Us ho havíem de dir (carta a mestres que tenen alumnes de pràctiques)

El pas d'estudiants d’Educació per les escoles en el període de pràctiques no és gens fàcil. Som persones noves que arribem a unes aules que ja tenen unes dinàmiques i on tots i totes hem d'adaptar-nos i establir noves relacions i processos.

Júlia Andrei i María Rodríguez
 
 

 

Moltes vegades es té la concepció de l’estudiant de pràctiques com “el noi o la noia dels encàrrecs”, aquella persona que s’encarrega de tasques com fer fotocòpies, i portar els infants castigats a altres aules. D’altres vegades, per contra, no es veu com una persona que ajuda a l’aula, sinó més aviat com algú estrany amb qui no se sap què fer, i que queda arraconat (com a simple observador) com un moble més de la classe. Estimats i estimades mestres, som molt més que això.

Des del primer dia que arribem a l’escola estem plenes d’alegria i de ganes d’aprendre. Penseu que passem moltes hores assegudes a classes magistrals on, d’una manera llunyana i abstracta, es teoritza sobre l’educació i els infants. Esperem amb ànsia l’arribada de les pràctiques, i desitgem fortament entrar a formar part de la vida a l’escola. Però no només aportem aquesta il·lusió, sinó que també podem contribuir i ajudar a fomentar una atenció més personalitzada a l’aula, a oferir un suport al docent en realitzar activitats i a preparar materials, entre d’altres. Al cap i a la fi, som dos ulls més per observar el que pot quedar invisible, dues orelles més per escoltar interessos i inquietuds i dues mans més per acompanyar allà on faci falta.

Encara estem més il·lusionades quan se’ns dona l’oportunitat de ser nosaltres les que desenvoluparem una intervenció didàctica. Comencem a preparar les sessions, però ens perdem davant tot el que hi ha entre el currículum i els infants. Després de llegir mitja biblioteca i de revisar Google de cap a peus, sembla que la programació agafa forma. Per fi veiem la llum al final del túnel! Però, llavors, arriba el moment de portar-la a la pràctica i és allà on ens adonem que no tot és tan senzill com sembla. Com pot ser que després de quatre anys de grau les nostres unitats didàctiques “excel·lents” quedin tan lluny de la realitat? Com a conseqüència, ens sorgeixen moltes inseguretats. No podem oblidar que som estudiants d’últim any, que aquesta és l’última intervenció del grau i que la pròxima vegada que estiguem a l’aula ja serà com a mestres. Davant de tot aquest mar d’emocions, tal com diuen Jaume Cela i Juli Palou a “Va de mestres. Carta als mestres que comencen”, ens podem arribar a sentir més soles que el porter o la portera en un penalti.

És en aquests moments quan agraïm el suport de la mestra tutora o el mestre tutor, en aquelles converses al final del dia on compartim sensacions, emocions i dubtes; en els petits debats al migdia on ens sentim una més de l’equip; en les bromes que relaxen els moments previs a la intervenció. Possiblement, vosaltres, tutors i tutores a les escoles, no us imagineu quant d’importants sou per a nosaltres, i com de felices ens fa formar part del vostre centre. Ens heu ajudat a veure la realitat a les escoles, les diferents situacions a les quals us enfronteu i en les que aviat ens hi trobarem nosaltres. Així que gràcies, estimats i estimades mestres, per cuidar-nos i acompanyar-nos fins i tot quan sentim un zoo a l’estómac abans de cada intervenció. Gràcies per transmetre’ns la confiança que en alguns moments no tenim en nosaltres mateixes. Formeu, i formareu part sempre, del nostre procés de creixement i d’aprenentatge. Finalitzem les pràctiques sabent que el camí universitari s’acaba aviat, conscients que encara ens queda molt per aprendre però convençudes d’haver triat la professió més meravellosa del món.

