10 personatges infantils compromesos amb la igualtat

De Mary Poppins a la protagonista d'Frozen, un repàs per alguns dels personatges de ficció animada que han transgredit els rols tradicionals de gènere

Miguel Ángel Parra Anguita - eldiario.es
 
 

Pipi Langstrum.

Pipi Langstrum.

Aquest és un article publicat a eldiario.es

La majoria de les pel·lícules, els llibres i les sèries de televisió infantils han estat sempre protagonitzats per homes. Ser l’eix del relat, lluitar per un somni, prendre decisions, emprendre aventures… tot semblava reservat per a ells. I els pocs productes protagonitzats per elles, majoritàriament, reproduïen els esquemes propis del patriarcat. “Les sèries i pel·lícules de la nostra infància ens poden semblar ara una cosa banal i remota, però no és així. Van servir per enfortir estereotips, perpetuar la invisibilitat de les dones i limitar les nostres autopercepcions i aspiracions socials”, assenyala Sonia Herrera, especialista en la línia d’Estudis audiovisuals des de la perspectiva de gènere de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de la submisa Vilma Picapedra o la insulsa Minnie Mouse fins a les hipersexualizadas Monsters High, passant per la candorosa Candy, Candy o la insípida princesa Romy de La volta al món de Willy Fog, el nostre imaginari col·lectiu està ple de personatges infantils femenins que reprodueixen conductes estereotipades i sexistes. A la part alta de la llista hi ha les princeses Disney, la majoria d’elles mones, lànguides, fràgils i enamoradisses i que constitueixen un clar exemple negatiu de feminitat, únicament preocupades per trobar l’amor en el príncep blau de torn que les rescatarà. “Pel que fa al gènere d’animació, tradicionalment s’han construït personatges assignant-los una sèrie de característiques en funció de si eren dones o homes, quedant encasellats en rols i estereotips basats en la desigualtat de gènere”, afirma Immaculada Sánchez-Labella, doctora en Comunicació per la Universitat de Sevilla i autora de l’estudi Construcció de la imatge femenina en les sèries d’animació.

Tot i la proliferació dels contes pro igualtat, en els últims anys no ha canviat molt el conte. Encara que és cert que sempre hi ha hagut personatges femenins a la literatura infantil i juvenil i en els dibuixos que es van atrevir a trencar amb allò establert en matèria d’igualtat de gènere, que reclamaven la seva independència, la seva llibertat i la igualtat de drets respecte als seus companys homes. Personatges autònoms, com l’abella Maya; rebels, com Punky Brewster, o que volien ser pirates, com Pippi Langstrump. Aquí hi ha alguns d’aquests models d’insubmissió que han col·laborat en la construcció d’una societat més igualitària entre homes i dones:

1. Mary Poppins: El personatge que va interpretar Julie Andrews és una dona soltera, treballadora, independent en una època en què no és l’habitual. “Pren les seves pròpies decisions i els seus mèrits no radiquen en la bellesa”, assegura Herrera, experta a més en comunicació educativa, cinema i igualtat de gènere. I afegeix: “El personatge literari ho era encara més, però Walt Disney es va encarregar, de manera perversa, d’edulcorar l’obra de Pamela Lyndon Traver per a la gran pantalla”.

2. Jo (‘Donetes’): El personatge de la novel·la de Louisa May Alcott no tenia res a veure amb les seves germanes. Somiava amb ser escriptora, es va negar a casar-se amb el seu amic i tenia un esperit rebel, més semblant al que llavors s’entenia com el caràcter d’un noi. Una metàfora que simbolitza quan Jo es talla els seus preuats cabell per aconseguir diners i que la seva mare pugui veure el seu pare, ferit en la guerra.

3. Pippi Langstrump: Als 70 va marcar tota una generació precisament perquè posseïa característiques i actituds “pròpies d’un personatge masculí: estava dotada d’una gran força, era rebel, autònoma i aventurera”, assenyala Sánchez-Labella. També ajudava a això la seva manera de vestir, que trencava amb els rols i patrons tradicionals que dibuixaven el gènere femení, “pel seu estil descurat, despreocupat i allunyat de l’estereotip cura i delicat”. Lliure, independent, forta, divertida, irreverent… amb ella va arribar la transgressió. “Pippi traspassava sense vacil·lar les normes socials i el pensament hegemònic de l’època perquè no tenia absolutament res a veure amb el que s’esperava d’una senyoreta”, explica Sonia Herrera.

4. Mafalda: L’entranyable personatge de Quino no es pot dir que sigui un personatge expressament infantil, però el que sí que pot afirmar-se amb rotunditat és que tots els seus lectors, grans i petits, s’han vist sacsejats per les seves aspiracions utòpiques i el seu discurs brutalment sincer. Per a Sánchez-Labella, “Mafalda es presenta preocupada pels problemes que assolen la humanitat i amenacen la pau mundial, és noble, inconformista i es rebel·la contra el món, volent trencar amb el llegat dels adults i trencant els estereotips de personatges masculins lluitadors”.

