Actualitat

Un inusual primer dia de curs marcat per la vaga educativa

Primer dia de classe i primera vaga del curs. Així és aquest dimarts 8 de setembre, una jornada no exempta de polèmiques, ja que surten els resultats de les últimes proves PISA, però les dades de Catalunya queden fora perquè no es poden comparar en no haver complert les recomanacions del percentatge d’alumnat que quedava fora de l’avaluació.

Si bé la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, va demanar fer un parèntesi per tal de fer una tornada amb normalitat a les classes, els sindicats i les organitzacions convocants han organitzat des de primera hora esmorzars populars, talls de carretera i concentracions a diversos punts de tota Catalunya.

Poc després de les 7 hores s’ha tallat la Ronda Litoral a Barcelona, la Gran Via a l’altura de Can Batlló, l’AP7 a Granollers, la N-340 a Amposta, la B-20 a Santa Coloma o la C-58 a Sant Quirze del Vallès, entre altres, així com les vies de l’AVE a Lleida, on una vintena de manifestants han impedit la circulació dels trens durant mitja hora, fins que els Mossos d’Esquadra els han desallotjat. «Vaga, vaga, vaga«, eren els crits dels assistents a les diferents protestes, o «Amunt els salaris i abaix les ràtios, i menys burocràcia i més democràcia» i «Menys excuses i més educacó». Els talls han estat puntuals i les concentracions s’han anat aixecant progressivament.

«Comencem aquest curs en peu de lluita», assegurava de bon matí Sammy Planes, portaveu d’USTEC·STEs al Vallès Occidental. «No pararem fins que la consellera o el president seguin a negociar. Seguim!». Des de Barcelona, Isaac Salines, del mateix sindicat, afirmava que els responsables polítics «només fan que escenificar que hi ha diàleg, però no fan cap voluntat per avançar i és per això que avui fem vaga». «Es necessita la lluita del personal educatiu i hem arrencat amb força», afegia.

Per part seva, Ramon Castell, de l’Assemblea Educativa de Catalunya, animava a mantenir les reivindicacions per reclamar més inversió i recursos: «L’educació a Catalunya està en crisi i el Govern no dona solucions».

A Barcelona, diverses columnes s’han dirigit cap a la plaça Urquinaona, on la manifestació ha començat passades les 10 hores i ha arribat fins a la plaça Sant Jaume. També hi ha hagut mobilitzacions a l’Alt Urgell-Cerdanya, el Baix Llobregat, el Bages, comarques gironines, Ponent, Camp de Tarragona, Vallès Oriental, Vallès Occidental i Terres de l’Ebre. Han estat convocades per Ustec, CGT (que formen part de la Mesa Sectorial d’Educació), Intersindical, COS, CNT i Assemblea Educativa de Catalunya sota el lema ‘Menys excuses, més educació! Pública, inclusiva i en català‘.

«Contra l’emergència educativa, sortim als carrers!», resava la pancarta que encapçalava la protesta a la capital catalana, on els docents han caminat pel centre de la ciutat mentre repetien: «Lluitant, lluitant, també estem educant». Altres consignes via pancarta eren les de «Dignifiquem la professió», «Vergonya és començar el curs amb aquestes condicions», «El curs no comença amb normalitat» o «El 0-3 existeix», en referència a les escoles bressol.

Els docents demanen més mans per atendre tota la diversitat de l’aula i una reducció del nombre d’alumnes que ha d’atendre cada docent. El Departament d’Educació i Formació Professional es va comprometre a no superar els 20 alumnes per aula a I3, passar de 30 a 25 a l’ESO progressivament, i de 35 a 30 a Batxillerat, però aquestes xifres són considerades insuficients per a bona part dels docents, que també reclamen un reforç immediat de les aules d’acollida per a l’aprenentatge en català. «Jo no sé on estan aquests profes, però al meu institut no hi són», indicava en Miquel, professor d’un institut del Baix Llobregat que s’ha sumat a la protesta a Barcelona. «El Govern parla de xifres a mitjà termini, però necessitem els recursos ara, i fa mesos que ho demanem», deia, alhora que un altre manifestant afirmava: «Seguirem en lluita!».

