Close Menu
El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació

    EL més llegit

    ‘El Diari de l’Educació’ lidera un manifest “per un debat educatiu responsable i respectuós”

    Redacció

    Hem millorat. Els resultats PISA desorienten

    Joan M. Girona

    El menyspreu al professorat

    Rosa Cañadell

    En defensa de la renovació pedagògica

    Joan Domènech

    Canviem el batxillerat, plegats i en veu alta

    Fanny Figueras | Susanna Soler Sabanés | Maribel Tarrés Fernández
    Facebook X (Twitter) Instagram
    Facebook X (Twitter) Instagram
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    COL·LABORA
    • Escola
    • Joventut i infància
    • Universitat
    • Llengua i Cultura
    • Comunitat
    • Opinió
    • Blogs
    • El Diari de l’FP
    El Diari de l'EducacióEl Diari de l'Educació
    Inici » Joc, esport, carrer: tornar l’espai públic als infants

    Anàlisi
    Joc, esport, carrer: tornar l’espai públic als infants

    Yeray García20 - novembre - 2026 · 05:5010 Mins Read
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link
    Segueix-nos
    X (Twitter) Instagram LinkedIn Telegram Facebook RSS
    joc
    | GettyImages
    Share
    Twitter Bluesky Facebook LinkedIn Telegram WhatsApp Email Copy Link

    Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
    Clica aquí i ajuda'ns!

    Sortir al carrer a jugar sense que ningú ho hagi organitzat. Trobar-se a la plaça o al parc, compartir la tarda amb altres criatures, inventar-se les regles sobre la marxa. Això és, ras i curt, el joc actiu a l’espai públic: una activitat lúdica, física i no planificada que és una necessitat quotidiana de la infància i l’adolescència, un dret reconegut i, també, un temps valuós per fer comunitat; un temps que, cada vegada més, s’està tornant residual.

    Aquesta és la idea que ha travessat la jornada Joc, esport, carrer, organitzada per l’Aliança Educació 360 amb la col·laboració del Departament d’Esports de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona i l’Institut Infància i Adolescència de Barcelona (IIAB), amb el suport especial del Consell Assessor Jove del Síndic de Greuges. De fet, un vídeo dels joves que formen aquest consell, ha estat part de la benvinguda que s’ha donat a la jornada, on aquests adolescents han compartit quines són les seves necessitats pel que fa al joc a l’espai públic, i també les seves experiències.

    Maria Truñó, directora de l’Aliança 360, ha estat l’encarregada d’obrir l’acte celebrant que més de la meitat dels 140 inscrits venien per primera vegada a una trobada de l’entitat, i ha delimitat el terreny: la jornada no és per parlar de tot el joc ni de tot l’esport, sinó del joc actiu a l’aire lliure i de l’esport educatius, junts, en carrers, parcs i places. Per això, han quedat fora els videojocs i els jocs de taula, la competició escolar i federada i l’activitat extraescolar -l’esportiva és la que més creix i la que fan dos de cada tres infants-. “L’espai públic és el lloc on els infants, mitjançant el joc i l’activitat física, aprenen a negociar, explorar, superar-se, perdre, cooperar, arriscar, confiar i imaginar, i on creen vincles amb el barri”, ha explicat Truñó.

    Jugar menys, jugar pitjor

    La dada amb què Truñó ha obert la jornada resumeix per què hi són: a la generació dels avis, tres de cada quatre infants jugaven regularment al carrer; avui, només un de cada quatre. A Catalunya, l’enquesta de salut indica que només un terç dels infants de 3 a 14 anys fa cada dia l’activitat física i el joc actiu que recomana l’OMS, almenys una hora d’activitat vigorosa. “Juguem menys, juguem pitjor”, ha resumit: menys temps, menys espais, menys companya i menys autonomia.

    Aquesta pèrdua, però, no és igual per a tothom. Els infants de famílies amb menys renda i d’entorns urbans més adversos juguen menys a l’espai públic: tenen menys verd, més trànsit, habitatges més petits i menys accés a activitats. Per això, ha insistit, no és només una qüestió d’hàbits personals o d’estils de criança, sinó de justícia social i de responsabilitat de les polítiques públiques.