5. La petita Lulú: Va néixer com una tira còmica creada per Marjorie Henderson Buell, una de les primeres dones dibuixants de còmics dels EUA. Després va saltar a la TV amb el mateix esperit: “Va seguir sent la protagonista del relat, la líder, el personatge que resol, que qüestiona els criteris masclistes i els prejudicis dels seus companys de colla”, indica Sonia Herrera, que destaca el caràcter revolucionari d’aquest personatge en l’Espanya dels anys 60, fins al punt que els còmics van ser prohibits pel règim franquista perquè “perjudicaven l’educació dels nens”.

6. Ana de les Teules Verdes: La protagonista de la sèrie (i de la novel·la de Lucy Maud Montgomery) arriba a la llar dels Cuthbert quan ells esperen que el nen que han adoptat sigui home. “En el seu lloc apareix Anna, una noia perspicaç, creativa, estudiosa, competitiva, amb ambicions de ser una gran escriptora i alegre, que gaudeix en companyia dels seus amics i que es relaciona d’igual a igual amb els nois de la seva edat”, destaca Herrera.

7. Les Supernenes: Són tres germanes que han de salvar la seva ciutat quan l’alcalde les necessita. Vestides igual però de diferent color, la seva principal característica és que són superheroïnes, un fet “atípic” per la investigadora Sánchez-Labella ja que, “en la seva majoria, i des de la estereotípia tradicional, el constituir-se com personatges protagonistes amb poders era propi de els personatges masculins “.

8. Mèrida (‘Brave’): “Aquesta princesa subverteix el paper tradicional de princesa Disney”, afirma Sonia Herrera, ja que trenca amb els rols tradicionals i decideix redirigir el seu futur en posar fi a l’antic costum que l’obligava a casar-se amb els fills de els senyors benestants del seu regne. “És una jove valenta, aventurera, impulsiva i experta arquera, la qual cosa pot cridar l’atenció del públic ja que es tracta d’activitat esportiva assignada tradicionalment al gènere masculí”, afegeix Sánchez-Labella. Mèrida no té res a veure amb Ventafocs o Blancaneus i està molt allunyada dels tradicionals personatges representats en aquest tipus d’històries. “La dibuixa com un personatge revelador i trencador amb els esquemes fins ara assignats als personatges de princesa”, afegeix la investigadora. El seu aspecte físic, amb una cabellera pèl-roja i esvalotada, simbolitza el seu esperit lliure i valent, com el títol de la pel·lícula.

9. Dora, l’exploradora: És una nena de 7 anys divertida, alegre i amable amb trets llatins, la qual cosa introdueix un aspecte positiu des de la perspectiva de l’evolució de la igualtat social i cultural. “Amb un caràcter atrevit i aventurer, protagonitza històries convertint tals adjectius com no només aptes per al sexe masculí”, indica Sánchez-Labella.

10. Anna (‘Frozen, el regne de gel’): La protagonista de l’última producció de Disney s’uneix a un audaç home de les muntanyes en un viatge èpic per posar fi al gèlid encanteri que va condemnar a la ciutat de Frozen a un hivern etern. “Encara que es presenta amb trets propis d’una princesa: esvelta silueta i llarga cabellera rossa, Anna es diferencia d’aquest estereotip tradicional presentant-se com una jove optimista, valent, aventurera i astuta”, indica Immaculada Sánchez-Labella. “Aquí l’amor romàntic és una part més de la trama, però adquireix molta més importància l’amor entre les germanes Elsa i Anna, trencant així amb el relat patriarcal tradicional”, afegeix Sonia Herrera.

2 Comentaris on 10 personatges infantils compromesos amb la igualtat

  1. Xavi Cererols // 14/03/2017 a les 13:25 // Respon

    Típica dissertació victimista feminista, en la que es valora més que una dona vagi a la guerra i dispari fletxes que no pas que busqui l’amor perquè això resulta que és sexisme, i les dones s’han de convertir en homes. Déu n’hi do si l’educació d’avui dia va per aquí.

    • Ana Al Bitar // 15/10/2017 a les 19:09 // Respon

      Primer de tot no és que les dones s’hagin de convertir en homes, les dones el que han de ser és LLIURES de triar com volen ser i la teva visió inmovilista i conservadora d’home demostra que no tens ni idea del mal que poden fer dibuixos, mitjans i la societat en conjunt en perpetuar els estereotips de gènere. Tan de bó l’educació segueixi aquest camí i pugui evitar que nens pensin com tu quan esdevinguin adults… si no tens ni idea de les opressions que patim les dones i les limitacions que se’ns imposen des que som nenes més val callar i començar a escoltar una mica des de l’humiltat.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*