Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La Fundació Equitat.org ha presentat les Jornades Reivindiquem l’Educació, on durant dos dies han dialogat sobre diversos temes referents a l’educació i on també han aprofitat per presentar l’Anuari de l’Educació 2026.
Durant aquestes jornades, celebrades els dies 16 i 17 de setembre, s’han reunit més d’una trentena de protagonistes del sistema educatiu: investigadors, directors de centres, docents, famílies, activistes i responsables polítics. L’obertura d’aquestes jornades ha estat a càrrec d’Ignasi Carreras, president de la institució, qui ha remarcat que el sistema educatiu català encara “té coses a millorar”, amb problemes que s’han cronificat i on el diàleg és l’única solució.
Una institució que es reinventa
El canvi de nom no és cosmètic. Amb aquesta transformació, s’ha marcat un punt de gir en la missió de la fundació. Equitat.org —anteriorment Fundació Bofill— neix amb una reivindicació clara: situar l’equitat educativa al centre del debat públic en un temps de creixent desigualtat i polarització. “L’equitat és un dels grans reptes del nostre temps. Ens obliga a ser exigents amb les nostres propostes, aquestes han de ser desitjables”, ha afirmat Carreras.
Aprofitant la presentació de l’Anuari, ha remarcat que els vint anys de treball els ofereixen una perspectiva única, que permet veure, en paraules de Carreras, “la pel·lícula sencera” en lloc de quedar atrapats en dades concretes D’aquí neix la necessitat de convocar agents de l’educació de totes les ideologies. “Necessitem espais de pensament on puguem debatre amb diversitat”, ha dit Carreras. “Volem recuperar la il·lusió. Volem construir futur”.
Un sistema educatiu en crisi
Els codirectors de l’Anuari —juntament amb Digna Couso, professora del Departament de Diàctica de la Matemàtica i les Ciències Experimentals a la UAB i Quique Molina, director de l’Institut Rocagrossa de Lloret de Mar— han diagnosticat una situació preocupant. Tot i no haver-hi uns resultats vàlids de PISA per a Catalunya —l’organisme internacional ha invalidat les dades per quedar-se una gran part de l’alumnat fora de la mostra— els indicadors són clars: davallada generalitzada en proves internacionals (PISA, TIMSS, PIRLS), competències bàsiques estancades i desigualtats que només s’amplien.
La tensió és evident: els pressupostos del Departament d’Educació creixen, però els resultats encara es resisteixen. Cada any hi ha més nens i nenes que es troben en una situació vulnerable. La despesa pública sobre el PIB català és del 3,8%, quan hauria d’estar, segons la llei educativa, en el 6%. La idea és clara: s’augmenta la despesa pública, però no s’aconsegueix un retorn en els resultats.
El 13,5% de l’alumnat abandona prematurament els estudis, fenomen directament lligat a la renda i l’origen. Els que menys rendeixen i els que més rendeixen cada cop estan més allunyats, provocant una situació de desigualtat. Quique Molina ha exposat una realitat que viu en el seu centre: té 38 alumnes en l’aula d’acollida, tots arribats fa menys de dos anys. “Necessitem recursos on hi ha la necessitat”, ha destacat.
El crit dels centres: canvi permanent, suport inexistent
Des de la realitat de l’aula, Quique Molina ha alertat sobre una altra crisi que travessa el sistema: la de la paralització i el canvi continu que esgota. “Cada vegada que hi ha canvi polític es modifica el currículum. Aquestes transformacions són esgotadores”, ha alertat. “L’educació ha de ser molt més estable. La successió de diversos partits al govern es reverteix en burocràcia. Sembla que la política tingui altres presses”, ha reflexionat el director, qui ha posat d’exemple la mancança de la figura dels educadors socials. “Hi ha un educador social per cada 888 alumnes”. A parer seu, aquesta figura tan important no hauria d’estar sotmesa a la temporalitat o a determinats programes impulsats per les institucions, sinó que haurien de ser estructurals.
