Opinió

Maccarthisme educatiu d’all i pebre (1). La forma

Hi ha massa profetes
Professionals de la llibertat
Que fan de l’aire bandera
Pretext inútil per respirar.
L.E. Aute

El proppassat dia 10 d’agost, el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana va publicar la Llei 5/2026, de 31 de juliol, de mesures fiscals, de gestió administrativa i financera, i d’organització de la Generalitat. És el que es coneix com a llei d’acompanyament dels pressupostos.

Des d’un temps ençà, en un clar abús de dret -ja que les normes sobre producció de normes també s’han de respectar- s’ha estés la perillosa pràctica de fer passar garses per perdius en aquest tipus de disposicions. En efecte, solen amalgamar-s’hi tota mena de modificacions amb rang de llei -tinguin a veure o no amb els pressupostos- que, en realitat, defugen el debat parlamentari per la via de la preservació de l’aprovació dels comptes. Es paga el peatge de veure-hi inclosos preceptes que alguns poden considerar com a un mal menor. Recordem que, com deia Hannah Arendt, un mal menor és, al capdavall, un mal.

Aquesta irregular tècnica transvestida d’oportunisme polític s’ha utilitzat a les més variades assemblees legislatives -no solament, ara, a Les Corts del País Valencià- en benefici de diferents tipus de majories camerals -no solament en iniciatives de la dreta extrema i l’extrema dreta hispàniques-. Tanmateix, en aquesta ocasió -al meu entendre- s’han sobrepassat, a l’àmbit de l’educació, tots els límits jurídics i democràtics.

En aquesta llei, el Títol II de Mesures administratives, inclou -entre d’altres- el Capítol VII de Modificacions legislatives en matèries competència de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats. En aquest, s’hi insereix la Secció Quarta sobre la Inspecció Educativa; consta d’un únic article el número 155 (cent cinquanta-cinc, fàcil de recordar, oi?) que em permeto reproduir, íntegrament, tot seguit, amb diferent tipografia i cos de lletra.

Article 155

S’afig una nova lletra k a l’apartat 2 de l’article 3 i s’afig un nou article 20 bis al Decret 80/2017, de 23 de juny, del Consell, pel qual es regula l’actuació, el funcionament i l’organització de la inspecció d’educació de la Comunitat Valenciana, que queden com seguix:

          U. S’afig una nova lletra k a l’apartat 2 de l’article 3. Funcions de la inspecció d’educació

          «2.k) Vetlar per la neutralitat ideològica en els centres educatius, supervisant que les activitats docents, els materials curriculars i els actes escolars es mantinguen aliens a qualsevol tipus d’adoctrinament, garantint el respecte al pluralisme i la llibertat de consciència de l’alumnat i de les seues famílies, així com els seus drets derivats de la llibertat lingüística.»

          Dos. S’afig un nou article 20 bis. Comunicació d’incidències i actuacions de la inspecció d’educació

          «1. La conselleria competent en matèria d’educació habilitarà canals accessibles de comunicació perquè els membres de la comunitat educativa puguen posar en coneixement de l’administració educativa fets que puguen afectar el compliment de la normativa educativa, als drets de l’alumnat o a l’adequat funcionament dels centres docents.

          2. Rebuda una comunicació, la inspecció d’educació realitzarà una valoració inicial del seu contingut en un termini orientatiu no superior a deu dies hàbils, a fi de determinar la procedència d’actuacions inspectores o la seua remissió a l’òrgan o procediment que resulte competent.

          3. No donaran lloc, amb caràcter general, a l’obertura d’actuacions inspectores específiques les comunicacions que versen exclusivament sobre discrepàncies pedagògiques ordinàries, reclamacions acadèmiques o qüestions per a les quals la normativa establisca procediments específics de revisió o recurs, sense perjuí que puguen ser remeses a l’òrgan competent per a la seua tramitació.

          4. Quan de la comunicació rebuda es desprenguen indicis raonables de possibles incompliments normatius d’especial rellevància o situacions que pogueren afectar la seguretat, benestar o drets fonamentals de l’alumnat, la inspecció d’educació podrà acordar la realització d’actuacions prioritàries, incloent-hi visites al centre, entrevistes o quantes actuacions resulten necessàries per a l’esclariment dels fets.

          5. Les actuacions derivades de les comunicacions rebudes es desenrotllaran conforme als principis d’objectivitat, proporcionalitat, contradicció, confidencialitat, presumpció de correcció en l’actuació dels professionals de l’educació i mínima interferència en el normal funcionament del centre docent.

          6. La persona o entitat que haja presentat la comunicació serà informada de la seua recepció i, en la mesura permesa per la normativa de protecció de dades i pels límits derivats de la confidencialitat de les actuacions inspectores, de la finalització de les actuacions i del seu resultat general.

          7. Totes les comunicacions i actuacions que, si és el cas, es deriven d’elles s’incorporaran als sistemes de gestió de la inspecció d’educació, a l’efecte de seguiment, coordinació i supervisió pels òrgans competents.

