Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Ansietat, por, angoixa, tristesa o confusió són alguns dels sentiments que noies i nois poden viure després dels esdeveniments viscuts i vists aquests dies a València. Dures imatges que es repeteixen incessantment en els mitjans de comunicació i les xarxes socials poden afectar de manera particular a nenes, nens i adolescents.
Un grup de professionals de la psicologia ha elaborat una guia en la qual han recollit algunes de les reaccions que poden experimentar les i els joves. Quim Mairal, Paola Bueno, Mònica Cerezo, Lucía Giménez, Aurora Tur, Meritxell Martí, Noelia Fuentes, Laura Gutiérrez, Noelia López, Azahara Saavedra, Aitana García, Fátima Díaz, Daniela Londoño, Maribel Martínez i Dany Blázquez són els qui han redactat una sèrie de diapositives amb informació per al professorat.
El grup avisa de possibles canvis de comportament com falta o pèrdua de l’apetit, tristesa o plor, pèrdua de l’interès per activitats diàries, desorientació espacial… Es tracta d’algunes qüestions que, avisen, poden donar-se com a reaccions normals a situacions excepcionals i que només han de suposar una preocupació si són preocupants.
Espai d’alleujament
El grup de psicòlogues i psicòlegs recorda la necessitat de crear espais en els quals noies i nois puguin parlar de com se senten aquests dies. Aconsellen que les i els joves «sàpiguen que poden comptar amb tu, amb coherència entre el que dius i el que fas».
També recomanen una escolta sense judicis, fins i tot encara que les perspectives teves i seves difereixin. Destaquen la necessitat que es cuidi també el llenguatge corporal per a donar seguretat i confiança.
Però també és probable que les i els joves prefereixin afrontar la situació sense parlar de les seves emocions. En aquest cas, les i els psicòlegs recomanen respectar el silenci, oferir diferents maneres d’expressar-se, observar símptomes d’alerta o fomentar el retorn a la rutina perquè puguin tenir una certa sensació de normalitat.
Suport en el dol
La possibilitat d’una pèrdua familiar és alta. És necessari tenir en compte, assegura aquest grup de professionals, unes certes dificultats, especialment per tractar-se d’una catàstrofe.
En aquest sentit, parlen d’oferir suport sense forçar el diàleg, oferir diferents formes d’expressió com el dibuix o l’escriptura, evitar minimitzar la pèrdua amb frases com «tot millorarà aviat» o «altres han passat pel mateix».
També recomanen enfortir la cohesió dins del grup classe perquè noies i nois es puguin sentir acompanyats pels seus iguals.
Autocura
La guia ofereix algunes altres claus per a poder enfrontar i gestionar una situació tan dramàtica com la que està tota la societat vivint, especialment, a València.
A més de posar el focus en com el professorat pot fer front a això de cara a ajudar i acompanyar el seu alumnat, la guia dedica una certa atenció també a la necessitat que les i els docents vigilin el seu benestar.
Per sota parlen de promoure el descans i l’autocura, evitar l’exposició constant a notícies o xarxes socials per a rebaixar l’ansietat i l’estrès.
La guia també suggereix la creació d’espais de suport mutu entre el claustre en els quals es puguin compartir experiències.
