Opinió

Una invitació a la pedagogia gaudiniana

D’acord, possiblement morirem per implosió gaudiniana aquest 2026, on tot conflueix cap a una data: el 10 de juny; quan celebrem el centenari del traspàs de l’arquitecte i la inauguració de la torre de Jesucrist amb el papa Lleó XIV. Ja s’estan oferint noves experiències immersives, com la de la Catedral de Barcelona en relació a l’espai de l’obrador de Gaudí i, encara després, tindrem el Congrés Internacional d’Arquitectura, del 28 de juny al 2 de juliol. En l’onada implosiva, abans i després, ja comptem amb el congrés «Gaudí: art, bellesa, misteri» que s’ha celebrat recentment a l’Ateneu Universitari Sant Pacià de Barcelona i un reguitzell d’activitats que ens faran bategar al ritme dels tres cors entrellaçats de la planta de les escoles pels fills dels obrers a la Sagrada Família. Valgui aquest hiperactivisme cultural i social per permetre’ns unes línies, com qui demana permís enmig de tot plegat, per fer-ne una mirada pedagògica, tant a la vida com a l’obra de l’arquitecte.

La vida de Gaudí, un ministeri que esdevé magisterial

Entenem com a persona docent aquella que ensenya; tot assenyalant, indicant, un motiu que mereix el que el filòsof Josep Maria Esquirol ha anomenat com “una mirada atenta”. La mirada del docent no és indiferent; significa alhora que ell mateix queda significat per allò que assenyala. Quan, a l’aula, aixequem la mà i, amb el dit, assenyalem al cel,  no només manifestem una verticalitat, també diem “soc aquí i tinc quelcom a dir”. Què són les torres del temple de la Sagrada Família sinó “una aula monumental d’alumnes apostòlics avantatjats” que aixequen el braç per participar en el debat secular de la ciutat aportant una bona notícia?

El mestratge d’Antoni Gaudí és testimonial, fins i tot martirial si emprem el sentit original del mot grec; quan Gaudí construeix, Gaudí “s’hi construeix” tot remetent, alhora, a un altre significat que va més enllà del que és només un mur, una finestra, un tirador o una reixa. La seva tasca professional indica i assenyala realitats profanes amb voluntat de transcendència, també del seu propi anhel de transcendència, a voltes explicitada en un llenguatge religiós o mitològic.

Gaudí no va ser un professional de la docència o el mestratge. No ho va voler. No pas per un menysteniment de la tasca dels docents de l’arquitectura, que valorava pel seu sacrifici professional, sinó perquè li hauria impedit exercir com a tal:

«Cuando hablé, por primera vez, de suprimir la escuela de Arquitectura de Barcelona, estaba dispuesto a crear una escuela privada, que habría sido un éxito y habría atraído a gente de todo el mundo, es decir, que habría puesto mis sólidas teorizaciones y mis dotes de pedagogo y psicólogo al servicio de la enseñanza, y luego, como arquitecto, no habría hecho nada. Por eso son de alabar los profesores auténticos, los que por vocación sacrifican la obra personal por la labor docente.» (CGB, 25; Bergós, Joan. Conversaciones de Gaudí con J. Bergós).

En aquesta cita, quan Gaudí parla d’una certa capacitació pròpia per a la pedagogia i la psicologia, ell mateix s’hi està reconeixent amb dots per la docència. Això és important perquè indica que ell “s’hi veu” fent de mestre; que no li és una vocació aliena o indiferent, al contrari, hi empatitza i la considera agradosa (té el seu like), malgrat no s’hi agrega (no té el seu agreement). Gaudí renuncia a la docència perquè va optar per un magisteri ministerial, o també a la inversa, el seu ministeri esdevé magisterial. Les “grans coses” es troben en les “petites coses”, el magis és en el minus. En Gaudí hi trobem tant l’ideal del món clàssic de trobar el macrocosmos en el microcosmos, com l’ideal evangèlic de la primacia de la humilitat, “qui vulgui ser el primer, que es faci servidor de tots” (Mc 9,35)

Hi ha una educació inserida en el quotidià laboral que contempla la relació interpersonal, el tenir cura de l’altre

El mestratge de Gaudí va vinculat al servei del que ell viu i posa en pràctica a través del seu ofici com a arquitecte. No es tracta només d’una “formació professional” o d’aprenentatges merament instrumentals o pràctics, sinó que hi ha una educació inserida en el quotidià laboral que contempla la relació interpersonal, el tenir cura de l’altre, pel ser de l’altre en definitiva.

