Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    Mireia Orgilés: «Els centres escolars són el lloc idoni perquè els nens i els adolescents rebin formació en gestió emocional»

    Pablo Gutiérrez de Álamo

    La crisi de la professió docent

    Pedro González de Molina Soler

    El Consell d’Educació enviarà una queixa a TV3 pel ’30 minuts’ sobre l’escola inclusiva

    Redacció

    Competències i resultats PISA. La pandèmia de l’educació. A Catalunya, i arreu

    Martí Teixidó

    Educar en llibertat o per a la llibertat?

    David Mingorance López
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Un col·lectiu de savis mesells? La UAB com a símptoma

    Opinió
    Un col·lectiu de savis mesells? La UAB com a símptoma

    Pere Solà Gussinyerdesembre 18, 20155 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Tant sovint se’ns ven la moto del diàleg, el pacte i la confiança…! En el pla internacional, el diàleg es demana per al gran acord contra l’escalfament global. En el terreny bèl·lic assistim a la falta de sintonia per amorosir els sagnants conflictes de l’altra riba del nostre mar, i de l’Orient Mitjà. I a casa estem pendents ara del diàleg de les forces polítiques independentistes per desencallar el carro i fer-lo anar en una direcció de (un xic més de) justícia social, prosperitat i llibertat. Jo aquí voldria només aportar algunes consideracions sobre el diàleg a la universitat pública, institució que ha estat arreu del món un ferment de canvi social i polític, i que ha actuat, sovint, com a autèntica consciencia col·lectiva i revulsiu.

    No em refereixo, és clar, a la universitat burocràtica i domesticada, mera oficina d’expedir títols, sinó a la que gosa rebel·lar-se contra la opressió política i econòmica i contra la manipulació autoritària en un món “en què el diner té capacitat normativa i ha adquirit la insòlita condició de criteri de comportament racional”, com expressava Josep Ramoneda en un article al diari Ara.

    La universitat pública va ser, ja durant el franquisme, factor de lluita antifeixista. Qui no recorda els professors Tierno Galván, Aranguren, Valverde o García Calvo, entre d’altres, expedientats el 1965? O el rebombori de les universitats catalanes a favor de la democràcia i els drets nacionals de Catalunya des de l’inici de la fraudulenta Reinstauració borbònica, o la constant activitat de sectors universitaris, especialment d’estudiants, a favor de la democratització i qualitat dels estudis?

    A la Universitat Autònoma de Barcelona, per exemple, encara és viva la presència de policia antiavalots a la dècada dels vuitanta (1986) i primers noranta (1992). I no parlem de les mobilitzacions d’estudiants (1998-1999) reprimides per les forces espanyoles d’ordre. En aquell cas, el Claustre General de la Universitat Autònoma de Barcelona, reunit el dia 18 de gener de 1999, per tractar els fets esdevinguts el dia 14 de gener, amb motiu de la visita del president del govern spanyol, José María Aznar, al Centre Nacional de Microelectrònica, i que va acabar amb una càrrega de la Policia Nacional contra els estudiants va condemnar la desproporcionada actuació de les forces de seguretat, va donar suport al rector Carles Solà en la moció de confiança que va presentar, i va declarar persona non grata el president del govern espanyol, José María Aznar, la delegada del govern central a Catalunya, Julia García Valdecasas, i el cos de Policia Nacional.

    Començava aleshores l’assalt definitiu neoliberal contra la universitat pública crítica i contra la governança democràtica de la institució universitària. El mateix 1999 s’iniciava el Procés que acabaria en Pla de Bolonya, un procés que la legislació dretana espanyola i catalana beneïen acríticament, amb la llei orgànica 6/2001, del 21 de desembre, d’universitats i la seva adaptació nostrada, la Llei d’universitats de Catalunya del 19 de febrer de 2003.

    La contestació popular contra mesures autoritàries de gran transcendència dels primers anys del mil·lenni (2003, grans mobilitzacions contra la guerra d’Iraq) no anà acompanyada d’un clima d’entesa entre estaments universitaris, ans al contrari. Des de 2004-2005 s’establien a les universitats, segons que sembla, llistes negres d’estudiants. S’instaurava un clima d’absència o eclipsi de diàleg, ben perceptible, a la UAB, arran de la gestió de les reformes del Pla Bolonya (2007).

    No ha millorat massa des d’aleshores el clima d’entesa, ans al contrari. I un no para de preguntar-se com és que s’hagi pogut arribar al punt on ens trobem ara en un espai de paraula i de raó, d’estudi i de recerca com ha de ser una gran universitat pública catalana.

    El tema és el següent: és en curs a la UAB una querella criminal, iniciada el 2013, contra vint-i-set universitaris –25 estudiants, un treballador d’administració i serveis i un professor–, acusats de danys, desordres i lesions[1].

