Canvis a la societat, canvis al món laboral

Les iniciatives que facilitin la mobilitat de les persones seran les que ens permetran reduir la fractura en termes de formació i incrementar l'ocupabilitat i la competitivitat de les persones i les empreses

Francesc Colomé
 
 

Espai de coworking / cc by-sa Manuel Schmalstieg

En els últims anys la societat ha experimentat canvis importants que han afectat fortament al concepte de treball i a la formació associada, en concret en el món de la Formació Professional (FP). Un món global, amb un alt grau de tecnificació, interconnectat i amb una altíssima capacitat de mobilitat de persones i mercaderies, ha fet canviar profundament la manera de treballar. La irrupció de la tecnologia ha comportat la desaparició del treball rutinari i ha impactat a tots els nivells de la formació de les persones, tant a les altes qualificacions com a les baixes.

Tot això ha propiciat noves formes de contractació de treballadors en què el concepte de lloc de treball es difumina cada vegada més. Treballs per projectes, treball en plataformes, col·laboracions puntuals, autocupació, mini jobs, etc. També ha propiciat que els entorns de treball canviïn, de fet, la deslocalització del lloc de treball, les àrees de coworking o les formes de teletreball provoquen necessàriament noves situacions.

Al mateix temps han canviat les formes de direcció de les empreses (models de direcció distribuïda), el treball entre persones (treball en equip), les relacions entre les persones de l’entorn de treball (habilitats socials), etc. Per tant, la necessitat d’adquisició de noves competències es fa imprescindible davant el canvi que s’ha produït.

Creativitat, competències per al treball en equip (col·laboratives), de gestió del canvi (flexibilitat, polivalència i adaptabilitat), capacitat de comunicació, capacitat de lideratge, capacitat de resolució de problemes, presa de decisions, autonomia en el treball… Seran, entre d’altres, les competències requerides, a part de les estrictament tècniques, en una empresa que es desenvolupi en un àmbit modern.

Naturalment això respon també a un canvi necessari en les empreses. De fet, quan buscàvem referents sobre innovació en general en diferents camps de la indústria o la producció, la referència més freqüent era de noves petites empreses que podien competir, mitjançant nous productes innovats, amb velles empreses que tenen rutines que els dificulten incorporar aquestes innovacions.

Però això també ha canviat. La mitjana d’esperança de vida d’una empresa es va reduint. Una gran empresa que entrava a l’índex Standard and Poors dels Estats Units hi romania 40 o 50 anys. Avui la mitjana de longevitat en l’índex és d’entre 10 i 15 anys. I una altra dada: les 10 empreses més grans del món no cotitzades (una és Uber) –totes sense excepció– no existien fa 10 anys.

Tot això planteja nous reptes que afecten treballadors i empreses. Incrementar l’ocupabilitat dels treballadors i augmentar la competitivitat de les empreses es converteix ara en un repte que presenta uns paràmetres nous i que hauria d’acabar plantejant-se com un repte de país.

En l’economia global configurada a partir de la revolució de les TIC les empreses necessiten cada vegada més professionals capaços d’intervenir i actuar en un mercat altament internacionalitzat. Això no afecta únicament a les grans empreses, companyies multinacionals o empreses especialitzades en el comerç exterior.

Avui la dimensió global i internacional impacta directament en totes les activitats econòmiques, en major o menor mesura. Fins i tot una empresa de caràcter local o regional pot necessitar accedir a proveïdors i pot ser que també a clients establerts lluny del seu territori.

Aquests canvis interpel·len directament a la formació dels treballadors, als models d’FP i a la necessària millora de la seva qualitat. En aquest sentit, la Fundació Catalunya Europa porta ja alguns anys debatent en el marc europeu sobre l’FP. És per això que la Fundació ha rebut diversos encàrrecs de la Comissió Europea o del mateix Parlament Europeu per debatre sobre Formació Professional, essencialment sobre els aspectes referits a formació dual i la mobilitat transfronterera dins dels països de la UE.

Està ben establert que hi ha dos aspectes organitzatius que incrementen la qualitat de la formació professional: En primer lloc, l’alternança entre l’empresa i el treball (model dual) i, en segon lloc, l’estada de formació a l’estranger (formació en mobilitat).