          8. Quan en el curs de les actuacions inspectores s’aprecien circumstàncies que puguen ocasionar un perjuí greu i immediat per a l’alumnat o per al correcte funcionament del servici públic educatiu, la inspecció podrà proposar motivadament als òrgans competents l’adopció de les mesures provisionals que corresponguen conforme a la legislació aplicable, prèvia audiència de les persones o entitats afectades, llevat que raons d’urgència degudament justificades aconsellen una altra actuació.»

Com es pot veure, s’afegeixen un nou paràgraf a l’article 3 i un nou article (20 bis) al Decret 80/2017, de 23 de juny, del Consell, pel qual es regula l’actuació, el funcionament i l’organització de la inspecció d’educació de la Comunitat Valenciana.

Cal recordar que Les Corts valencianes havien aprovat anteriorment tres lleis relatives a algun aspecte de l’educació: Llei 4/1983 d’ús i ensenyament del valencià (LUEC), Llei 4/2018 que regula i promou el multilingüisme (derogada), i Llei 1/2024 per la que es regula la llibertat educativa. Malgrat la solemne denominació d’aquesta última, l’article 1 ja indica que el seu objecte és regular la llibertat d’elecció de llengua i l’ús de les llengües cooficials en els centres docents no universitaris de la Comunitat Valenciana. En conseqüència, no hi ha cap precepte valencià, amb rang de llei, que reguli la Inspecció Educativa. El Govern autonòmic la va normativitzar pel Decret 80/2017 que, aquest estiu, Les Corts han modificat.

En aquesta regió veïna, hores d’ara, no hi ha una Llei d’educació que indiqui quines són les funcions i els procediments de la Inspecció educativa

Ha nascut, doncs, un estrany monstre jurídic: un híbrid en forma de reglament governatiu que inclou uns preceptes legals proclamats per Les Corts (que, per tant, s’han elevat de rang respecte de la resta del Decret i que només poden ser modificats o derogats en seu parlamentària). En aquesta regió veïna, hores d’ara, no hi ha una Llei d’educació que indiqui quines són les funcions i els procediments de la Inspecció educativa. Per tant, la llei habilitant per a la promulgació del Decret de la Inspecció educativa -necessària per imposar càrregues personals o patrimonials- és la llei d’educació estatal en els seus articles 151 a 154. En aquesta, a la Disposició Final Cinquena, apartat 1, s’expressen quins dels seus preceptes tenen caràcter bàsic, és a dir que corresponen a competències de l’Estat de conformitat amb l’article 149.1.1a, 18a i 30a de la vigent Constitució.

Pel que fa a la Inspecció educativa, els articles 151 (Funcions de la inspecció educativa), 152 (Inspectors d’educació), 153 (Atribucions dels inspectors), i 153bis (Principis d’actuacions de la inspecció educativa) són matèria que no pot regular un parlament o un govern autonòmic. Només podrien establir de manera diferent el que indica l’article 154 (Organització de la inspecció), o sigui l’estructura i funcionament de la Inspecció, els perfils professionals i les especialitzacions en la provisió de llocs de treball.

Per tant, d’entrada, el nou article 3.2.k afegit és una innovació jurídica que -al meu parer- la Llei 5/2026 no pot fer, ja que està invadint les competències estatals expressades a l’article 151 de la llei orgànica d’educació amb una extravagant -en sentit etimològic de ‘vagar per l’exterior’- funció que desborda el marc jurídic.

Per a una possible comparació i referència, cal notar que, en el cas de Catalunya, a la Llei d’Educació 12/2019 els articles 177, 178 i 179 (que regulen la definició i condició, les funcions i les atribucions de la Inspecció) són plenament respectuoses amb el títol competencial de l’Estat en aquesta matèria, confluint amb el que expressen els articles que tenen caràcter bàsic de la llei espanyola.

L’article 149 de la llei orgànica d’educació estableix que correspon a l’Estat l’alta inspecció educativa, per garantir el compliment de les facultats que té atribuïdes en matèria d’ensenyament a les comunitats autònomes i l’observança dels principis i les normes constitucionals aplicables i altres normes bàsiques que despleguen l’article 27 de la Constitució. En conseqüència, és esperable el plantejament d’un conflicte de competències i l’anul·lació dels preceptes invasors aprovats per l’assemblea legislativa valenciana. No sigui que aquesta atzagaiada formi part d’un laboratori jurídic experimental que les forces polítiques reaccionàries assagen al País Valencià per, si en tenen l’oportunitat, aprovar-ho quan tinguin la suficient majoria al Parlament espanyol. Se suposa que l’Alta Inspecció de l’Estat hi hauria d’estar posant fil a l’agulla; sempre que els seus serveis jurídics ho analitzin de la mateixa manera que es fa en aquest article i, a més, la institució en valori l’oportunitat política. No sigui que, com afirma la dita popular, quan fou mort el combregaren.

