Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La calor extrema s’ha convertit en un dels principals riscos climàtics a les ciutats mediterrànies. Intensificada pel canvi climàtic, genera impactes desiguals sobre la salut, el benestar i les oportunitats de la població, afectant determinats col·lectius com els infants. Tot i això, encara disposem de poc coneixement sobre com es viu realment la calor en els espais quotidians dels nens i les nenes, especialment dins les seves llars o els centres educatius.
En aquest context, el projecte de ciència ciutadana Vigilants de la calor, desenvolupat pels equips d’investigació de l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), i impulsat inicialment per l’Àrea Metropolitana de Barcelona, va néixer el 2024 amb l’objectiu de generar dades i capacitar la ciutadania, especialment als infants, per comprendre millor i fer front a aquest repte.
Ara, amb la publicació de la nova Guia de Vigilants de la Calor, es fa un pas més: posar a disposició pública una metodologia replicable perquè escoles, ajuntaments i comunitats puguin impulsar experiències similars arreu del territori. La guia presenta els recursos per replicar la iniciativa, descriu el tipus de dades que es poden recollir i com es poden analitzar, posant a disposició algunes eines simplificades, i per últim, com es poden impulsar iniciatives concretes a partir del coneixement generat.
Les dues primeres edicions del projecte (2024 i 2025), desenvolupades a l’àrea metropolitana de Barcelona, han implicat més de 150 infants i prop de 200 actors entre centres educatius, famílies, administracions i entitats. A través de sensors de temperatura, Diaris de Calor i processos participatius, s’han generat dades inèdites sobre les condicions de confort tèrmic mesurat i percebut dins les llars i els espais educatius, així com informació sobre les pràctiques quotidianes d’adaptació.
Els resultats apunten a una realitat tan rellevant com poc visible: la calor no afecta a tothom igual. Les condicions de l’habitatge, l’accés a sistemes de refrigeració, les característiques dels barris o les pràctiques quotidianes configuren exposicions molt desiguals. En aquest sentit, els infants participants han contribuït a evidenciar situacions de manca de confort tèrmic en espais on tradicionalment no hi ha dades, com les seves habitacions, així com una gran diversitat d’estratègies per fer front a la calor, des de pràctiques domèstiques fins a estratègies que adopten al seu centre escolar o al seu barri.
Més enllà dels resultats, un dels principals aprenentatges del projecte té a veure amb el paper actiu de la infància. Lluny de ser només un col·lectiu vulnerable, els infants esdevenen actors clau en la producció de coneixement i en la generació de propostes. Les sessions de cocreació han permès imaginar solucions concretes per adaptar llars, escoles i espais públics: des de millores en la ventilació i l’ombra fins a canvis en els usos dels equipaments o la incorporació d’elements d’aigua als espais comunitaris.
Aquesta doble dimensió, generació de dades i empoderament, connecta directament amb alguns dels reptes centrals del sistema educatiu actual. En primer lloc, la necessitat de reforçar l’educació climàtica des d’una perspectiva aplicada i significativa. Iniciatives com Vigilants de la calor mostren el potencial de la ciència ciutadana per vincular el currículum amb problemes reals, alhora que es desenvolupen competències científiques, crítiques i socials. En segon lloc, la importància de situar l’equitat al centre de les polítiques educatives i climàtiques.
Les desigualtats en l’exposició a la calor evidencien que l’adaptació al canvi climàtic no és només una qüestió tècnica, sinó també social. Tal com es proposa a l’informe recent “Calor a l’escola” de la Fundació Equitat.org, cal trencar el cicle d’estrès tèrmic que pateixen els infants que viuen en llars i barris fortament exposats a la calor, garantint espais d’alleujament i confort com podrien ser les escoles. Així doncs, incorporar la veu de col·lectius com la infància, i especialment en contextos de vulnerabilitat, permet generar diagnòstics més ajustats a la realitat i respostes més equitatives.
Finalment, el projecte posa de relleu el paper del món local com a espai privilegiat d’acció. Els centres educatius, les comunitats educatives, els ajuntaments i el teixit comunitari esdevenen actors clau tant per a la recollida de dades com per a la implementació de solucions. La nova guia aposta precisament per aquesta escala, oferint recursos oberts i flexibles que permeten adaptar el projecte a diferents contextos socials, territorials i climàtics. A més, integra tant dades procedents de sensors, com les percepcions i vivències quotidianes, complementant iniciatives vigents com ara Aules que cremen.
El repte és avançar cap a una adaptació climàtica que sigui alhora informada, participativa i equitativa. Projectes com Vigilants de la calor mostren que això és possible: que es pot generar coneixement útil des del territori, que es pot educar en el canvi climàtic de manera transformadora, i que es poden activar comunitats per passar del diagnòstic a l’acció.
La publicació de la guia obre ara una finestra d’oportunitat per fer créixer aquesta experiència. La seva replicació pot contribuir no només a generar més evidències, sinó també a construir una cultura compartida d’adaptació a la calor, arrelada en les realitats locals i atenta a les desigualtats.
