Esperar a que tinguin 12 anys per parlar de drogues és fer tard, diuen els experts

Les dades d'un estudi amb alumnes de 1r i 2n d'ESO a Salou demostren que aproximadament un 11% dels joves ha provat en alguna ocasió alguna droga i que li ha agradat. Només un 2% diu haver-les provat i que no repetirà. Un terç del que les proven diuen que ho fan "per evadir-se".

Carla Benito
 
 

iStock

El Ministerio de Sanidad, Consumo y Bienestar Social realitza cada dos anys una enquesta sobre l’ús de drogues a l’Ensenyament Secundari a Espanya (ESTUDES). Els subjectes amb els quals es compta per l’estudi són estudiants de 14 a 18 anys que cursen 3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat, així com Cicles de Formació Professional Bàsica i de Grau Mig. Aquesta enquesta comença als 14 anys, una edat que alguns ja consideren massa tardana. I és que un estudi de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC) ha analitzat les motivacions per les quals els joves consumeixen drogues amb estudiants de 1r i 2n d’ESO de Salou, a Tarragona, i un terç dels que ja les han provat diuen que ho fan per evadir-se.

Els resultats reflecteixen que aproximadament un 11% dels joves ha provat en alguna ocasió alguna droga i que li ha agradat. Només un 2% reconeix haver-les provat i que no repetirà. Un 29% dels joves van dir que provaven les drogues per evasió, un 27% per diversió, un 18% per provar noves experiències, un 10% per seguir la moda, un 2% perquè no hi veu cap risc, i un 3% per perdre la vergonya.

Per altra banda, entre les principals motivacions per no provar les drogues, els joves van dir en un 50% que no ho fan perquè són perjudicials per la salut, un 10% perquè provoquen addicció, un 13% per la família, un 8% per la mala imatge, un 7% va al·ludir al cost econòmic i un 4% perquè són il·legals. De fet, un 6% va declarar que no tenien curiositat pel tema.

Un estudi comunitari i en comunitat

El projecte de recerca es va iniciar amb la pregunta “Per què proven els adolescents les drogues?” per part de professionals, tant metges de família, com residents de família i infermeres, d’un Centre d’Atenció Primària a Salou. Per Yolanda Ortega, metgessa de família, vocal de docència de la CAMFiC i impulsora de l’estudi “que un 50% dels joves refusi provar les drogues perquè perjudiquen la salut és un símptoma de la feina ben feta per part dels professionals de la salut, dels formadors i dels pares. Però és també cert, que ens ha d’alarmar que fins a un 11% dels joves que han provat les drogues reconeguin que els hi va agradar i que continuaran consumint”.  En aquest sentit, afegeix que el missatge que transmeten els joves amb aquesta resposta és que fins i tot a 1r i 2n d’ESO “s’arriba tard”. 

Els resultats de l’estudi, que va començar quasi de forma espontània, serviran ara per iniciar un projecte més extens al llarg del curs escolar. Inicialment es van fer vuit sessions en les quals metges de primària i mossos d’esquadra explicaven als joves els riscos sanitaris i legals del consum de substàncies. Es van aprofitar aquestes sessions informativa per preguntar-los sobre els motius pels quals consumien. Ara, el que preveuen és iniciar “un projecte de gamificació, de jugar amb els alumnes, per tal de, a través de jocs, copsar allò que no saben respondre sobre les drogues”, explica Ortega. També apunta que els joves d’avui tenen tota la informació al seu abast però que no la busquen. “Si nosaltres no sabem que és el que saben i el que no, no podem decidir com enfocar la formació i la prevenció”, explica Ortega, que entén que un cop es sàpiga això es podrà treballar amb directrius molt més específiques amb els alumnes. 

Així, el projecte, entès com a projecte de salut comunitària, compta amb tot el suport de la comunitat educativa. Per Ortega (que es descriu com una persona de “projectes petits”), per després “estendre’ls com una taca d’oli”, treballs com aquest també serveixen per mostrar als residents de medicina d’atenció primària la importància de l’atenció comunitària. De fet, han estat ells els principals actors del projecte. “Els Mossos van a les escoles a parlar de lleis però la distància que creen amb els alumnes és molt gran. La idea que anessin els metges residents amb un paper de germà gran serveix per als alumnes”, explica Ortega. 

Alcohol, tabac i cànnabis; les drogues més consumides

De manera global, les dades de ESTUDES 2016-2017 confirmen que les drogues consumides per un major percentatge d’estudiants, en els últims dotze mesos, continuen sent les de lícit comerç entre majors d’edat. En primer lloc, l’alcohol (75,6%) i en segon lloc el tabac (34,7%). El cànnabis se situa en tercer lloc –primera droga il·legal– amb una prevalença (proporció de població que ho consumeix) del 26,3%, seguit dels hipnosedants (amb i sense recepta), que aconsegueixen l’11,6%.

La dada més significativa que ha proporcionat aquesta última edició d’ESTUDES és que l’edat mitjana d’inici al consum d’alcohol es retrasa per primera vegada als 14 anys, quan el primer contacte amb l’alcohol segons la primera edició d’ESTUDES (1994) era als 13,5 anys de mitjana.

També per primera vegada, l’edat mitjana d’inici al consum de tabac es retrasa fins als 14 anys (14,1 anys, concretament), la qual cosa suposa un retràs progressiu d’un any en el primer contacte amb aquesta substància, que el 2006 se situava en els 13,1 anys. Aquesta tendència positiva varia en el cas dels hipnosedants (amb o sense recepta), en aquest cas l’edat d’inici en el consum ha caigut lleugerament fins als 13,7 anys, continuant així el descens iniciat el 2012. El consum de cànnabis comença, de mitjana, als 14,8 anys; el de cocaïna i amfetamines als 15,1 anys i el d’èxtasi als 15,2 (tot això referit a aquells adolescents que comencen a consumir en les edats incloses en l’enquesta).

La resta de drogues tenen unes prevalences més reduïdes. Les noves substàncies psicoactives aconsegueixen el 3,1%; la cocaïna es queda en un 2,5%; l’èxtasi en un 1,6%; les amfetamines en un 1,2% i la resta de les substàncies estudiades (més de 20) se situen en l’1% o per sota. El consum de totes les drogues il·legals està més estès entre els homes que entre les dones, si bé amb les drogues de lícit comerç –alcohol, tabac o hipnosedants– succeeix el contrari. Pel que fa a la percepció del risc, l’alcohol és la substància que es percep com menys perillosa, amb una notable diferència enfront de totes les altres.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*