Viure les pèrdues com a creixement vital

L’experiència de la pèrdua és, amb cadascú de nosaltres, des de l’inici de la vida. Des del moment de néixer, quan ens tallen el cordó umbilical, quan ens cauen les dents, anem vivint pèrdues contínuament. Les pèrdues són part de l’avançament natural, del creixement i la maduresa. I és, precisament en l’etapa més madura, quan la consciència sobre aquest vincle inseparable i natural de la pèrdua del procés vital ens ajuda a acceptar-la més i millor.

“Cada etapa de la vida inclou pèrdues i noves possibilitats. A l’adolescència, per exemple, es viuen moltes pèrdues, però també nous reptes. S’estrena un cos. I tant els guanys com les pèrdues requereixen una adaptació”. Ho explica així la psicòloga Begoña Elizalde, especialista en dol i pèrdues que durant més de setze anys va coordinar el Grup del Col·legi de Psicologia de Catalunya (COPC) dedicat a aquesta especialitat.

Fins i tot en el dol de les persones amb les quals el nostre vincle ha estat més fort, té el seu marge de lectura positiva. Com afirma Elizalde, “un bon dol ens fa guanyar sensibilitat envers la vida i envers les pèrdues dels altres”. Aquesta especialista a acompanyar processos de dol, a qualsevol edat –tant dels qui marxen com dels qui queden– precisa que “el vincle amb la persona que se’n va, no  té res a veure amb l’edat”, és una vivència personal i intransferible que, justament per això, requerirà més o menys temps de dol.

Pensant en com fer un bon dol, Begoña Elizalde puntualitza la conveniència de viure’l amb consciència. “Un bon dol és aquell que ha sigut contemplat i reconegut perquè n’hem estat conscients i n’hem parlat”, diu la psicòloga.

L’acompanyament de la psicologia en el dol pot ajudar a fer-lo –o a sentir-lo– més fàcilment transitable, menys feixuc i sobretot fer que la seva vivència més plena ens afavoreixi la represa o continuïtat del nostre fer de cada dia, que l’estat d’ànim no ens bloquegi, no ens paralitzi.

Fora de la consulta, poden ajudar a fer un bon dol, a part de la conversa on no obviem cap de les emocions que ens venen a trobar, “els nostres moments de silenci”, apunta l’especialista en psicologia del dol i la pèrdua. També apropar-nos a la natura, escriure, llegir, trobar-nos amb gent i distreure’ns, però tot –tal com recomana Elizalde– “estant molt atents a allò que sentim que necessitem a cada moment: parlar o no fer-ho, quedar amb persones i esbargir-nos, o passejar sols. Cal estar molt atents als canvis, perquè el dol és un moment de desitjos o sensacions molt canviants. I això és ben normal”.

L’art, inspiració i estímul

Des de qualsevol dels seus vessants, l’art, l’escriptura, la pintura, la dansa, l’arquitectura, l’escultura, la música… demostra ser una bona eina terapèutica, tant com a creadors d’obres, pintant, escrivint, tocant un instrument o cantant, com escoltant música, visitant galeries d’art, llegint o participant en clubs de lectura de les biblioteques o centres cívics, ballant o assistint a espectacles com a espectadors són activitats recomanables sempre, però també durant un procés de dol, perquè ens connecten amb les emocions que tenim tant a flor de pell. “Produir art ens ajuda i observar-lo també, deixant-nos interpel·lar per allò que ens suggereix, de pensament o d’emoció”, afegeix Begoña Elizalde.

No sempre fugir de certes activitats i esquivar llocs que ens comporten massa dolor són part d’un ‘mal dol’. La psicòloga precisa que “cal interpretar cada actitud dins de la història de cadascú, perquè fugir també ens protegeix en determinants moments o circumstàncies de dol”.

Quan els seus pacients li demanen lectures per alleugerir el dolor d’una pèrdua, ella els proposa triar llibres amb títols bonics. I s’explica: “no sempre es té la concentració necessària per a llegir un llibre en temps de dol. Però si tenim una frase, un pensament suggeridor en la portada d’aquell llibre que hem anat a trobar, sobre la tauleta de nit, també això serà sanador en si mateix. El veurem i el pensarem cada nit i cada matí, com si fos un mantra”. Ets dins del meu cor i Deixa’m plorar: un suport en la pèrdua, d’Anji Carmelo (Tarrannà edicions) serien l’exemple. I d’altres treballs sobre la pèrdua i el dol que, sempre i quan li preguntin, li agrada recomanar, són llibres com ara: La memoria de la lavanda, de Reyes Monforte (ed. Debolsillo), La ridícula idea de no volver a verte, de Rosa Montero (ed. Agapea).

Grups de dol i suport a Barcelona

Des de l’any 2020, a la ciutat de Barcelona es fan grups d’acompanyament al dol. Consisteixen en quatre sessions d’unes dues hores de durada, i són gratuïts. Per a participar-hi cal escriure a barcelona.cuida@bcn.cat o bé trucar al 93 413 21 21.

Per facilitar la confiança el grup està format per les mateixes persones al llarg de totes les sessions i és acompanyat per una psicòloga. Durant el programa de quatre sessions, persones que estan vivint la mateixa realitat comparteixen emocions i sentiments.  Igualment, s’intenta aprofundir en què és el procés de dol i es proposen eines per afrontar aquesta situació. Aquests grups es van començar a organitzar entre les Biblioteques de Barcelona i l’Espai Barcelona Cuida, amb les mesures de prevenció adequades donat el context de pandèmia, i s’han anat estenent pels barris de la ciutat. Va ser iniciativa del Departament de Salut de l’Ajuntament de Barcelona i la Taula de Salut Mental de Barcelona, amb la col·laboració de Biblioteques de Barcelona, el Col·legi de Psicologia de Catalunya (COPC) i l’Hospital Mare de Déu de la Mercè. Trobarem també grups de dol als CAP’s de la ciutat.

Cada dol és una història humana única, amb importància sublim per a qui el viu. El Departament de Salut, juntament amb BCNatal, l’Hospital Clínic, el Vall d’Hebron, l’Hospital de Sant Pau i l’àmbit  d’atenció primària de Barcelona Ciutat van editar la Guia d’acompanyament en el dol perinatal,  Canal Salut permet descarregar-se des del seu web.

També des de l’espai web de la Federació Salut Mental Catalunya es pot consultar i descarregar el document Processos de dol i acompanyament. S’hi repassa què és i què comporta un dol i com afrontar-lo, i al final del document hi trobem encara més recursos òptims per fer aquest acompanyament.