Xafogor a les aules

Quan es va iniciar l’onada de protestes fa un any (tot i que ja venien de lluny) no se’n parlava tant de les condicions climàtiques, però les altes temperatures dels últims mesos han fet que aquest tema sigui un altre dels aspectes a abordar amb la màxima celeritat: no es pot fer classe a 35 i 40 graus, com han arribat en alguns centres. Des de fa quatre anys, s’han posat ventiladors per mirar de solucionar el problema, però els docents reclamen un pla climàtic més ambiciós perquè hi ha molts edificis del segle passat i més recents on la xafogor ha provocat casos de mareig, desmais, fatiga extrema i manca de concentració.

«De tot, a mi el que m’ha fet patir més aquest inici de curs ha estat com vindrà la calor. Vam arribar a 40 graus el curs passat«, explica l’Ana, mestra a Barcelona. «És insuportable, per als mestres i per als nens. Així no es pot fer res». Altres companyes li donen la raó i recorden que quan elles eren alumnes el curs començava a mitjans de setembre, una data amb la qual se sentirien més còmodes per preparar millor el curs.

L’excés de paperassa és una denúncia especialment freqüent per part de les direccions, que es queixen que dediquen una quantitat ingent d’hores a tasques burocràtiques i això resta temps pedagògic, en un moment de màxima diversitat a les aules. L’anunci d’incorporar 200 administratius tampoc no satisfà els equips directius, que ho veuen com un pedaç i queda molt lluny de les seves aspiracions.

Per a aquesta primera jornada de vaga del curs 2026/27, s’han decretat serveis mínims que inclouen una persona de l’equip directiu per centre i, en el cas d’infantil, primària i secundària, un docent per cada tres aules. A educació especial hi ha un 50% de la plantilla i a les escoles infantils, un 33%. Els serveis de menjador, cuina, acollida, extraescolars i atenció a l’alumnat amb necessitats educatives especials han de tenir la meitat del personal.

Un curs amb menys alumnes i més docents

Les classes comencen a escoles bressol municipal, infantil, primària, secundària, batxillerat i FP bàsica, mentre que el 14 de setembre ho faran a l’ensenyament postobligatori. Aquest any hi ha 1.604.988 alumnes, 735 menys que l’any passat, segons dades del Departament, una tendència que ja és una constant a causa de la baixada de la natalitat.

La plantilla docent i el personal d’administració i serveis (PAS), s’ha reforçat en 1.830 persones més fins a arribar a 94.422, dels quals més de 85.000 són mestres i professors, més de 4.500 corresponen a atenció educativa i més de 4.800 a PAS. A més, hi haurà 500 aules d’acollida més, fins a sumar 2.141, i les ràtios s’han reduït a 18 alumnes per docent.

Segons la Conselleria, el seguiment de la vaga ha sigut del 13% i, segons l’organització, ha arribat el 30% i la manifestació a Barcelona ha aplegat 5.000 persones. Niubó ha recordat que «vam dir que no és l’inici de curs que hauríem volgut», però també ha dit que no hi ha hagut incidències significatives i que tots els centres han obert amb certa normalitat. La consellera ha mantingut la «mà estesa» per continuar negociant aspectes laborals i de millora educativa.

Aquest inusual primer dia de curs coincideix també amb la publicació dels resultats de les proves internacionals PISA. A Catalunya, un 23% de l’alumnat va quedar fora de la mostra, quan el que recomana l’OCDE és un 5%. Arran d’aquest incident, el Departament va cessar la secretària general d’Educació, Teresa Sambola, i va obrir tres expedients disciplinaris. El que sí se sap d’aquestes dades a nivell estatal és que la comprensió lectora ha baixat l’equivalent a un curs escolar i que la caiguda també ha estat molt gran en ciències i matemàtiques.