Júlia Andrei i María Rodríguez
About Júlia Andrei i María Rodríguez

Julia Andrei (@julia_bati) i María Rodríguez (@Mariara2610) són estudiants d'últim any de la doble titulació de mestres d'Educació Infantil i Primària More Posts

8 Comentaris on Us ho havíem de dir (carta a mestres que tenen alumnes de pràctiques)

  1. Un texto para reflexionar, lo habeis escrito en positivo y eso dice mucho sobre vosotras. Es difícil ponerse en em lugar de una estudiante de último curso, dado que tampoco conocemos vuestras expectativas, desconocemos todas vuestras capacidades aunque si que admiramos vuestra energía y ganas de formar parte de un equipo escolar.
    Mucha suerte en vuestro futuro, estoy segura que seréis capaces de conseguir todo lo que os propongais.

    • Soc mestra des de fa 23 anys i per diferents raons mai m’han assignat ningú de pràctiques ‍♀️Pk . A segons quines companyes SI i he de donar -cos tota la raó! Molt correcta I me n’alegro que pugi gent com vosaltres

  2. Fantàstic article i molt representatiu! Una feina excel·lent, com sempre! Ànim que sereu unes mestres fantàstiques!!!

  3. Jaume Cela Ollé Jaume Cela Ollé // 07/03/2019 a les 12:28 // Respon

    Llegint la vostra carta penso que hi ha raons per l,optimisme. I quina enveja em feu. Jo ja estic a la porta de sortida, tot i que encara em mantinc dins i vosaltres comenceu a entrar a l,ofici més bell del món.

  4. Susana Boldú Rodríguez // 07/03/2019 a les 20:41 // Respon

    Amb aquesta lectura hi ha mil raons per seguir acollint alumnat en període de pràctiques a la nostra escola i donar-vos les gràcies per aportar el vostre granet de sorra a la nostra pràctica docent, que és la vostra.
    Totes les mirades sumen. Compartim experiències, coneixement, reflexions…Fem equip! 😉

  5. Com a mestra us diré que m’agrada aquesta carta i que si a alumnes en pràctiques us passa això és que heu tingut la mala sort de caure a una escola o a una classe on no aprendreu res… Per altra banda us dic que cal informar-se se com es l’escola i com es treballa tot i que després pots donar amb un mestre que no us ajudi a aprendre… Sempre que he tingut un alumne en pràctiques l’he tractat com a igual, un mestre com jo, amb menys esperi encía, però un mestre. Un mestre amb idees i iniciatives que sempre han pogut fer i participar. També us diré que m’he trobat amb alumnes en pràctiques que no han volgut fer res i quan els he dit que podien fer i participar m’han dit que ells només havien d’observar, quedant-se a una cadira amb cara d’agobiats. Quan més participeu i feu, més aprendreu.

  6. Després de 20 anys de ser professora a l’ESO, m’han arribat, de cop, 2 estudiants en pràctiques al mateix temps. Un noi i una noia encantadors i amb ganes d’aprendre. Això m’ha estimulat a donar-los el millor de mi, a desfer-me en explicacions en cada situació que es generava q l’aula d’EF. I dic “estimulat” perquè, el cert, jo no tenia cap ganes: em va venir imposat, sense consulta prèvia i, el que rebia “a canvi”, no em compensava, amb tota la feina que acumulo entfe classes i tutoria. Però, tot i el molt temps que he invertit en ells, i en perjudici de la feina que no podia fer quan em calia, haig de dir que sí m’ha compensat l’agraîment que m’han mostrat, “aquests dies he après molt!”, m’han dit, per separat. Això ho cura tot!!! I, atrevir-me a deixar fer una UD pròpia del noi, ha compensat amb escreix el veure que a ell li ha servit de tant. Estic orgullosa d’ells dos i, gràcies a la lectura de la vostra carta, sento encara més responsabilitat de la tasca que he realitzat. Moltes gràcies per l’escrit!

  7. Gemma Heras // 10/03/2019 a les 18:01 // Respon

    Gràcies per ser tant explícites i encoratjadores de la vostra feina. Al llarg de la meva carrera de mestra he acompanyat a diverses edtudiants fent pràctiques. M’encanta poder compartir les vivències i ajudar a la reflexió. Sempre cal que les dues parts posin en comú les necessitats i voluntats per tal de tirar endavant els projectes.
    I com vosaltres parleu dels mestres que us transformen en mobles jo també he tingut estudiants amb poca consciència de la seva funció i del seu deure.
    Ànims i a continuar la lluita.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*