Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Aldous Huxley ens va mostrar a Un món feliç com es pot controlar una població sense violència aparent: només cal mantenir-la distreta, satisfeta amb plaers immediats i superficials. Una societat feliç que no pensa, que no qüestiona, que no llegeix. Dècades més tard, Ray Bradbury va proposar una altra distopia a Fahrenheit 451 descrivint una societat que crema llibres perquè són perillosos, perquè fan pensar, perquè generen malestar.
Ambdues distopies comparteixen un mateix oblit: que el veritable plaer no et distreu sinó que et desperta.
Avui no cremem llibres, però les dades del PIRLS ens situen -especialment a Catalunya- en una posició preocupant quant a comprensió lectora. Els números són sempre símptomes d’una realitat més profunda.
L’empobriment del llenguatge comença en edats primerenques. L’excés de pantalles durant la primera infància substitueix, quan es dona, potencials converses i d’altres interaccions per estímuls digitals de gratificació immediata. És el nostre soma particular, i replica en els infants la cadència adulta: sovint, els volem distrets, satisfets, sense temps per avorrir-se, però això implica, també, sense temps per pensar. La pobresa lèxica que en resulta perjudica la comprensió dels escrits i, conseqüentment, la motivació per llegir.
Així, la nostra responsabilitat va molt més enllà d’ensenyar a descodificar síl·labes, perquè la comprensió lectora no és només una competència acadèmica més. Quan un infant comprèn el que llegeix, es produeix una rebel·lió silenciosa: accedeix a coneixements que no tenia al seu abast, s’exposa a estímuls i raonaments que poden dissentir del seu entorn, l’acompanyen noves formes de mirar. Descobreix un gaudi que alimenta l’aprenentatge, la creativitat i el creixement personal. I que li permet d’adquirir sabers de qualsevol àmbit de la vida: comprendre missatges, receptes, instruccions, històries.
Cal un treball de mecànica lectora, reforçant com es llegeixen les paraules, entrenant la destresa, guanyant fluïdesa
Com podem, així, fomentar la lectura? La resposta és abordant-la des de la pluralitat de les seves facetes, i fer-ho tant en l’àmbit individual com col·lectiu. Inicialment, cal un treball de mecànica lectora, reforçant com es llegeixen les paraules, entrenant la destresa, guanyant fluïdesa. Només quan sabem descodificar àgilment podem comprendre el sentit del text i la motivació és prou gran per a continuar-la practicant.
D’altra banda, es descriuen tres nivells de comprensió: literal (què diu el text), inferencial (què interpreto que vol dir) i crítica (què penso jo sobre això). Aquest tercer nivell és el que ens permet qüestionar, analitzar, no conformar-nos amb allò que llegim.
Per tal d’afavorir aquests tres nivells de lectura, la conversa és fonamental, fent preguntes que abastin totes aquestes perspectives, també interrelacionant-les. És necessari generar espais —a l’aula, a casa— on els infants expressin allò que han entès i anar més enllà: “I tu què en penses? Per què creus que ha passat això? T’ha recordat alguna cosa?” Parlar dels llibres convida a reflexionar, connectar idees i saber-les comunicar. Educa la mirada crítica i ajuda a interpretar textos. I, sobretot, crea vincle: espais de confluència autèntica en un món que sovint prioritza l’individualisme distret.
Sobre la tècnica, llegir per parts, per paràgrafs, no d’un sol cop, fer pauses per assegurar-nos que ho han entès és necessari els primers anys. Buscar les paraules que es repeteixen com a clau de lectura és una primera forma de trobar patrons i discernir els continguts essencials dels complementaris, explicant-ho amb les seves paraules, deixant que facin seu el text a través de vivències pròpies o conegudes, sense caure en la literalitat.
Parlar dels llibres convida a reflexionar, connectar idees i saber-les comunicar
L’adquisició del llenguatge escrit és, tanmateix, només un punt de partida. La traducció a altres llenguatges també ajuda a ampliar la comprensió i les eines expressives. Plasmar allò que un llegeix a través d’un dibuix, un diagrama, música, teatre, dansa o un collage continua acomplint la comesa de transcendir les paraules.
Un altre aspecte que pot resultar controvertit és la tria de llibres. Si els agrada el Diari de Greg, endavant. D’allà, podrem proposar-los un Petit Nicolas o un Naïm, de Joan Rioné. Podem descobrir-los El bandit i les bessones Mataquín, d’Oriol Canosa, amb el seu format de cartes i documents diversos que els obliga a interpretar múltiples veus. O Voces en el parque, d’Anthony Browne, per observar com una mateixa realitat canvia segons qui la mira. No es tracta d’estigmatitzar el que és comercial, sinó d’ampliar horitzons. De confrontar-los amb textos cada cop més complexos, amb més capes de lectura i referents que els deixin entreveure que el gaudi real, el que transforma, s’assembla d’alguna manera a la rebel·lia. Rebel·lia contra la insubstancialitat, contra la distracció constant, contra el dogmatisme.
Tots aquests, no són trucs, sinó eines per fer visible el procés de comprendre i dir. Són elements modulars en la construcció d’un criteri que, per contra, no és discret. Perquè al final, com sabien Huxley i Bradbury, el que ens diferencia d’una societat distòpica no és si els llibres són o no al prestatge. És si hi ha algú que els llegeix, que els comprèn, que els fa seus. Algú que descobreix, a través de la lectura, el camí cap a mons possibles.
Aquest article ha estat elaborat amb la col·laboració de Dolça Mas (responsable de currículum de Primària a Aula Escola Europea), Yolanda Lacort (responsable de formació de professorat a Primària d’Aula Escola Europea) i Marta Merino (responsable del projecte de biblioteques d’Aula Escola Europea)
