El dia que es van negar a debatre sobre educació

Semblaria de sentit comú que en la legislatura de la desconnexió, d’obertura del període constituent, una proposta com aquesta que arriba amb el suport de 170 entitats i 95.000 signatures hauria de ser ben rebuda per bona part dels grups parlamentaris.

David Caño
 
 
 

Aquest 18 de maig arriba la ILP d’educació al Parlament de Catalunya. Cal dir que aquesta proposta no és una llei redactada i desenvolupada sinó unes bases, les línies mestres per una nova llei d’educació que bona part de la comunitat educativa (juntament amb l’adhesió i suport de més de 170 entitats, organitzacions i partits) han consensuat i redactat a partir de les seves experiències quotidianes i el coneixement que els permet el ser docents, alumant, pares i mares, agents socials actius relacionats amb l’educació… etc.

Aquesta ILP arriba, doncs, al parlament després que un gran nombre de ciutadans s’hagi organitzat i hagi dedicat bona part del seu temps a programar i realitzar xerrades (250 arreu del territori català) o parades informatives (160 en menys d’un any). Perquè un dels primers objectius d’aquesta proposta no era només recollir signatures pel debat parlamentari sinó realitzar tota una tasca de reflexió, debat i argumentació per demostrar que un altre sistema educatiu és possible i el podem elaborar entre tots i totes.

Cal un nou sistema educatiu a Catalunya?

A l’hora d’aproximar-nos al debat que tindrà lloc aquest 18 de maig caldria respondre en primer lloc aquesta pregunta. És evident que pels promotors i els 95.000 signants la resposta és un SÍ majúscul. Un sí que arriba després d’una onada de mobilitzacions en contra del desplegament de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) sumat al període convuls de retallades de les darreres legislatures que han deixat l’educació pública de Catalunya en un estat d’ofegament evident.

Recordem que la ILP neix a partir d’una reflexió d’unes famílies de l’Assemblea Groga que plantegen combinar la protesta amb la proposta. Calia també lluitar en el terreny de les idees i demostrar que un altre sistema educatiu a Catalunya no era cap quimera i que podia elaborar-se sota la base del consens i del treball horitzontal. Un sistema molt més just i igualitari, que apostés inequívocament per la qualitat i la innovació pedagògica, que garantís la laïcitat i la gratuïtat des de bressol fins a la universitat i que afrontés d’una vegada l’anomalia dels centres privats concertats que xuclen els diners públics pel seu benefici privat carregant-se la idea de l’educació com a servei públic, com a bé comú.

És a dir, que en aquests moments tenim la LEC, una llei que segons dades de la pròpia conselleria d’Ernest Maragall va rebre la oposició del 90% del professorat malgrat obtingués cert suport parlamentari, i una proposta de bases per una llei redactada i elaborada des de baix, des de la comunitat educativa amb el suport d’altres agents socials. Però no només això, sembla que podem debatre també com a país si ens volem quedar amb una llei que va néixer subordinada a la LOE (llei espanyola) i tothom ha reconegut que havia estat enormement inspiradora per la LOMCE (aplicació de les politiques neoliberals en el marc de l’educació pública) o volem avançar cap a una llei d’educació catalana lliure de lligams i potser inspiradora però precisament per la seva vessant social i per esdevenir renovadora de la pedagogia i garantia de qualitat.

En definitiva, el que plantegem els promotors és avançar cap un nou paradigma educatiu a Catalunya, situant-nos com a referent com havíem estat durant el segle XX amb grans pedagogs catalans assumint els aprenentatges i les experiències del cooperativisme, la col·laboració, la riquesa de les formes de treball democràtiques i assembleàries, l’educació público-comunitària i la no subordinació de l’educació als interessos dels mercats i les grans fundacions privades d’educació. No estem parlant només de recursos i condicions laborals que s’aconseguirien si el Departament d’Ensenyament acomplís la LEC i destinés a l’educació el 6% del PIB (mitjana de l’EU-15) com exigeix la pròpia llei, sinó d’una nova manera d’entendre l’educació.

Per què evitar debatre aquestes qüestions?