    La pregunta és: quin sentit té, quaranta anys justos després de la mort del gran dictador, una UAB perseguint les lluites socials i sindicals?[2]

    Pel bé de la universitat pública, i per a estimular el clima de diàleg i d’entesa al país, que prou falta que fa, seria bo que espectacles com aquest litigi –que des de fora estant sembla una venjança en fred– no es produïssin. I que es restablís a la UAB una confiança “pedagògica” per a tractar l’organització dels estudis, el govern o les qüestions sindicals, a partir, així de fàcil –i de difícil!–, de quelcom tan elemental com ENRAONAR[3].

    —

    [1] Al respecte, sobta que en una època de retallades de més del 25% del pressupost ordinari de la UAB l’advocat escollit per la Universitat per a emprendre l’acusació particular sigui Cristóbal Martell, advocat entre d’altres de la família reial en el cas Urdangarín i dels Pujol. “La denúncia sorgeix arran d’uns presumptes danys ocasionats per una tancada d’alumnes a l’edifici del rectorat al maig de 2013“. Vegeu Crític, periodisme d’investigació, 11 de març de 2015. http://www.elcritic.cat/actualitat/la-uab-fitxa-advocat-dels-pujol-nunez-i-messi-en-un-procediment-penal-contra-estudiants-i-professors-3119

    [2] La Vanguardia, Barcelona, 19-11-2015: “La protesta de 2013 se convocó para denunciar los recortes en educación, el incremento de las tasas universitarias y el despido de profesores“.

    [3] La paraula “mesell” vol dir persona d’una insensibilitat absoluta. Ve del llatí “misellus”, diminutiu de “míser”, miserable.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    opinió Pere Solà UAB
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Opinió
    El que s’amaga rere el fet que Albert Rivera no hagi llegit cap llibre de Kant
    Next Article
    Actualitat
    Nens que juguen a ser nens per oblidar la guerra
    Pere Solà Gussinyer

    Related Posts

    Opinió
    La cultura al futur d’Europa: l’educació cultural i artística

    juny 23, 2025

    Opinió
    Educació i trencament social

    juny 20, 2025

    Opinió
    Competències i resultats PISA. La pandèmia de l’educació. A Catalunya, i arreu

    juny 19, 2025
    Leave A Reply Cancel Reply

    SIGNA

    Per un debat educatiu responsable i respectuós.

    MÉS INFORMACIÓ

    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs

    Vols rebre el butlletí setmanal del Diari de l’Educació?

    QUI SOM?

    Fundació Periodisme Plural

    ISSN 2339 - 9619

    ON SOM?

    Carrer Bailén 5, principal.
    08010, Barcelona

    El Diari de l'Educació

    CONTACTA'NS

    Ana Basanta
     
    abasanta@periodismeplural.cat
    redaccio@diarieducacio.cat
    publicitat@periodismeplural.cat
     
    Telèfon:
    932 311 247

    CONNECTA

    X (Twitter) Instagram Facebook RSS

    AMB EL SUPORT DE

    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball
    • Qui som?
    • Consell assessor
    • Catalunya Plural
    • Fundació Periodisme Plural
    • El Diari de la Sanitat
    • El Diari del Treball

    El Diari de l’Educació, 2025

    • Avís legal i política de privacitat
    • Avís legal i política de privacitat

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.

    Gestionar consentimiento

    Per a oferir les millors experiències, utilitzem tecnologies com les cookies per a emmagatzemar i/o accedir a la informació del dispositiu. El consentiment d'aquestes tecnologies ens permetrà processar dades com el comportament de navegació o les identificacions úniques en aquest lloc. No consentir o retirar el consentiment, pot afectar negativament unes certes característiques i funcions.

    Funcional Sempre actiu
    L'emmagatzematge o accés tècnic és estrictament necessari per al propòsit legítim de permetre l'ús d'un servei específic explícitament sol·licitat per l'abonat o usuari, o amb l'únic propòsit de dur a terme la transmissió d'una comunicació a través d'una xarxa de comunicacions electròniques.
    Preferencias
    El almacenamiento o acceso técnico es necesario para la finalidad legítima de almacenar preferencias no solicitadas por el abonado o usuario.
    Estadístiques
    L'emmagatzematge o accés tècnic que és utilitzat exclusivament amb finalitats estadístics. El almacenamiento o acceso técnico que se utiliza exclusivamente con fines estadísticos anónimos. Sin un requerimiento, el cumplimiento voluntario por parte de tu proveedor de servicios de Internet, o los registros adicionales de un tercero, la información almacenada o recuperada sólo para este propósito no se puede utilizar para identificarte.
    Marketing
    L'emmagatzematge o accés tècnic és necessari per a crear perfils d'usuari per a enviar publicitat, o per a rastrejar a l'usuari en una web o en diverses web amb finalitats de màrqueting similars.
    Gestiona les opcions Gestiona els serveis Gestiona {vendor_count} proveïdors Llegeix més sobre aquests propòsits
    Veure preferències
    {title} {title} {title}