El segon (i últim?) curs de la LOMCE

Aquest setembre arranca el segon curs d'aplicació del calendari de la LOMCE, però potser també l'últim. L'oposició de 12 comunitats i les eleccions generals previstes per al desembre fan presagiar un escenari en què s'haurà de plantejar una alternativa a la llei del PP.

Pau Rodríguez
 
 
 

Foto: Enric Català

Foto: Enric Català

L’estiu ha sigut mogut a la majoria de conselleries d’Educació de les comunitats autònomes. La promesa electoral de paralitzar la Llei Orgànica de millora de la qualitat educativa (LOMCE) formulada per moltes forces d’esquerres –al govern després del 24-M– els ha obligat a buscar, a contrarrellotge, les escletxes legals per esquivar la denominada llei Wert. La seva situació no és nova, ja s’hi va trobar Catalunya el curs passat. Aquest setembre arranca el segon curs d’aplicació del calendari de la LOMCE, però potser també l’últim. L’oposició de 12 comunitats i les eleccions generals previstes per al desembre fan presagiar un escenari en què s’haurà de plantejar una alternativa a la llei del PP.

“No es pot aturar la llei sense una nova proposta, això és evident”, constata Carmen Rodríguez, doctora en Pedagogia de la Universitat de Màlaga i impulsora del Foro de Sevilla, un fòrum de participació d’experts en educació que ha elaborat un document amb les bases d’una nova llei educativa, i que compta amb el suport dels principals sindicats, associacions de famílies i partits com el PSOE o IU. “Volem contribuir al debat educatiu des de la reflexió”, exposa Rodríguez. La proposta del Fòrum inclou mesures com blindar una dedicació del 7% del PIB a les aules o revisar el concepte d’escola inclusiva i democràtica.

La sensació de viure un moment de canvi, d’oportunitat ineludible per posar els fonaments d’un nou model educatiu –en aquest context s’hi pot inscriure també el procés sobiranista català– és cada cop més creixent. L’inconvenient és que, a dia d’avui, i paradoxalment, aquest sentiment avança en paral·lel a l’aplicació inevitable de la LOMCE. Aquest any –a Catalunya s’inicia el 14 de setembre– la nova llei es consolida a tots els cursos de Primària, inclosa una prova d’avaluació externa a Sisè, i als cursos imparells de Secundària i Batxillerat.

La conjura de les 12 comunitats autònomes que no estan en mans del PP per frenar el calendari dibuixat per Wert va obtenir escassos resultats en la darrera reunió amb el nou Ministre d’Educació, Íñigo Menéndez de Vigo. Aquest fet ha abocat moltes de les conselleries d’Educació a fer malabarismes per maquillar els currículums amb l’escàs marge que la pròpia llei dóna a les autonomies.

“Vam demanar al ministre que paral·litzés el calendari d’aplicació de la llei, però res. Igual que Wert”, evoca el conseller d’Educació del País Valencià, Vicent Marzà, en una entrevista que publica demà El Diari de l’Educació. El que sí que ha fet la Generalitat valenciana és modificar d’urgència el decret que desplegava el currículum “per canviar qüestions pedagògiques clau” sense incomplir la normativa i, per tant, “sense generar caos”. Per aquesta via ha retornat les quatre hores setmanals d’assignatures troncals a Batxillerat i els 60 minuts de classe –en comptes de 45– a Primària.

Altres comunitats autònomes, com Andalusia, Cantàbria o Aragó s’han proposat recuperar Educació per a la Ciutadania, l’assignatura demonitzada pel PP i desapareguda a la LOMCE. Fins i tot l’Assemblea de Madrid ha aprovat una proposta no de llei, gràcies als vots de PSOE i Podemos i l’abstenció de Ciutadans, per instar el seu Govern, presidit per el PP, a que no desplegui la norma.

A Catalunya, és coneguda la voluntat de la consellera Irene Rigau d’esquivar pedagògicament la llei però aplicar-la administrativament per garantir els títols. En matèria curricular, la Generalitat ha aprovat també aquest estiu el respectius decrets. Destaca el manteniment dels ensenyaments artístics, l’augment d’hores de matemàtiques o una alternativa a l’assignatura de Religió a l’ESO –optativa però avaluable, segons la llei Wert– que també incorpora coneixements de cultura religiosa.

Consens més enllà d’una nova llei

“La LOGSE [llei d’educació aprovada pel Govern de Felipe González] plantejava una escola comprensiva, democràtica, laica, però aspectes com aquests no s’han arribat mai a aplicar”, exposa Rodríguez, que afegeix que al Foro de Sevilla hi predomina la idea que “no es pot tornar a lleis anteriors”. Aquesta última conclusió la comparteix Ismael Palacín, director de la Fundació Bofill, que evoca una entrevista a Mariano Fernández Enguita publicada a El Diari de l’Educació en assegurar que “no hi ha cap paradís al qual tornar”.

“El més important és construir una cultura del consens per sortir de la roda de lleis i contrareformes”, proposa Palacín, convençut que per al debat educatiu “hi ha moltes evidències i experiències internacionals” que es poden tenir en compte. “S’ha d’implicar tots els actors fugint del debat partidista, i assumir que la llei que en surti no serà del gust de tothom”, conclou. En aquest sentit aporta l’exemple del Pacte per l’Educació de les Illes Balears, sorgit des de la base per dotar d’estabilitat el sistema.

En aquesta conjuntura, el director de la Fundació Bofill també creu rellevant recordar que “moltes de les coses importants en l’educació no passen per les lleis i decrets sinó per un vent fort de renovació pedagògica i autonomia escolar: les lleis tendeixen a no ser gaire capaces de governar la innovació”, exposa. En un article publicat avui, Joan Domènech, mestre a l’escola Fructuós Gelabert (Barcelona), incideix en aquesta reflexió amb l‘enumeració d’algunes pràctiques que es poden dur a terme en el dia a dia dels centres malgrat la llei vigent: des de “definir i consolidar pràctiques democràtiques als centres” fins a convèncer-se, els docents, que estan “capacitats per exercir amb autonomia”.