Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Les millors preguntes no sempre neixen dins un laboratori. De vegades apareixen als llocs més quotidians i, gairebé sense proposar-s’ho, acaben convertint-se en el punt de partida d’una experiència educativa.
Aquest projecte va començar així, davant de la gòndola d’un supermercat plena de begudes alcohòliques. Mentre observava aquella escena va sorgir una pregunta que no em va deixar d’acompanyar durant diversos dies: Com pot ser que el consum d’alcohol s’hagi naturalitzat fins al punt de formar part de la diversió de tants adolescents durant els caps de setmana?
La resposta no es podia trobar únicament en una explicació teòrica ni en una classe tradicional. Com a docent de Ciències Naturals sentia la necessitat de construir una experiència diferent, una proposta en què el mateix mètode científic fos capaç de generar preguntes, despertar curiositat i obrir un espai de reflexió sense abandonar el rigor de la Biologia.
Els efectes de l’alcohol
No es tractava de parlar als estudiants sobre l’alcohol, sinó de convidar-los a descobrir, a partir d’una investigació construïda per ells mateixos, com una observació científica ens pot ajudar a pensar problemes que formen part de la realitat.
Amb aquesta idea es va començar a desenvolupar una experiència de laboratori juntament amb alumnes de primer i segon any del nivell secundari. El propòsit inicial semblava senzill: estudiar els efectes de diverses concentracions d’alcohol sobre plantes de romaní. Tot i això, des del començament va quedar clar que el veritable desafiament anava molt més enllà d’observar un fenomen biològic. El que buscàvem era construir una experiència on el coneixement científic no acabés en l’explicació d’un procés vegetal, sinó que convidés a fer preguntes capaces de transcendir el laboratori.
Els estudiants van participar activament des del primer dia. Van organitzar el dispositiu experimental, van preparar els materials, van dividir una peixera en compartiments independents, van retolar cada sector i van elaborar les diferents solucions alcohòliques equivalents a begudes de consum habitual com cervesa, vi, whisky i fernet. Una cinquena planta, tractada únicament amb aigua, actuaria com a control experimental.
La meva funció va consistir a orientar el treball, acompanyar el procés de recerca i ajudar a transformar cada observació en una pregunta nova. Ells van ser els qui van construir el projecte amb les seves mans.
L’elecció del romaní va respondre a criteris pràctics. Era una planta de mida adequada per al dispositiu experimental i presentava una resistència suficient per suportar diverses setmanes de seguiment. Aquesta característica va permetre observar amb claredat els canvis produïts per les diferents concentracions d’alcohol, comparant-los permanentment amb la planta control.
A partir d’aquell moment, el laboratori va deixar de ser únicament el lloc on es desenvolupaven les classes de Biologia. Cada trobada començava amb una rutina que els mateixos estudiants van anar incorporant naturalment.
Preparaven els atomitzadors, aplicaven amb cura cada solució sobre les plantes experimentals i, gairebé immediatament, s’acostaven a observar si havia aparegut alguna diferència respecte de la classe anterior. Els primers dies pràcticament no passava res visible. No obstant, lluny de disminuir, la curiositat augmentava. La pregunta que més es repetia era sempre la mateixa: Profe, avui ha canviat alguna cosa?
Aquella expectativa diària va anar transformant la dinàmica del laboratori. Els alumnes van començar a recórrer cada compartiment de la peixera amb una atenció cada vegada més gran. Comparaven el color de les fulles, observaven petites variacions, discutien possibles explicacions i formulaven hipòtesis sobre el que podia passar durant els dies següents.
Sense advertir-ho, estaven incorporant una de les ensenyances més importants del treball científic: comprendre que el coneixement no apareix de manera immediata, sinó que es construeix observant, comparant, registrant evidències i esperant que els resultats parlin per si mateixos.
Els fruits de la paciència
Amb el pas de les setmanes van començar a aparèixer els primers canvis visibles. Les plantes tractades amb les concentracions equivalents al whisky i al fernet van ser les primeres a mostrar signes evidents de deteriorament. Poc després va passar el mateix amb les corresponents al vi i a la cervesa. Mentrestant, la planta que rebia únicament aigua estava verda, ferma i saludable.
Tots observaven aquestes diferències amb un interès enorme, convençuts que l’experiment estava arribant a un moment important. Tot i això, cap imaginava encara que el canvi més profund de tota l’experiència no es produiria a les plantes. S’havia de produir en la manera d’interpretar-les.
