Videojocs i aprenentatge: una sinergia virtuosa

Des dels anys vuitanta, els videojocs han estat objecte d’un debat acalorat entre els qui els consideren un passatemps agradable o, en el millor dels casos, inofensiu, i els que els demonitzen, creient que provoquen comportaments violents o addiccions similars a les de l’alcohol o les drogues dures.

Després de quaranta anys d’estudis científics tenim les idees més clares. En primer lloc, és cert que els videojocs poden tenir efectes negatius en el benestar mental dels joves, però no depenen del temps que es passi jugant. L’equip de l’Internet Institute, el departament fundat el 2001 per la Universitat d’Oxford per investigar les possibilitats i els reptes socials que planteja el ràpid desenvolupament de les tecnologies, va realitzar  una investigació sobre 40.000 jugadors el 2022  que va demostrar que el temps dedicat als videojocs no afecta negativament el benestar mental dels joves, sinó que és l’actitud cap al joc allò que marca la diferència: «La discrepància entre les preocupacions i les proves subratlla que sabem massa poc sobre l’impacte dels jocs al benestar. Abordem aquesta qüestió vinculant dades objectives recollides durant sis setmanes sobre el comportament de joc de 38.935 jugadors, proporcionats per set editors mundials de jocs, amb tres onades de dades sobre el seu benestar autodeclarat. No trobem proves d’una relació causal entre el joc i el seu benestar. Tot i això, els resultats suggereixen que la motivació té un paper clau».

Els investigadors també expliquen que l’estudi es va limitar a dades rellevants, però circumstancials i que necessita més investigació. Tot i això, és important seguir analitzant aquesta dinàmica atès el risc de  censura  i demonització dels videojocs per part d’alguns governs, com el xinès, que n’ha restringit l’ús a una hora diària durant dos dies a la setmana.

El potencial educatiu dels videojocs

Uns anys abans,  la Universitat de Rochester (Nova York) i la Universitat Oberta de Catalunya, en col·laboració amb l’Hospital General de Massachusetts de Boston, també van fer estudis sobre els efectes positius dels videojocs.

En concret, aquesta última va demostrar com els jugadors de videojocs mostren un millor rendiment en els processos d’atenció descendent, és a dir, selectiva o focalitzada, i als cervells augmenta l’activació de les regions dedicades al control cognitiu, la inhibició, el canvi d’activitat i el processament visual.

Per tant, a més d’entreteniment, els videojocs poden oferir una sèrie de beneficis educatius. Poden ajudar a millorar les  habilitats visuoespacials, potenciar la  resolució de problemes, desenvolupar habilitats socials i promoure l’aprenentatge a través del joc. Els jocs educatius estan dissenyats per ensenyar conceptes històrics, culturals o científics de manera divertida i atractiva, ampliant els coneixements dels jugadors sobre diversos temes.

L’enfocament de l’aprenentatge basat en el joc, o  gamificació, compta amb el suport de nombrosos experts en educació. Jane McGonigal, autora de «La realitat està trencada: per què els jocs ens fan millors i com poden canviar el món», sosté que els videojocs poden motivar els estudiants a superar reptes complexos i a afrontar el fracàs de manera constructiva. De la mateixa manera, el professor de psicologia cognitiva Richard Mayer va assenyalar que els jocs educatius poden millorar l’aprenentatge a través de la interactivitat i el desafiament gradual.

Els videojocs a l’estudi de la història

Un dels aspectes més fascinants dels videojocs és la seva capacitat per transportar els jugadors a diferents èpoques històriques, oferint una experiència immersiva que estimula l’interès per la història. Títols com ‘Assassin’s Creed’, ‘Red Dead Redemption 2’, ‘Age of Empire’ i ‘Ghost of Tsushima’ són exemples de jocs que ofereixen ambientacions històriques realistes i curades, enriquint l’experiència de joc amb elements històrics i culturals precisos.

Títols com Kingdom Come: Deliverance destaquen per la seva precisió històrica, recreant escenaris i costums d’època amb gran atenció al detall. Aquests jocs ofereixen una oportunitat única perquè els jugadors explorin i comprenguin períodes històrics passats de forma interactiva i envoltant.