Per a l’adquisició i el desenvolupament de les competències necessàries que hem descrit, aquests dos aspectes apareixen com a fonamentals. Encara més si es combinen els dos amb l’objectiu de dissenyar estades a empreses estrangeres per als joves estudiants de Formació Professional. En definitiva, la mobilitat en formació dual es percep avui com un instrument molt important per capacitar els joves en formació.

Els beneficis d’aquestes activitats estan ben estudiats per a alumnes universitaris, des del programa Erasmus, com a gran eina per impulsar i facilitar aquesta mobilitat. Gràcies a aquest programa milers d’estudiants han accedit des de fa 30 anys a la formació en països estrangers.

Tal com hem descrit els canvis en les formes de treball afecten a tots els sectors i a tots els nivells de l’empresa. Suposar que només els càrrecs directius o alts càrrecs en general necessiten d’aquestes competències podria ser un greu error per al desenvolupament de l’economia d’un país. Per això entenem que els estímuls a la mobilitat per a l’adquisició de competències s’haurien d’estendre de manera potent a la Formació Professional.

Però, davant de la facilitat d’organització de mobilitats en el camp universitari, ens trobem amb més dificultats en el camp de l’FP. Efectivament, la mobilitat a l’FP inicial requereix almenys la col·laboració de tres actors: la persona interessada a realitzar una experiència formativa en un entorn professional diferent del del seu país; el centre de formació en què aquesta persona cursa els seus estudis tècnics i l’empresa d’un altre país que acull la persona i li permet dur a terme la seva experiència de pràctiques formatives.

A més hem d’afegir la curta durada dels cicles formatius (en comparació amb els estudis universitaris), la forta disparitat dels sistemes de Formació Professional Inicial entre els diferents estats europeus i l’origen socioeconòmic de la joventut en FP.

Fàcilment podrem concloure que la mobilitat en el camp de l’FP és més complicada que en el camp universitari. A més, els factors de discriminació que en el món universitari passen pràcticament desapercebuts, encara que existeixin, en el món de l’FP apareixen amb molta potència, essencialment els factors socioeconòmics.

En el cas de l’FP hem de destacar el fort impacte que pot tenir el coneixement de la llengua estrangera parlada al país d’arribada per a un jove que vulgui fer estades en formació dual a l’estranger, pensem que es tracta de relacions que s’han d’establir en el sí de l’empresa, en la qual no necessàriament tots els empleats parlen anglès com a llengua comuna.

En el conjunt d’aquesta problemàtica descriurem un dels aspectes més greus que apareixen ja ara en la mobilitat en FP: la creixent fractura entre els grups d’estudiants que surten fora del seu país per preparar-se i els que no ho fan.

Sabem que hi ha centres de formació que efectuen intercanvis regulars amb l’estranger mentre que altres centres no poden fer-ho i, per tant, ni tan sols s’ho plantegen. A més, hi ha empreses que practiquen accions de mobilitat entre els seus empleats o amb joves estudiants (fins i tot a nivell intern en el cas de les multinacionals), mentre que altres no es plantegen aquesta possibilitat.

La fractura en la formació, en concret en l’adquisició de les competències bàsiques transversals, comença a ser molt important entre uns i altres i els efectes sobre l’accés laboral dels joves i la competitivitat de les empreses comencen ja es fa molt visible. Entrem en el que podem considerar un problema de país que ha d’afrontar-se amb tota la complexitat que porta associada i que afecta múltiples variables que queden fora de l’abast d’aquest article.

Les iniciatives que facilitin la mobilitat de les persones seran les que ens permetran reduir aquesta fractura i incrementar l’ocupabilitat i la competitivitat de les persones i empreses. El compromís de les administracions o organitzacions intermèdies, com ara les regions, els ajuntaments, o aquelles que puguin intervenir, com les cambres de comerç, sindicats i agents socials en general, ens permetrà que es constitueixin en facilitadors de la mobilitat en formació. Ho faran simplificant els tràmits a seguir per aconseguir beques de mobilitat, ajudant econòmicament a les persones interessades en aquesta mobilitat, connectant centres i empreses en països estrangers per assegurar la qualitat d’aquesta mobilitat i el progrés en la igualtat de l’accés a aquesta mobilitat.

Francesc Colomé
Sobre Francesc Colomé

Francesc Colomé ha estat, entre altres responsabilitats, inspector d'educació, Director General de Formació Professional del Ministerio de Educación, secretari de polítiques educatives del Departament d'Ensenyament i actualment és membre de l'executiva de la Fundació Catalunya Europa Més articles