Opinió

Una petita i gran escola

L’Escola Laica d’Alaior.  Anarquisme, lliurepensament i educació. Pere Alzina Seguí

“Una aclaparadora majoria d´alaiorencs que assistiren, col·laboraren i mantingueren econòmicament l’Escola Laica d’Alaior eren pacifistes convençuts. I l´Escola educà per la pau. I educà èticament. I oferí un nivell de coneixements alt. Molt alt en alguns casos. Aspiraven a un nou ordre. No al caos. I iniciaren l´experiència educativa des del concepte d´ajuda mútua. Esperàvem molt poc de l’Estat”.

La cita es refereix  a  la Menorca del primer terç del segle XX, als trenta anys que durà aquest centre. La situació canvia radicalment amb la proclamació de la Segona República i la dignificació de l’escola pública.

Sempre que es parla de l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia s’afegeix que també va haver-hi altres escoles racionalistes, però gairebé mai se’n parla i resten en l’oblit. L’autor, un gran mestre, ha rescatat de l’oblit aquesta experiència després d’una llarga i pacient recerca, consultant tota mena de fonts orals i escrites: entrevistes amb alumnes, anàlisi de treballs escolars i de textos de consulta i llibres de text de l’escola, articles de premsa i revistes especialitzades.

En Pere Alzina destaca les semblances de l’escola d’Alaior amb el projecte ferreriste, però també les seves pròpies singularitats, segons ell encara de més volada. Entre els seus referents hi ha l’ampli moviment renovador que va des de Pestalozzi a La Institución Libre de Enseñanza, el pensament anarquista i lliurepensador i, en el camp de la geografia, la notable aportació de la geografia emancipatòria d’Eliseu Reclus, que estudia a fons la interrelació de tots els fenòmens naturals i la importància cabdal del context social.

El naixement i consolidació d’aquest centre no hagués estat possible  sense el teixit social del poble i, més en concret, de la societat “Instrucción Popular”, que va tenir l’encert de triar els millors mestres en cada moment. Persones cultes, sàvies i compromeses com Joan Mir, Albà Rosell, Joan Mir i Josep Alberola, molt arrelades i estimades a Alaior i amb les antenes ben atentes als esdeveniments educatius, culturals i socials d’Europa. El republicanisme, l´anarquisme i el progressisme que donava suport a aquest projecte tan engrescador i revolucionari confiaven en el poder regenerafor  de l’educació, a través de la transformació personal i social.  També cal mencionar l’impacte de “El porvenir del obrero”, un diari on es publicaven força articles d’educació que sovint eren debatuts en diferents cercles.

Aquesta escola laica no era neutral,  apostava per l’educació integral, per una ètica  universalista, pel raonament científic -la ciència era la mestra de la vida- i pel respecte a les persones de qualsevol opció política i religiosa. Un espai de llibertat, saludable, de pau i de conversa, on els alumnes sortien contínuament a conèixer la realitat i on aquesta es colava per la porta gran.

L’escola organitza exposicions amb els materials elaborats pels alumnes, conferències i jornades de confraternització

 “Els alumnes que hem entrevistat que van assistir a l’escola laica destaquen que, si bé aprenien algunes coses de memòria, el professor sempre els demanava explicacions amb les seves pròpies paraules i amb exemples particulars. Els alumnes afirmen que el mestre Duran els feia pensar, els induïa a la reflexió, no al memorisme. Afirmen que estudiaven les coses en la seva totalitat, a partir de lliçons de coses, a partir de les quals es plantejaven preguntes per després anar deduint regles o classificacions rudimentàries i personals, per després establir comparacions entre elles fins a arribar a una síntesi més teòrica; el plantejament era clarament inductiu: partir de la realitat més propera per arribar a la generalització”.

L’escola organitza exposicions amb els materials elaborats pels alumnes, conferències i jornades de confraternització amb les famílies, sortides a la natura i visites a jaciments arqueològics, vetllades i festes. L’escola es converteix en local social, espai de tertúlies i centre cultural obert a la població durant el temps de lleure. Els valors que es transmeten en aquests actes sempre giren al voltant del pacifisme, la solidaritat, la tolerància i la unió universal de tots els oprimits.

L’autor valora la sòlida trajectòria de l’escola d’Alaior com un acte de resistència contra totes les formes de poder i contra tota mena de limitacions. I conclou que el concepte de resistència s’ha d’aplicar avui a tots els àmbits de les nostres vides. I això vol dir pensar, problematitzar, actuar i transformar.

El treball meticulós i rigorós de Pere Alsina ens descobreix una nova joia de la renovació pedagògica que hauria de ser reconeguda i coneguda pels estudiants de magisteri i per les noves generacions de mestres.

Nota: llibre editat el 2024 per l’Editorial Ses Voltes Acracia Asociación Cultural  cgtmenorca@gmail.com