Linda Darling-Hammond: l’equitat no és incompatible amb l’excel·lència
Una de les veus més importants de la jornada ha estat la de Linda Darling-Hammond, referent acadèmica, assessora política d’Obama i Biden i activista per la justícia educativa de la Universitat de Stanford. Directora de coneixement del Learning Policy Institute, Darling-Hammond ha vingut a contradir una falsa dicotomia que persegueix la política educativa internacional: la suposició que equitat i excel·lència són incompatibles.
“Crec que és fals. És un tòpic que circula a moltes societats”, ha dit durant la seva conversa amb la periodista Laura Aznar. “La idea que has de triar entre equitat o excel·lència es basa en la suposició que per aconseguir la segona ha de concentrar-te en pocs estudiants. Però quan fas una inversió pública de manera intel·ligent, reflexiva i personalitzada, pots essencialment promoure més excel·lència entre tot l’estudiantat”.
Darling-Hammond ha parlat sobre dues realitats que coneix de primera mà. Una és quan treballava com a mestra en escoles públiques de Nova Jersey i Pennsilvània als anys setanta, en contextos profundament inequitables, amb fins i tot falta de llibres en les biblioteques escolars. “No estava preparada per ensenyar, però em vaig adonar que el disseny de les escoles no podia atendre les necessitats dels infants”. D’aquí sorgeix la seva passió redissenyar escoles amb finançament equitable i inversió en formació docent.
La segona realitat és Califòrnia. Es tracta d’un estat profundament desigual: el 65% de l’alumnat prové de famílies de baixons ingressos; hi ha un gran percentatge de diverses comunitats i també hi ha 150 nacionalitats on es parlen molts idiomes. “La gent pot aprendre molt d’això”, ha dit Darling-Hammond. Segons les seves paraules, fa vint anys Califòrnia era l’estat número 48 de 51 en resultats educatius. Avui es troba dins de la mitjana dels Estats Units, i millorant. Això s’ha aconseguit amb una aposta de transformació estructural.
Les polítiques que funcionen: del finançament a la formació
La recerca de Darling-Hammond i les seves polítiques han girat en tres eixos: finançament equitable, escoles comunitàries i formació docent transformadora. L’any 2011, Califòrnia va fer una gran reforma del finançament escolar. Els fons es van destinar als nens amb més necessitats —amb baixos ingressos, aprenents d’anglès— i fons addicionals per a districtes o escoles que tenien concentracions d’aquests estudiants. “Vam passar de ser un dels estats amb una despesa més baixa a tenir un dels creixements més grans en la següent dècada”, ha explicat.
Pel que fa a les escoles comunitàries, aquestes proporcionen més diners per a cada nen. On hi ha quantitat més elevada d’alumnes vulnerables es destina un extra de finançament. A més a més, aporten atenció sanitària, atenció en salut mental, serveis socials, menjar universals…
L’últim punt es basa en la formació docent, on s’ha de fer una renovació profunda. Aquest nou aprenentatge s’ha de basar en la ciència del desenvolupament, s’ha de fer molta més pràctica dins de les aules amb mestres que ja tinguin experiència, s’ha de poder identificar l’alumnat vulnerable i personalitzar la seva educació i s’ha d’evitar el que denomina “sit and get” -seure i rebre la informació”.
Un dels exemples citats per Darling-Hammond ha estat el cas de Finlàndia. Als anys 70, el país era molt pobre i pràcticament un 10% de la població es graduava de la secundària. A partir d’aquí, van fer una reforma educativa, van repartir el finançament de forma equitativa i van formar els mestres de forma intensiva. Així van arribar a ser el número 1 de PISA i referents mundials en educació.
A casa nostra: diagnòstic i urgència
Recentment, Salvador Illa, president de la Generalitat de Catalunya, ha anunciat el 6% en inversió en educació, sense una data concreta. Aquesta fita, rebuda amb esperança, però també amb temor sobre el seu compliment, recorda un dels arguments de Darling-Hammond. “No pots anunciar una política i després abandonar-la. Has de fer-la tirar endavant fins que aconsegueixes convertir-la en una realitat, fins que puguis posar-la en pràctica”.
