Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
L’escola com a “fonendoscopi” del malestar emocional
“L’aula és on es veu que un nen arriba dilluns amb poca higiene, o que al maig porta mànigues llargues perquè possiblement s’autolesiona”. Amb aquesta imatge, el psicòleg Javier Urra descrivia durant la presentació del vademècum Salut mental i benestar emocional a l’escola el paper del professorat com a primer detector de senyals d’alerta. Per ell, l’escola és “el veritable termòmetre dels problemes que hi ha a la societat i a les llars” i, per tant, un espai clau de protecció: “No és només de detecció dels problemes, sinó també de protecció”.
El vademècum, elaborat per 21 professionals i amb el suport pel Consell General de la Psicologia, respon a 115 preguntes reals plantejades per docents i orientadors, organitzades en àmbits com ansietat, depressió, autolesions, ideació suïcida, assetjament, ús problemàtic de pantalles o dol.
El que diuen els docents: dades que expliquen la urgència
Urra va explicar que el projecte neix de dos grans estudis impulsats per Siena Educació i Fundació Mapfre. Al primer, més de 500 professors van assenyalar com a principals factors que afecten la salut mental de l’alumnat “la conflictivitat a l’entorn familiar i l’ús excessiu de mòbils i xarxes socials”. Preguntats per la xarxa més nociva, la resposta va ser unànime: TikTok, per “un algorisme molt personalitzat i addictiu” que pot fer “romantitzar comportaments d’autolesió”.
Al segon estudi, realitzat a vuit comunitats autònomes, el 94% del professorat va considerar “imprescindibles” els protocols d’actuació i el 79% va reconèixer “manca de temps per ser el fonendoscopi dels problemes de salut mental”, mentre que un 60% va assenyalar mancances de formació específica.
Directius i orientadors: prevenció, acompanyament i coordinació
Rosa María Rocha, presidenta de l’Associació de Directors d’Instituts Públics de Madrid, va subratllar que “el que és fonamental no és el protocol en si, sinó la prevenció”. Des dels equips directius, va explicar, el treball ha de seguir un ordre clar: “primer la prevenció, després la detecció, l’acompanyament i, finalment, la comunicació” amb serveis sanitaris, inspecció i, quan cal, serveis socials.
Rocha va alertar també de la manca de recursos humans: “no només cal incrementar el nombre d’orientadors, sinó potenciar la figura del psicòleg escolar”, especialment a la xarxa pública, on encara no està plenament reconeguda.
“Estem desbordats”, però compromesos
Des de la Confederació d’Organitzacions de Psicopedagogia i Orientació d’Espanya (COPOE), la presidenta Ana Cobos va ser directa: “es treballa molt i es treballa molt bé, però estem desbordats”. Cobos va advertir d’un “malestar emocional generalitzat” que no sempre es manifesta com a patologia, però que pot evolucionar cap a problemes greus si no s’intervé a temps: “prou amb prevenir un sol suïcidi perquè valgui la pena la inversió”.
També va reclamar més formació per al professorat i una implicació més gran dels mitjans de comunicació per visibilitzar el treball que es realitza als centres i “donar la volta a aquesta situació des de l’esperança”.
Un llibre “proteic” per a una escola que acompanya
Urra va definir el vademècum com a “absolutament proteínic”, per la densitat i utilitat pràctica de cada pàgina. L’objectiu no és medicalitzar, sinó oferir pautes clares: detectar, donar suport i saber a qui acudir. En la seva intervenció va recordar que “hi ha més perill de vegades d’un noi ficat en un smartphone que abans al carrer a les tres de la matinada” i va defensar la necessitat d’educar en l’ús de la tecnologia, no només prohibir-la.
La guia es distribuirà gratuïtament a 22.000 centres educatius i arribarà a uns 600.000 docents. Per a Urra, el missatge de fons és clar: “l’escola és un lloc de refugi” i el professorat, juntament amb orientadors i famílies, constitueix “l’últim clau cremant” per a molts alumnes que travessen situacions de patiment emocional.