Del llegat arquitectònic de les obres de Gaudí, al seu llegat pedagògic

Actualment, la majoria de les obres d’Antoni Gaudí han estat adquirides per entitats que en promouen la difusió com a bé cultural. De les dinou obres construïdes —o en procés de construcció, com la mateixa Basílica de la Sagrada Família o l’Església de Nuestra Señora de los Ángeles, a Xile— diverses estan vinculades a ens de titularitat pública (Palau Güell, Park Güell, Cripta de la Colònia Güell, Pavellons de la Finca Güell, Jardins Artigas), pública-privada (Fundació La Pedrera, Nau Gaudí), privada no confessional (Casa Batlló, Cellers Güell, Torre de Bellesguard, Casa Vicens, Casa Calvet, Casa Botines, El Capricho de Comillas) o privada confessional (Basílica de la Sagrada Família, Col·legi de les Teresianes, Misteri de Montserrat, Palau Episcopal d’Astorga).

De totes elles, i limitant-nos a les obres de l’autor, més del 50% —deu en total— disposen de continguts o activitats educatives. L’oferta explícitament educativa és diversa: des d’espais immersius gaudinians i aplicacions multimèdia (Casa Batlló), passant per passejos didàctics a través de l’obra de l’arquitecte (Park Güell), visites pedagògiques i tallers multidisciplinaris segons itineraris específics i franges d’edat (La Pedrera, Palau Güell, Torre de Bellesguard), tallers tecnològics o vinculats als temps litúrgics mitjançant dinàmiques gamificades (Basílica de la Sagrada Família), tallers familiars (Nau Gaudí), quaderns de bitàcola exploratoris (Casa Vicens), visites escolars multilingües a través del periodisme (Casa Botines), visites teatralitzades per a escoles (Cripta de la Colònia Güell) o activitats relacionades amb la peregrinació del Camí de Sant Jaume (Palau Episcopal d’Astorga).

Tot i que aquestes activitats educatives es puguin entendre com a sobrevingudes respecte al programa original d’aquestes obres gaudinianes —en tant que no hi havia prevista una intencionalitat pedagògica explícita—, indiquen clarament el seu potencial educatiu. No és sorprenent, tractant-se d’edificis amb una gran riquesa de possibilitats interpretatives i d’aproximació (històrica, artística, tècnica, constructiva, social, natural, etc.) i, especialment, per l’obertura de bona part d’ells a la transcendència i a la recerca d’un relat de sentit a través de la capacitat simbòlica i lúdica.

El llegat gaudinià és immens, no només en termes de rendibilitat econòmica sinó, sobretot, en termes pedagògics

Hi ha, però, tres obres que sí poden ser relacionades amb el fet educatiu: el convent-col·legi de les Teresianes, l’obrador del temple de la Sagrada Família i l’escola pels fills dels obrers de la Sagrada Família. Cadascun d’aquests espais i les seves activitats donaria per a un article, però apuntem només un tret distintiu de cadascun en relació a la pedagogia.

Primer, de les escoles teresianes, la vinculació d’un espai educatiu al d’un gran relat, “Las morades” de Santa Teresa de Jesús en aquest cas, com a marc de referència de l’acte educatiu; així com no hi ha espai espiritualment neutre, tampoc hi ha espai educatiu neutre perquè sempre hi ha una visió de la persona i del món al darrere.

Segon, de l’obrador de la Sagrada Família, un avançament del “learning by doing”, el del mestre-demiürg que ensenya alhora que crea o, com diu Juan José Lahuerta: «Aquest no és el despatx que produeix plànols freds, números, càlculs i pressupostos, sinó l’obrador de l’artista demiürg, que crea modelant amb les mans i bufant en les formes» (Lahuerta, J. El taller de Gaudí en la Sagrada Familia. 2002, p. 6).

Tercer, de l’escola pels fills dels obrers de la Sagrada Família, el fet que no hi ha construcció d’una nova ciutat ni un nou espai de relació social que no tingui en compte els hereus de la mateixa. La tasca educativa de l’escola de la Sagrada Família és un avançament, ara i aquí, que dona visibilitat al mateix projecte que s’edifica pel futur.

Siguin aquests breus apunts un encoratjament per a atansar la vida i obra gaudiniana a la comunitat educativa. El llegat gaudinià és immens, no només en termes de rendibilitat econòmica sinó, sobretot, en termes pedagògics. És al nostre abast poder treure’n partit per a la construcció d’un país que, el mateix arquitecte, ja ha fet diferent.