Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
«Catalunya no sap quants alumnes s’estan desconnectant de l’escola abans d’abandonar-la». Així ho afirma l’entitat Equitat.org, que alerta sobre el buit de dades sobre absentisme i demana un sistema integral d’identificació, registre i ús d’indicadors de risc d’absentisme i abandonament.
En el marc de la presentació de l’informe “Absentisme escolar: Una fractura pendent a Catalunya” aquest dimarts, la cap de projectes d’Equitat.org, Elena Sintes, ha remarcat que «l’abandonament escolar prematur difícilment podrà reduir-se al ritme dels darrers vint anys sense identificar les absències a classe de l’alumnat i intervenir-hi a temps”, per la qual cosa, ha reclamat un registre d’absentisme.
Durant la jornada, s’ha posat de manifest la necessitat de disposar d’eines de detecció, seguiment i resposta a les absències reiterades a classe. Representants de municipis com Badia del Vallès, Castelldefels i Girona, així com del País Basc, han explicat com coordinar diferents actors amb aquest objectiu.
Les dades
Des d’Equitat.org, s’ha lamentat que l’exclusió de les proves PISA 2025 hagi deixat Catalunya sense una de les poques fonts d’informació sobre el seu absentisme. L’any 2018, un 34,8% de l’alumnat català declarava haver faltat almenys un dia, però la falta de resultats impedeix ara actualitzar la xifra catalana. A l’estat ha pujat del 28% (2022) al 34% i està per sobre de la mitjana de l’OCDE (22%).
L’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) només publica dades sobre abandonament escolar prematur —és a dir, el percentatge de joves de 18 a 24 anys que no han completat l’educació obligatòria i no segueixen estudis—, però aquestes dades, afegeix l’informe, no equivalen a l’absentisme i no permeten conèixer el volum real d’alumnes que acumulen absències injustificades durant l’etapa obligatòria.
La fundació alerta que sense dades recollides regularment amb criteris clars i compartits és impossible detectar a temps l’alumnat en risc d’abandonament i donar la resposta adequada. En aquest sentit, ressalta que disposar d’un registre comú, monitoratge continu i governança clara suposaria un salt estructural permetria per primer cop dimensionar el problema, comparar territoris, avaluar polítiques i orientar decisions pressupostàries amb criteris d’equitat.
El perfil
L’informe constata que l’absentisme escolar és més freqüent entre nois, alumnat en situació socioeconòmica vulnerable i certs col·lectius d’origen immigrant. Igualment, que s’accentua en determinats barris i municipis. El final de l’ESO i el pas a la postobligatòria són dues etapes crítiques. Davant d’això, «la resposta institucional és feble i desigual», subratlla l’estudi, si bé també hi ha bones experiències municipals que podrien extrapolar-se.
L’absentisme forma part d’un procés de desvinculació de l’infant o el jove amb l’escola o l’institut i té causes diverses. No anar a classe és també una resposta a dificultats personals, familiars, escolars o contextuals. Els joves que falten més, acostumen a tenir més dificultats d’aprenentatge, més risc emocional i una relació més feble amb el centre.
La vulnerabilitat s’accentua en la franja entre els 16 i els 18 anys, moment en què l’alumnat ha de decidir si va cap al batxillerat, la formació professional o altres itineraris postobligatoris, per la qual cosa es fan necessàries estratègies d’acompanyament, tutoria i orientació per reforçar la trajectòria educativa.
Bones pràctiques
Un exemple de bones pràctiques és el del País Basc, i especialment a Biscaia, on hi ha estàndards de registre i comunicació de l’absentisme, amb un canal digital comú i circuits definits entre centres, Inspecció i serveis municipals.
La coordinadora del Programa de Prevenció, Detecció i Control de l’Absentisme Escolar (PAE) de l’ajuntament de Bilbao, Ana Verano, ha detallat que hi ha una comissió en què coincideixen el Departament d’Educació basc, la Diputació de Biscaia i l’associació d’ajuntaments, on s’acorden criteris. Així, el dia 5 de cada mes Educació rep les absències amb la identificació de cada alumne i centre. Això permet als ajuntaments creuar-les amb les dades dels serveis socials i activar protocols concrets en cas que l’absentisme continuï.
Voluntat política
“Poder disposar de les dades és fonamental per intervenir. Una voluntat política va permetre superar la desconfiança de la transmissió de dades entre educació i serveis socials que ens permet activar i garantir el dret a l’educació”, ha explicat Verano.
A Catalunya els municipis estan desplegant respostes rellevants al risc de l’absentisme i l’abandonament. Segons el Panel de polítiques educatives locals 2024, el 38,5% dels municipis de la província de Barcelona disposen d’un pla d’absentisme. La proporció arriba al 56,3% entre els municipis de més de 50.000 habitants. Un 70,1% dels municipis compten amb estratègies d’orientació i acompanyament.
Aquestes experiències, insisteix Equitat.org, demostren que es pot detectar abans, coordinar actors i acompanyar millor. Tot i això, sovint aquests plans són puntuals, depenen del context municipal i no sempre compten amb prou estabilitat professional.
Exemples a Catalunya
Badia del Vallès s’ha posat com a exemple representatiu de la importància de la detecció i la coordinació. Té un Pla de Desafecció, Absentisme i AEP que criba els indicadors de desafecció escolar a tots els nivells educatius i identifica l’alumnat en risc amb prou temps. Això facilita accions preventives i itineraris personalitzats. Paral·lelament, un sistema digital, connectat a aplicatius escolars i municipals, segueix l’absentisme i permet coordinar les intervencions.
Castelldefels, d’altra banda, ha definit indicadors de seguiment i una avaluació de les intervencions en xarxa amb altres institucions. Girona disposa de comissions d’absentisme a nivell de ciutat i de centre, que articulen la intervenció a molts nivells. Així, ajuntament, serveis socials, Mossos d’Esquadra, EAP, inspecció i centres educatius treballen en xarxa per donar una resposta coordinada.
A Catalunya, la taxa d’abandonament escolar prematur és del 13,5%, una de les més altes d’Europa i lluny de l’objectiu del 9% fixat per la UE per al 2030. L’entitat reclama l’estabilitat dels Plans Locals d’Absentisme, una avaluació periòdica i una governança entre la Generalitat i els ajuntaments.
