Amb la vaga de mestres i professors d’avui, convocada unitàriament a l’ensenyament públic per tots els sindicats de docents, es tanca -previsiblement- el curs acadèmic més accidentat que es recorda en molt de temps. Hi haurà hagut un total de 8 convocatòries de vaga al llarg del curs per motius diversos, a més d’una altra d’aturada de dues hores. Algunes d’aquestes vagues (com la d’avui) les han convocades els sindicats de docents per demanar millores en les condicions laborals, que segons defensen són millores per a la qualitat de la seva feina, i d’altres les han convocades els sindicats d’estudiants per reclamar, sobretot, una rebaixa de taxes universitàries. I a aquestes s’hi han sumat la vaga del 8-M i la que es va convocar el 21 de febrer per l’inici del judici del procés.
Pel que fa a la vaga d’avui, segons ha explicat la secretària general del Departament d’Educació, Núria Cuenca, el seguiment global ha estat del 10,77%, és a dir, 7.868 docents que avui estan fent vaga. Per regions educatives, aquest ha estat el seguiment: Baix Llobregat (14,35%), Barcelona comarques (11,90%), Catalunya Central (6,93%), Consorci d’Educació de Barcelona (16,31%), Girona (7,77%), Lleida (3,32%), Maresme-Vallès Oriental (13,30%), Tarragona (7,84%), Terres de l’Ebre (6,26%) i Vallès Occidental (14,02%). Segons Cuenca, aquesta vaga “potser és la menys significativa” pel que fa a seguiment d’aquest curs, només una mica per sobre de la del 8 de març (10,22%), i per sota de les del 29 de novembre (11,7%) i 21 de febrer (28,73%), sempre segons dades del Departament. Cuenca ha afirmat “compartir moltes de les reinvidicacions del professorat en termes de condicions laborals”, i ha afegit que “el professorat ha entès que en un moment complicat de pròrroga pressupostària com estem actualment, ara no és el millor moment per plantejar aquestes reivindicacions, que entenem i són legítimes”.
Totes les vagues i aturades del curs
La major part d’aquestes protestes han tingut un alt seguiment en l’ensenyament públic (on han comptat amb la complicitat d’altres agents de la comunitat educativa, com la Fapac) i pràcticament irrellevant en el concertat. Els alumnes entre 15 i 18 anys escolaritzats en un centre educatiu públic (3r i 4t d’ESO; 1r i 2n de Batxillerat; i cicles formatius), han estat, sens dubte, els més condicionats per aquest calendari de protestes, ja que, d’una forma o una altra, han entrat en totes les convocatòries.
1 d’octubre de 2018: aniversari del referèndum
La Plataforma Universitats per la República y el Sindicat d’Estudiants convoquen vaga a la universitat, fp i secundària amb motiu de l’aniversari de l’1 d’octubre i per reivindicar el resultat d’aquella votació.
14 de novembre de 2018: violència masclista
El Sindicat d’Estudiants i el Col·lectiu Lliures i Combatives convoquen una vaga estudiantil contra la violència masclista. Segurament és la que va tenir menys seguiment.
28 de novembre de 2018: precarietat del PDI i taxes
La COS i la CGT van convocar una vaga del Personal Docent i Investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes per denunciar les condicions de precarietat en les quals treballen molts docents a la universitat. Els sindicats d’estudiants van convocar dues jornades de vaga per reclamar la rebaixa del 30% de les taxes, jornades que van coincidir amb vagues de docents universitaris (la del dia 28) i de l’escola pública (la del 29).
29 de novembre de 2018: revertim les retallades
La primera de les vagues convocades per sindicats de mestres (en aquest cas, USTEC, ASPEPC i CGT) per reclamar la reversió de les retallades en l’ensenyament públic, i molt concretament la supressió d’una de les hores lectives que els van imposar, tant a la primària com a la secundària, durant la crisi.
21 de desembre de 2018: aturada de dues hores pel ‘Procés’
La Intersindical-CSC va convocar una aturada de dues hores (12.30h a 14.30h) en protesta, en teoria, per la política laboral del Govern. La jornada, però, coincidia amb la celebració a Barcelona d’un Consell de Ministres. Aquesta aturada va coincidir amb l’últim dia lectiu abans de les vacances de Nadal i va obtenir el suport de la USTEC.
21 de febrer de 2019: vaga general pel ‘Procés’
Novament la Intersindical-CSC va convocar una vaga general, en teoria per motius laborals, però que va coincidir amb l’inici del judici del procés al Tribunal Suprem. Aquesta vaga va obtenir un seguiment massiu a instituts i universitats públiques, gràcies en part al suport de la USTEC i el CEUCAT.
8 de març de 2019: vaga feminista
Per segon any consecutiu el Dia de la Dona es va transformar en una jornada de vaga general, que va comptar amb l’adhesió dels sindicats d’estudiants i va sumar un seguiment molt majoritari entre els estudiants de 3r i 4t d’ESO, batxillerat i cicles formatius.
9 de maig de 2019: per la rebaixa del 30% de les taxes
La ILP Universitats va convocar aquesta jornada de vaga adreçada a estudiants de secundària i universitat, dins de la seva campanya (que inclou la recollida de firmes per presentar una Iniciativa Legislativa Popular) per aconseguir una rebaixa del 30% de les taxes universitàries.
16 de maig: novament, contra les retallades
Com a continuïtat de la vaga del 29 de novembre, i després d’infructuoses negociacions amb el Departament (i amb el mateix president Quim Torra intentant mitjançar entre les parts), aquest cop la totalitat dels sindicats de docents de l’ensenyament públic (USTEC, CCOO, Intersindical-CSC, ASPEPC, CGT i UGT) criden a la vaga per reclamar una injecció de diners a l’ensenyament públic que permetin baixar ràtios i hores lectives. El lema de la jornada explica les dues principals reivindicacions: “Ve d’una hora i va de ràtios”.