El moment en què va canviar la mirada
Després de diverses setmanes d’observació, l’experiment va arribar a l’etapa final. Les diferències entre les plantes eren contundents. Les exposades a les diferents concentracions d’alcohol havien perdut progressivament el color verd, les fulles començaven a assecar-se i el deteriorament era evident. En contrast, la planta tractada únicament amb aigua conservava un aspecte saludable, mantenint el creixement i la vitalitat que havien caracteritzat tot el procés experimental.
Amb tots els estudiants reunits al voltant de la peixera va començar la darrera observació del treball. La primera pregunta va ser senzilla i buscava recuperar tot allò après durant les setmanes anteriors. Què els ha passat a les plantes?, les respostes van aparèixer immediatament. S’han oxidat, profe, s’han deshidratat.
Les respostes eren absolutament correctes. Des del punt de vista biològic, això era exactament el que havia passat. Durant tot el projecte s’havia treballat sobre els efectes de l’alcohol als teixits vegetals i els alumnes interpretaven correctament l’evidència obtinguda a través de l’observació.
Després d’uns segons de silenci, va aparèixer una nova invitació.
Sí… aquesta és l’explicació biològica. Però ara intentem observar-les des d’una altra perspectiva.
El clima del laboratori va canviar immediatament, les plantes seguien sent exactament les mateixes, no havia canviat l’experiment ni els resultats ni l’evidència científica. L’únic que va començar a canviar va ser la manera d’interpretar-les.
A partir d’aquell moment aquelles plantes van començar a representar situacions humanes presents a la nostra societat. Ja no eren només organismes vegetals afectats per diferents concentracions d’alcohol, també podien simbolitzar persones que a poc a poc començaven a aïllar-se, que perdien vincles, que trobaven dificultats per sostenir els estudis, que deterioraven la salut física i emocional i que lentament veien modificada la qualitat de vida.
No es va intentar reemplaçar l’explicació científica per un discurs moral, tot al contrari. La Biologia va continuar ocupant el lloc central de l’experiència. El que va canviar va ser l’abast de l’aprenentatge.
El mètode científic només va deixar d’explicar un fenomen vegetal per transformar-se també en una eina capaç d’obrir una reflexió sobre una realitat que forma part de la vida quotidiana de molts adolescents. Durant alguns segons ningú no va parlar. Aquest silenci va resultar, probablement, un dels moments més significatius de tot el projecte. No va ser un silenci incòmode; va ser un silenci de reflexió. Cada estudiant continuava observant les mateixes plantes, però ja no les estava mirant de la mateixa manera.
Quan l’activitat va acabar, va passar una cosa que tampoc no havia estat planificada. Els estudiants van començar espontàniament a aplaudir. Mentre es guardaven els materials, uns quants es van acostar per agrair l’experiència i compartir les seves sensacions. Alguns comentaven que el taller els havia fet pensar de manera diferent. Altres expressaven el desig que aquesta activitat pogués fer-se també amb altres cursos. Ja no parlaven del color de les fulles ni dels efectes de l’alcohol sobre els teixits vegetals. Parlaven d’allò que l’experiència els havia permès comprendre.
Durant els dies següents van començar a acostar-se docents, directius i altres estudiants interessats a conèixer com havia sorgit el projecte i quina havia estat la reacció dels alumnes. De mica en mica, l’experiència va deixar de pertànyer únicament al laboratori per esdevenir un tema de conversa dins la comunitat educativa.
Amb el pas del temps va quedar clar que el resultat més important de la feina mai va estar dins de la peixera. No van ser les fulles seques, ni les diferents concentracions d’alcohol, ni tan sols la planta que va romandre sana. El veritable resultat va ser comprovar que una experiència construïda des del mètode científic es pot transformar en una poderosa eina pedagògica per afavorir l’observació, el pensament crític i la reflexió sense abandonar el rigor científic.
Aquest va ser probablement l’ensenyament més valuós de tota l’experiència. Ensenyar Ciències Naturals no consisteix únicament a explicar com funciona el món biològic. També implica generar situacions on aquest coneixement permeti comprendre millor el món on vivim.
Quan això passa, el laboratori deixa de ser només un lloc on es realitzen experiments. Es converteix en un espai on, a més a més de construir coneixement científic, també es formen ciutadans capaços d’observar la realitat amb una mirada més crítica, més conscient i profundament humana.