En aquest sentit, el mes de febrer passat es va fer viral la història d’un professor nord-americà que va utilitzar l’episodi Odyssey d’Assassin’s Creed per a una lliçó sobre l’antiga Grècia. L’educador, conegut a Tik Tok per la seva tasca com a creador de continguts amb el perfil Mr. Mahathey, va rebre més de dos milions de visites i l’aclamació de la xarxa  amb un vídeo en què utilitzava el videojoc per descriure la batalla de les Termòpiles, un dels conflictes clau de la  guerra  greco-persa del 480 aC «Si el meu professor seguís aquest exemple, li prestaria molta més atenció», va comentar un usuari.

No només història

Hi ha molts videojocs que ens permeten participar a la Primera Guerra  Mundial, però un se centra en les seqüeles. “War Hospital” us permet dirigir un hospital de campanya durant el període del conflicte. En lloc de centrar-se en la dinàmica de la batalla, l’objectiu és dirigir una instal·lació mèdica i salvar tantes vides com sigui possible sota pressió.

Per això es pot comprendre com un altre punt interessant de la qüestió són les simulacions realistes, que són objecte d’interès de molts educadors. Un article publicat a la revista Simulation & Gaming destacava el valor de les simulacions virtuals en l’ensenyament d’habilitats pràctiques com la gestió del temps i la resolució de conflictes. A més,  un estudi realitzat  per la  Facultat de Medicina de Harvard  va demostrar que les simulacions virtuals de cirurgia poden millorar les habilitats motores i de presa de decisions dels estudiants de medicina.

Els videojocs es poden utilitzar com a eines per abordar problemes de salut mental com ara la depressió, l’ansietat o l’estrès. Alguns estan dissenyats per proporcionar una experiència terapèutica, una manera interactiva d’afrontar aquests reptes i millorar el benestar mental.

Més llums que ombres

Atès que l’addicció als videojocs, també coneguda com a «trastorn de joc», és una patologia clínica reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), hauria de limitar-se a aquelles formes d’addicció conductual que es poden remuntar a la macrocategoria de les «ludopaties». Només en poques ocasions es troba en els joves la compulsió pel joc, la sensació de no poder parar o l’aïllament social a causa del temps que passen davant de la consola. I és important assenyalar que no totes les persones que juguen a videojocs, encara que sigui diverses hores al dia, es veuen afectades automàticament per aquesta afecció, que només es converteix en patològica quan comença a afectar negativament la vida quotidiana.

Dit això, en aquest article volíem posar èmfasi en com l’ús dels videojocs a l’educació escolar representa una nova frontera a l’educació moderna, recolzada per estudis i declaracions d’experts en la matèria. Pel potencial educatiu, els videojocs ofereixen als alumnes una experiència d’aprenentatge atractiva, interactiva i personalitzada. Tot i això, és important adoptar un enfocament equilibrat i conscient, garantint que l’ús dels videojocs s’integri de forma eficaç i responsable en el programa escolar. Amb una aplicació adequada, els videojocs poden transformar l’educació i preparar els alumnes per als reptes del futur en un món cada cop més digital i complex.

Els beneficis educatius dels videojocs inclouen:

• Millora de les  habilitats visuoespacials: els jocs de tipus «món obert» ajuden a desenvolupar les habilitats d’orientació a l’espai, tant virtual com real
• Millora de la  resolució de problemes: enfrontar-se a reptes lògics estimula la resolució de problemes , millorant les habilitats lògiques i creatives
• Desenvolupament d’habilitats socials: els jocs multijugador fomenten el treball en equip i la col·laboració, millorant les habilitats socials i interpersonals
• Aprenentatge a través del joc: els jocs educatius ensenyen conceptes històrics, culturals o científics, ampliant els coneixements dels jugadors sobre diversos temes
• Estimulació de l’activitat física: alguns jocs promouen el moviment físic, contribuint a la salut física dels jugadors.
• Beneficis per a la salut mental: alguns jocs estan dissenyats per tractar la depressió, l’ansietat i altres afeccions mentals, oferint una manera interactiva de millorar el benestar mental
•  Mantenir les habilitats cognitives: els videojocs mantenen actiu el cervell, estimulant el pensament ràpid, la presa de decisions i la flexibilitat mental

Article publicat originalment a XQthenews