Semblaria de sentit comú que en la legislatura de la desconnexió, d’obertura del període constituent, una proposta com aquesta que arriba amb el suport de 170 entitats i 95.000 signatures hauria de ser ben rebuda per bona part dels grups parlamentaris.

I hauria de ser ben rebuda perquè parlar d’educació caldria que fos una prioritat, i un tema cabdal, per qualsevol país –estigui en període (des)constituent o no. I així ho han entès, també, alguns grups parlamentaris que malgrat no estar d’acord amb la totalitat del redactat han cregut adient acceptar que pugui desenvolupar-se el debat sobre l’articulat que presenta la ILP d’educació i reflexionar sobre totes aquestes qüestions i propostes que han unificat i activat bona part de la comunitat educativa de Catalunya en el darrer any.

La sorpresa salta quan Junts pel Sí amb aliança amb el Partit Popular de Catalunya anuncien que presentaran una esmena a la totalitat, coneixedors que amb aquest gest seu s’impedeix el debat de la ILP. Mà de ferro, sense que els tremoli el pols al llançar tots els esforços, dedicació i treball de centenars de persones que en aquest darrer any s’han implicat en una proposta que ha il·lusionat al conjunt de la comunitat educativa catalana. No els fa res que es materialitzi el seu despreci, amb un cop de porta, cap a una proposta que situa tota la problemàtica i dificultats en què ens trobem l’alumnat, docents i famílies i per tant que la seva resposta sigui un taxatiu “no volem ni parlar-ne ni escoltar-vos. El que hagueu d’explicar-nos no ens interessa”.

No deixa de ser curiós, a mi se’m fa incomprensible, que alguns diputats de JXSí puguin estar d’acord en votar contra el debat, el diàleg  i a favor de silenciar a 95.000 persones. Diputats independents, membres de partits que han votat a favor d’aquesta ILP en el seu municipi com ERC, a Barcelona sense anar més lluny… Reconec que m’ha causat una sorpresa profunda aquesta reacció i no només cal llegir-la com a símptoma sinó també de forma estructural.

I no serveixen excuses,  no s’hi val dir que més endavant ja s’obrirà un espai de debat per la redacció de la nova constitució, fase constituent, ni que l’aprovació d’una nova llei deixi sense vigència l’anterior (LEC). Perquè això és fer-se trampes al sol·litari, el que exigeix aquesta ILP és que es debatin unes qüestions determinants en el marc de l’educació de Catalunya i el que faran conjuntament JXSí i el PP és evitar precisament que aquest debat pugui produir-se, així de senzill. A banda que la segona qüestió cau pel seu propi pes,  doncs el que es presenta són només unes bases que caldria desenvolupar i per tant no és una llei d’aplicació immediata – i aquesta, en tot cas, seria una resposta en el marc del debat parlamentari no per evitar-lo prèviament.

Tot això ens duu a pensar què és el que volen amagar o evitar parlar conjuntament JXSí i el PP? Que la gent no conegui de quina forma descarada es financen negocis privats amb els diners públics (escoles concertades d’elit, segregadores, caríssimes), que no es faci públic com s’està introduint la gestió privada i les lògiques neoliberals a l’educació pública per la porta del darrera? Com estan acabant per llei amb els processos democràtics i democratitzadors en els centres publics? Com la seva subordinació a les lògiques de mercat i les seves directrius estan empobrint el nostre sistema educatiu, ofegant-lo i fent-lo cada vegada més desigual i car? De què teniu por diputats/es de Junts pel sí?

Perquè resulta que després ens voldreu parlar de processos participatius, d’una constitució catalana elaborada conjuntament, voldreu eixamplar les bases pel nou estat des de la transversalitat i aquí no quedarà ningú ni ningú us creurà – més enllà dels que comparteixen amb vosaltres els interessos de sempre, que evidentment són els vostres propis interessos.

Encara hi sou a temps.

170 entitats i 95.000 persones restem a l’espera.

David Caño
About David Caño

Poeta, docent i membre de l'Assemblea Groga i USTEC•STEs (IAC) Contact: Twitter | More Posts

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*