Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Una representació de federacions, col·legis professionals i entitats que representen prop de 5.000 organitzacions catalanes han reclamat aquest dimecres a la Generalitat que compleixi el mandat del Parlament i garanteixi el lleure educatiu d’estiu a tots els infants i joves del país.
Alerten dels perjudicis educatius, socials i per a la salut que poden tenir les desigualtats durant les vacances i demanen un mínim de quinze dies de casals, campus, campaments o colònies en el marc de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030.
Ho han reclamat quan es compleix un any des que el Parlament va reclamar l’accés universal al lleure d’estiu per a infants de sis a quinze anys “com una obligació per a l’administració” i amb una “partida específica als pressupostos”. Denuncien que aquesta partida, però, no apareix als pressupostos que s’acaben d’aprovar.
Són en concret les entitats, federacions i col·legis professionals vinculades als àmbits de la salut, l’esport, la cultura, l’acció social, la infància, l’educació i el lleure adherides al manifest ‘A l’estiu ens hi juguem molt‘, presentat l’any passat.
Al llarg del darrer any, grans ciutats com Barcelona, L’Hospitalet de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Lleida o Mataró han donat suport a aquesta reclamació transversal. Al mateix temps, els darrers mesos, la Síndica de Greuges ha alertat que el dret al lleure educatiu encara no és universal a Catalunya i que no hi ha hagut millores significatives durant l’última dècada. Ha denunciat l’absència d’un marc legal específic, falta de lideratge institucional, desigualtat municipal i una inversió insuficient, entre d’altres.
La pobresa infantil arriba al 36% a Catalunya
En l’últim any, el cost de la vida ha fet augmentar la taxa de pobresa infantil fins al 36% a Catalunya,1,3 punts més que l’any passat (taxa AROPE, ECV-Idescat, 2025), mentre al conjunt de l’Estat ha aconseguit disminuir. Un nivell de pobresa que, com recorda la Plataforma d’Infància de Catalunya de la Taula del Tercer Sector Social, dificulta que els infants tinguin garantits els seus drets i fa que moltes famílies no puguin viure amb dignitat, cosa que condiciona el futur d’una generació i la cohesió social.
“Un any després, ha incrementat la pobresa infantil, fer extraescolars segueix depenent de la butxaca de les famílies i les sortides i colònies escolars estan a la corda fluixa”, ha denunciat Maria Truñó, directora de l’Aliança Educació 360. “Hi ha més necessitats que mai i necessitem una resposta clara de la Generalitat”, ha dit, perquè “un país que es vol prendre seriosament l’educació no pot desatendre aquesta demanda de mínims”.
“La realitat és contundent, 1 de cada 3 infants no es pot permetre una setmana de vacances i 4 de cada 10 no poden participar en activitats d’estiu per motius econòmics. L’estiu no pot ser un factor de desigualtat. Avui no hi ha excuses tenim la moció del Parlament, tenim l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil, tenim pressupostos aprovats, per tant, ja no hi ha excuses” ha argumentat José Antonio Ruiz, coordinador de la Plataforma d’Infància de Catalunya (PINCat).
“Òbviament, no podem oblidar el repte que és viure i reforçar l’ús social de la nostra llengua, el català, i fer-ho de forma natural perquè és en les relacions quotidianes, en el joc, les cançons, les excursions, les danses, i en la convivència pròpia d’aquestes activitats, on la llengua esdevé una eina de cohesió, de participació i de construcció de comunitat” ha explicat Anna Grau, en representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.
El president de les Associacions Federades de Famílies de Catalunya (aFFaC), Jordi de Carreras, ha explicat que moltes AFA impulsen casals i activitats d’estiu perquè cap infant quedi exclòs, sovint amb moltes hores de voluntariat. “No podem deixar que el dret a un estiu educatiu depengui de la força d’una AFA, de la implicació d’un grup de famílies o del pressupost d’un municipi”, ha denunciat. “No podem assumir soles una responsabilitat que és de l’administració pública i necessitem polítiques públiques que garanteixin que tots els infants puguin gaudir d’un estiu educatiu”.
“Si entenem la salut com a benestar físic, social i emocional és evident que aquestes activitats impacten directament en aquestes tres esferes. Podem dir que menys pantalles, més natura i més activitat física és una recepta saludable i que aquestes activitats són una inversió en futur” ha complementat Maria Méndez, presidenta de la Societat Catalana de Pediatria.
En aquest context, i davant l’augment de les necessitats socials, les entitats subratllen que cal que aquest acord es tradueixi en mesures concretes i ambicioses per avançar cap a la universalització d’un mínim de 2 setmanes de lleure educatiu a l’estiu.
Casals, aprenentatges i benestar emocional
L’informe Dues setmanes d’activitats de lleure a l’estiu, de l’Aliança Educació 360, planteja una proposta operativa per assegurar la participació en un casal o campus durant dues setmanes, matí i tarda, incloent-hi un dinar saludable, a tots els infants i adolescents de 6 a 16 anys en situació de vulnerabilitat social, com a primer pas cap a la universalització del dret al lleure.
La mesura apunta la importància de l’acompanyament a les famílies per facilitar els tràmits i assegurar un accés assequible i experiències que combinin aprenentatges, benestar emocional, vincles socials, contacte amb la natura i foment de l’ús del català i l’hàbit lector. Preveu la coordinació entre departaments de la Generalitat i la col·laboració amb el món local i estima un cost aproximat global de 46,8 milions d’euros.
Més beques i més espais
Incrementar la participació dels infants i adolescents en activitats de lleure i foraescola durant el curs i les vacances escolars és un dels eixos de l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil 2025-2030 aprovada pel Govern l’any passat, recorden les entitats. En aquest marc, el manifest A l’estiu ens hi juguem molt demana un finançament estructural i estable per fer possible aquest mínim de dues setmanes, “prioritzant els territoris i barris amb més infància en situació de vulnerabilitat i comptant amb la participació activa dels municipis i de la diversitat d’entitats (esportives, culturals, d’associacionisme educatiu, socioeducatives, etc.).”
Entre d’altres, planteja un sistema de beques que asseguri l’accés a activitats inclusives de qualitat, a una alimentació saludable, garantint un àpat al dia, i recursos suficients (persones vetlladores i de suport, formació, etc.) per a la participació d’infants i adolescents amb necessitats especials de suport educatiu i en situació de vulnerabilitat social.
També proposa mesures de polítiques locals més enllà de l’oferta d’activitats, com ampliar els espais de trobada i joc, obrint equipaments públics com escoles, biblioteques, piscines o poliesportius durant l’estiu, amb propostes gratuïtes o assequibles, incentivant la participació d’infants i adolescents de contextos diversos i facilitant activitats a l’aire lliure i en contacte amb la natura per promoure hàbits saludables d’activitat físico-esportiva.
