Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Sense equitat no hi haurà qualitat. Amb aquesta afirmació s’ha presentat el 20è Anuari de l’Educació a Catalunya de la fundació Equitat.org, que alerta que les desigualtats educatives estan enquistades i els indicadors s’estanquen o, fins i tot, empitjoren.
L’Anuari, en què han participat més de 50 referents del món educatiu en el darrer any, constata l’estat «crític» de l’educació, precisament en un curs marcat per les mobilitzacions sindicals per reclamar, entre altres coses, menys ràtios i més recursos.
El director d’Equitat.org, Ismael Palacín, ha indicat que «el sistema educatiu no està funcionant com volem i el context social és molt desafiant», mentre que la directora de recerca, Mònica Nadal, ha afegit que «hi ha una cronificació dels baixos resultats» i ha alertat del pes excessiu de la classe social i el lloc d’origen, per la qual cosa reduir la pobresa infantil i atendre la diversitat es fan imprescindibles.
Per això, afirmen, invertir més i de manera eficient és urgent per millorar els resultats educatius: les últimes proves de competències, del 2025, indiquen que l’alumnat amb nivells baixos ha augmentat: del 13% al 16% en català i del 15% al 17,5% en matemàtiques.
Els últims cinc cursos han baixat sis punts les graduacions a l’ESO, passant del 93% al 87% i l’abandonament de l’alumnat ha crescut entre les famílies més pobres o d’origen estranger. En el cas de les famílies benestants, un 4% de l’alumnat deixa els estudis, un percentatge que s’eleva al 25% quan es tracta de llars amb menys rendes, i a un 32,5% en el cas de joves nascuts a l’estranger o de pares estrangers. La mitjana catalana d’abandonament escolar és del 13,5% i, segons dades de PISA 2022, la distància entre «alumnat ric i pobre» equival a tres cursos acadèmics.
Aquestes diferències també es noten en les activitats extraescolars. L’alumnat de famílies de classe alta li dedica el doble de temps que el de llars de rendes baixes: un dia a la setmana versus 0,5 en activitats no esportives i dos dies versus 1,3 en activitats esportives.
A això se suma, tal com ha explicat Francesc Pedró, codirector de l’Anuari 2026 amb Miquel Àngel Alegre, el fet que només el 3,8% del PIB català es destina a educació, una xifra inferior al 4,5% estatal i al 6% que fixa la Llei de l’Educació de Catalunya (LEC).
Si bé és cert que el Departament d’Educació ha augmentat un 33% el seu pressupost entre els anys 2020 i 2025, Pedró remarca que els recursos no creixen al ritme de les noves necessitats educatives. Com a mostra: per cada 888 alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu tipus B (amb dificultats socioeconòmiques), només hi ha un professional d’educació social.
Pel que fa a l’evolució de les ràtios alumnes/docent, l’estudi diu que la disminució a primària obeeix més a l’efecte progressiu de la davallada demogràfica que a l’augment de docents. Les diferències entre el curs 2008-09 i el 2024-25 serien de 23,1 a 22,7 alumnes a la primària, i de 28,6 a 27,5 a l’ESO, per la qual cosa, els dirigents de l’Anuari dubten que una mesura com reduir un alumne per aula, que suposa un cost important per a l’Administració, tingui un gran efecte en el rendiment escolar i el malestar docent.
Des del 2005, l’Anuari de l’Educació ha constatat una atenció insuficient de les desigualtats socials per part del sistema educatiu, i denuncia que no es prioritzen amb prou força les escoles més complexes, no s’ha reduït significativament la burocràcia als centres i hi ha un dèficit de planificació en moltes de les polítiques públiques.
Propostes
Davant aquest panorama complex, la fundació proposa diferents mesures per millorar la situació, entre les quals destaquen la necessitat d’invertir més allà on hi hagi més necessitats educatives. Així, aposta per un model pilot de finançament per fórmula a quatre anys que tingui en compte els contextos geogràfics i les diferències socials.
Una de les prioritats és enfortir l’educació primària, per evitar que a la secundària es multipliquin els problemes d’aprenentatge. L’objectiu és assegurar bones competències lectores i d’escriptura, de matemàtiques i d’anglès, així com hàbits d’estudi o de planificació, per a la qual cosa es recomana cobrir dues o tres hores de suport setmanal en grups reduïts.
L’informe fa una aposta per les zones educatives com a infraestructures de governança col·laborativa, i proposa incrementar en 8.000 les places de Formació Professional bàsica per oferir una alternativa a tothom que abandona els estudis sense acabar l’ESO.