És esperable el plantejament d’un conflicte de competències i l’anul·lació dels preceptes invasors aprovats per l’assemblea legislativa valenciana

Hi ha qui potser tindria la temptació d’argumentar que aquestes noves disposicions només estarien concretant o especificant actuacions inspectores -d’ofici o per queixa dels usuaris- en un supòsit concret. Aquesta interpretació seria capciosa o, com a mínim, enganyosa. Efectivament, per especificar una funció general, només caldria una ordre o instrucció que en detallés les seves característiques i procediment; és a dir, es podria despatxar a través d’una norma reglamentària de rang menor al Decret. El que s’ha fet és operar en sentit contrari, demostració palmària que es tracta d’una innovació legislativa.

Per altra banda, es pot constatar que Les Corts valencianes van aprovar la LLEI 26/2018, de 21 de desembre, de la Generalitat, de drets i garanties de la infància i adolescència. Aquesta dedica el Capítol VII del Títol II al dret a l’educació (articles 43 a 52). Més encara, a la Llei 5/2026 s’hi han introduït esmenes mitjançant els articles (142 a 150). En cap de les dues produccions legislatives no apareix el concepte de ‘neutralitat ideològica’.

La nova funció inspectora establerta a València es relaciona directament amb la llibertat de càtedra dels docents. Val a dir que al text constitucional es recull aquesta llibertat de (a l’article 20.1.c) com una espècie del gènere de la llibertat d’expressió. No figura dins del repertori dels drets educatius que consagra l’article 27 del mateix text legal.

El mateix article 20, en el seu apartat 4, indica que les llibertats que s’hi citen tenen el seu límit en els drets reconeguts al Títol primer (articles 10 a 55), en els preceptes de les lleis que el desenvolupen i, especialment, en el dret a l’honor, a la intimitat, a la pròpia imatge i a la protecció de la joventut i de la infància.  

D’acord al que s’indica a l’article 81.1, els drets fonamentals i les llibertats públiques (continguts als capítols 15 al 29, dins del Capítol Segon, Secció 1a del Títol I) s’han de desenvolupar per llei orgànica.

Tanmateix, no hi ha una llei orgànica única integral que desplegui l’article 20 de la constitució, sinó que diferents facetes, garanties i límits han estat regulats de manera sectorial per diferents lleis orgàniques (LO 1/1982 del dret a l’honor, la intimitat personal i familiar, i a la pròpia imatge; o, LO 2/1984 sobre el dret de rectificació; LO 10/1995 de modificació del codi penal). En cap d’aquests casos es fa una al·lusió a la llibertat de càtedra.

En canvi, la LO 8/1985, reguladora del dret de l’educació, ja indicava -al seu article 3- que els professors, en el marc de la Constitució, tenen garantida la llibertat de càtedra. S’hi afegeix que el seu exercici s’orientarà a la realització de les finalitats educatives de conformitat amb els principis que la pròpia llei d’educació estableix (articles 1 i 2 del text consolidat de la llei orgànica d’educació).

És a dir, com a primera aproximació, el dret a l’educació és un dret docent que permet al professorat realitzar la seva funció d’ensenyament amb autonomia intel·lectual. El seu exercici ha d’orientar-se al compliment dels propòsits del sistema educatiu.

Els principals límits a la llibertat de càtedra estan a la regulació de la llibertat d’expressió (article 20.4 CE), als drets fonamentals aplicables a l’alumnat (derivats del Títol I CE), als principis i finalitats del sistema educatiu (articles 1 i 2 de la llei d’educació) i, com és obvi, a la necessitat d’atendre’s al rigor científic (ja que la llibertat de càtedra no empara l’arbitrarietat ni la falta de base científica en les matèries impartides). L’única referència, doncs, a la neutralitat ideològica la trobarem en una sentència del Tribunal Constitucional.

Així, el Tribunal Constitucional ha emès diferents sentències relatives a la llibertat de càtedra. En especial, la STC 5/1981, de 13 de febrer (BOE 24-02-1981) i STC 47/1985, de 27 de març (BOE 19-04-1085). Pel que fa a la STC 5/1981 estableix que la llibertat de càtedra és incompatible amb una ciència o doctrina oficial i delimita el seu nucli essencial enfront el poder públic. En concret, al seu fonament jurídic novè indica que La neutralidad ideológica de la enseñanza en los centros escolares públicos no universitaris imposa als docents que hi desenvolupen la seva funció una obligació de renúncia a qualsevol forma d’adoctrinament ideològic, que és l’única actitud compatible amb el respecte a la llibertat de les famílies que, per decisió lliure o forçades per les circumstàncies, no han escollit per als seus fills centres docents amb una orientació ideològica determinada i explícita. És la clàssica contraposició entre pluralisme extern (centres privats) i pluralisme intern (centres públics).

En un segon article, que seguirà a aquest, tractaré d’entrar en el contingut estricte de la llibertat de càtedra (d’acord amb la interpretació jurídica basada en les seves normes fundacionals al segle XIX), així com en els continguts de la nova funció inspectora i del seu procediment al País Valencià.