el 47,9%.

País Basc (59,7%), Catalunya (58,3%) i les Illes Balears (45,8%) són les comunitats autònomes amb major proporció d’alumnes de primària que cursen activitats alternatives a l’assignatura de religió. Mentre que les que menys són Ceuta (8,6%), Extremadura (13,6%) i Andalusia (19,5%). En el cas de l’ESO, les regions amb més alumnat que realitza activitats alternatives són Ceuta (70,9%), Melilla (74,7%) i el País Basc (58%). Catalunya, amb un 57,3 %, se situa en la quarta posició, mentre que a les Illes Balears el percentatge és del 45,8% a primària i 52% a l’ESO, i al País Valencià és el 40,7% a primària i 42,4% a l’ESO.

El professorat de religió continua creixent. Malgrat la progressiva pèrdua d’alumnes que cursen l’assignatura de religió. El curs 2018-2019 es va augmentar el nombre de professors fins als 35.294. Si s’analitza el període des del curs 2013-2014 quan hi havia 25.660 docents, es tracta d’un augment del 37,5% en els últims sis anys. Són dades extretes de la memòria anual d’activitats de l’Església catòlica a Espanya. L’informe també apunta que aquell curs a l’Estat espanyol hi havia un total de 2.564 centres catòlics, 2.433 dels quals (95%) són concertats.

Unes xifres similars, però amb dades d’aquest mateix curs (2021-22), les ha facilitat la Conferència Episcopal Espanyola. Segons aquestes dades, a l’Estat estan estudiant la matèria de religió el 59,85% dels alumnes, que traduït en xifres absolutes equival a 3.151.194. Es tracta de les xifres més baixes (la relativa i l’absoluta) registrades mai. En dos cursos, la matèria ha perdut cinc punts percentuals i 186.003 alumes. Si es compara amb les xifres de 2015, n’ha perdut mig milió.

El cas del batxillerat

En el cas del batxillerat, d’acord amb l’informe de la Ferrer i Guàrdia, el 67% dels alumnes cursa una matèria alternativa a la religió, si bé aquestes dades són del curs 2014/15, ja que, segons diu, el ministeri va deixar d’actualitzar-les. En aquest cas no coincideixen gaire amb les de la Conferència Episcopal, la qual afirma que, el curs 2021/22, el 48,25% dels alumnes de batxillerat a Espanya fan religió. Les dades de la Conferència Episcopal procedeixen de les delegacions d’ensenyament de les 69 diòcesis.

Si la tendència és a la baixa en general, precisament és en el batxillerat on s’espera que s’accentuï en els pròxims anys, a causa de les reformes introduïdes per la LOMLOE, ja que a partir del curs 2022/23 la matèria de religió deixarà de ser computable a l’hora de fer mitja amb la resta de matèries, i per tant ni comptarà pel càlcul de les beques ni per la nota final de cada alumne. Com que se suposa que molts alumnes la trien per la seva condició de maria, se suposa que si no computa n’hi haurà molts que deixaran de triar-la.

Fa uns mesos la Conferència Episcopal va presentar un currículum en el que promou “la llibertat d’expressió”, “els valors democràtics”, “el pluralisme de les societats democràtiques”, “l’erradicació de la desigualtat entre homes i dones” o “la sostenibilitat mediambiental”, amb l’esperança de fer una proposta educativa menys dogmàtica que aturi aquesta fuita d’alumnes, en especial del batxillerat.