    El marc és clar: la Convenció dels Drets de l’Infant i la Llei catalana de drets i oportunitats de la infància i l’adolescència reconeixen el dret al descans, al joc i a les activitats recreatives com a part de la vida quotidiana, estableixen que el plantejament urbanístic ha de preveure espais públics idonis per jugar i recullen el dret a fer esport en entorns segurs. Truñó ha recordat que el Comitè de Drets de l’Infant de l’ONU ja alertava que, quan s’inverteix en lleure, sovint només es finança l’activitat organitzada, i que el joc lliure i espontani és igual d’important.

    joc esport carrer
    Jornada Joc, esport, carrer | Y.G.

    Des de l’Aliança, ha explicat, es defensa universalitzar un mínim de dues tardes d’activitats esportives i artístiques i dues setmanes de casals o campus d’estiu per a tots els infants, però també anar més enllà de l’escola: més temps i més espais per jugar de franc i sense haver d’apuntar-se enlloc. Res d’això passa sol i les infraestructures són necessàries, però no suficients: la idea és tenir ciutats i pobles no només jugables, sinó jugats. Truñó ha tancat la seva intervenció amb una metàfora: com les papallones indiquen quan l’aire és net, els infants jugant al carrer són una espècie indicadora de la salut de la vida comunitària.

    L’esport que fa lloc

    La benvinguda institucional l’ha completada Abel García, secretari general d’Esport de la Generalitat de Catalunya, qui ha volgut representar el cas d’un nen que acaba d’arribar a un barri, s’atura al costat d’una plaça on uns infants juguen a pilota. No coneix ningú, no parla la seva llengua, no sap com acostar-s’hi, fins que un dels nens li passa la pilota i el convida a jugar. Això és només un exemple, però “la plaça és la mateixa, tot i que per aquest nen tot acaba de canviar”, ha dit García. Amb els anys, ha afegit, aquell nen no recordarà el resultat, sinó que algú li va fer lloc quan encara no coneixia ningú, i que aquell barri estrany ha començat a ser casa seva.

    Per a García, aquí hi ha la força educativa de l’esport i del joc, tant per a qui rep la pilota com per a qui la passa, i la mirada de l’esport 360: la que va més enllà dels espais convencionals, dels resultats i dels marcadors. I ha deixat preguntes que, ha dit, han de formar part de les polítiques esportives: hi ha espai?, s’hi pot arribar amb autonomia?, hi poden participar infants amb discapacitat? Ha reclamat treballar plegats -administracions, escoles, consells esportius, entitats, professionals i famílies- i escoltar els infants, i ha acabat amb un desig: “Que a cada plaça hi hagi espai per jugar i que cada infant senti que hi té lloc”.

    “Volem que se’ns escolti”

    La taula rodona, sota el títol “La importància social del joc per viure i conviure: mirades complementàries” i moderada per Laia Pineda, directora de l’IIAB, ha arrencat donant, novament, la paraula als infants. “Volem que se’ns escolti i ens demanin opinió abans de prendre decisions sobre coses que ens afecten”, ha dit la Nerea, d’11 anys.

    Pineda ha recordat que escolar-los no és preguntar-los si els ha agradat una solució quan ja està feta, sinó fer-ho abans de dissenyar-la, i ha aportat les dades d’una enquesta amb una mostra de 5.000 nens i nenes: el 51% considera que no té prou temps lliure i el 41% no està del tot satisfet amb l’ús que en fa; només dos de cada deu juguen prou a l’aire lliure; set de cada deu infants de 0 a 11 anys no van habitualment a l’escola ni a les botigues sense una persona adulta, i el 64% no se sent del tot segur quan passeja pel barri. “Quan vaig sol de futbol a casa em miren malament i em diuen coses. A mi em fa por anar sol pel carrer”, ha explicat en Jairo, de Ciutat Vella.

    Una qüestió cultural

    Carme Bastida, directora del Consell Català de l’Esport, ha subratllat el compromís del Departament d’Esports amb el dret de tots els infants i joves a accedir a l’activitat física, amb independència de la seva situació, i ha apuntat a un obstacle cultural: encara hi ha places on no es pot jugar a pilota i persona adultes a qui molesta el joc dels infants. S’ha emportat “deures” del llibret de casos que s’ha facilitat als assistents: extreure què tenen en comú les iniciatives que funcionen i convertir-les en polítiques públiques.

