Actualitat

Tres nous recursos en línia sobre avaluació formadora, dificultats d’aprenentatge i conflictes quotidians

Tresor de recursos: avaluació formadora

https://tresorderecursos.com/

Una web que recull idees i experiències al voltant del que es coneix com a avaluació formadora, i que està coordinada  per Neus Sanmartí, la gran referent en aquesta matèria. Hi forma part un ampli equip de docents i formadores, com es pot veure aquí. Hi trobareu un munt de consells i exemples sobre com fer que l’error es manifesti a l’aula sense estigmatitzar ni ridiculitzar, com una qüestió natural i un mitjà per aprendre, també es donen claus sobre com recollir dades i analitzar-les per comprendre millor les dificultats dels alumnes, sobre com plantejar un procés d’indagació a través de “bones preguntes” o sobre les estratègies i condicions que s’han de donar perquè l’alumnat es pugui autoregular i autoqualificar, entre altres.

Hi ha també uns apartats de rúbriques, terminologia (per aclarir conceptes) i vídeos amb conferències i seminaris impartits per Neus Sanmartí. Segurament hi ha més exemples d’infantil i primària que de secundària, però la web té la voluntat de ser útil per totes les etapes educatives, i de seguir recollint més exemples i experiències de totes elles. Segons expliquen les creadores d’aquesta web, el seu principal valor, però, és que “els materials són exemples pràctics aplicats i contrastats a l’aula”.

Projectes de renovació: conflictes quotidians

https://projectesderenovacio.blogspot.com/

Un grup de docents valencians, autobatejats com a “equip de treball Trepitjant” (les aules, s’entén), ha ajuntat 121 casos reals de situacions quotidianes que es donen a l’escola (64 casos) i a l’institut (57 casos), i per cadascuna d’elles ha elaborat una fitxa, amb una breu descripció de la situació i preguntes que conviden la reflexió. La idea és precisament aquesta: ajudar a la reflexió, perquè cada escola i cada context és un món i no hi ha una solució única i màgica per cada cas. Han fugit, doncs, de la temptació de fer un receptari, perquè en educació no hi ha cap recepta universal. Un cop fet el treball, han creat la web i hi ha penjat el dossier Què hi fem perquè qualsevol persona que vulgui se’l pugui descarregar.

Coordinats per Enric Ramiro, aquests nou docents sumen totes les etapes i pràcticament tots els models educatius, ja que entre tots acumulen molts anys d’experiència com a docents d’infantil, primària, secundària, escola rural, escola d’adults i formació de mestres. “L’objectiu principal és la connexió entre l’ensenyament universitari i el no universitari, entre la teoria i la pràctica, amb preguntes obertes per al debat i la reflexió, i basades sempre en fets reals tots els més de cent casos plantejats”, explica Ramiro.

Alguns exemples de fitxes: Hem d’actuar a la classe quan l’alumnat s’exhibeix? Quins recursos tenim al centre per poder conciliar la vida laboral i la vida familiar? Ens hem d’implicar en les actuacions de l’alumnat a l’entrada o l’eixida de l’escola? Què fem amb el millor alumne de l’institut? Com s’ha de reaccionar davant la transsexualitat? Com podem gestionar les substitucions quan no envien el professorat adient? A banda dels dos grans blocs (infantil/primària i secundària), els casos es divideixen en set categories: individuals, entre professorat i alumnat, entre alumnat, entre famílies i professorat, entre el professorat, amb l’administració, amb el veïnat.

NeurekaLAB: detecció de dificultats d’aprenentatge

https://neurekalab.com/lang/ca/index.html

El professor de Psicologia de la UB Josep Maria Serra-Grabulosa (segurament el màxim expert en discalcúlia a Catalunya) i el professor de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic Sergi Grau han posat en marxa NeurekaLAB SL, que neix com a empresa social d’aquestes dues universitats i que ofereix solucions digitals per la detecció precoç i pel tractament de les dificultats d’aprenentatge. A partir dels 5 anys, mitjançant un test s’avaluen els processos lectors, processament numèric i càlcul, atenció sostinguda, memòria de treball verbal i signes de TDAH de l’infant.

Però no només es queda en la detecció, sinó que NeurekaLAB també proposa un mètode de reeducació per a tots aquells nens i nenes amb discalcúlia, així com ajudar a tots aquells altres que sense diagnòstic de base vulguin millorar i agilitzar l’aprenenatatge de les matemàtiques. Aquest mètode, anomenat NeurekaNUM, té com a objectiu treballar la consciència numérica, el càlcul mental, el sistema base 10 i el raonament matemàtic, com a base de l’aprenentatge més complex.

NeurekaLAB té un petit cost, però es pot provar gratuïtament, tant per part de famílies com de professionals, que només s’han de registrar. Les famílies tenen 15 dies gratuïts i, si volen seguir, el cost és de 25 euros al mes, sense compromís de permanència, mentre que escoles i professionals de l’educació quan es registren també reben sis crèdits, amb els quals poden fer una avaluació del processament numèric i un mes de reeducació de dificultats matemàtiques. A partir d’aquí, cada crèdit té un cost de 5 euros.