    Eloi Mayordomo, cap de la Unitat d’Infància del Servei de Cicle de Vida de la Diputació de Barcelona, ha explicat que el suport tècnic, material i econòmic als ajuntaments hi és, però que la demanda és modesta, i ho ha atribuït al model cultural des del qual avui es concep la  infància: una criatura escassa i molt valorada, un clima mediàtic marcat pels casos sensacionalistes que fa que les persones adultes temin ser vistes com a negligents, una mena de “cadena de custòdia” en què l’infant sempre ha d’estar supervisat, un temps lliures mirat amb ull curricular i una criança cada cop més privatitzada.

    Mayordomo ha plantejat com a hipòtesi que els ajuntaments veuen la transformació urbana com un producte acabat, quan potser caldria començar amb intervencions puntuals que permetin que els infants i famílies ocupin l’espai i en vagin guanyant seguretat. I ha reclamat polítiques de joc que superin la “caixa” de l’àrea de joc, amb departaments com Parcs i Jardins formats en infància.

    Carrers menys “agressius”

    Ariadna Miquel, arquitecta i directora d’Estratègia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona, ha explicat que, quan s’ha posat el joc com a prioritat, en el millor dels casos s’ha acabat afegint una zona de jocs, i que el que cal és un canvi de perspectiva: dissenyar espais públics que convidin a jugar sense que això es visqui com un conflicte i que enforteixin la comunitat.

    També ha aprofitat per fer autocrítica: en molts entorns escolars la protecció ha acabat en baranes, com si la ciutat fos agressiva. Hi ha carrers amb pocs cotxes on no cal una tanca, ha dit, i ha il·lustrat la paradoxa amb una afirmació: els nens, tancats a l’àrea de jocs; els gossos, amb espais verds i amplis, lliures. Per això treballen en una pedagogia de treure tanques allà on la normativa ho permet, i també en els jocs d’aigua d’aquest estiu: se n’analitzen les dades d’ús, molt diferents segons el barri, per desmuntar percepcions. Ha admès que no és fàcil: la dificultat no és posar diners i ciment, sinó canviar d’hàbits, i hi pesen el manteniment, l’accessibilitat i també el civisme.

    Mònica Ubalde, investigadora en salut, natura i clima d’ISGlobal, ha aportat evidència. L’avaluació d’impacte de les pacificacions d’entorns escolar a Barcelona ha mostrat una apropiació de l’espai públic també fora de l’horari escolar: hi havia més gent i el joc ha crescut -s’ha arribat a quadruplicar- i s’ha diversificat. Ha defensat que la infraestructura verda és l’eina més eficient davant els efectes del canvi climàtic, perquè els elements durs acumulen calor i la deixen anar de nit, mentre que els arbres i la vegetació donen confort tèrmic, gestionen l’aigua i aporten beneficis a la salut: contacte amb la natura, menys estrès i més cohesió social. Per això, ha reivindicat treure ciment, també als patis escolars, i portar les classes a l’exterior. La calor extrema, ha recordat Pineda, pot posar en risc el dret al joc.

    La jornada ha comptat amb més activitats. Ha posat la mirada al Regne Unit, amb una conversa entre Euan Wilmshurst, vicepresident de Play England, i Imma Marín, especialista en joc, sobre com portar el joc i l’activitat física a l’agenda política, amb intervencions de fila zero de Laia Asso, coordinadora del Programa de Prevenció i Abordatge de l’Obesitat infantil a Catalunya (POICAT) i de Gemma Romeu, presidenta de la Unió de Consells Esportius de Catalunya (UCEC).

    Altres activitats han consistit en una dotzena d’experiències de promoció de joc actiu i l’esport educatiu a l’espai públic de tot Catalunya, les quals s’han presentat en grups petits; i dos tallers pràctics que han donat eines concretes: un sobre jugabilitat i els set criteris per a una ciutat jugable, amb Emma Cortés (IIAB), i un altre sobre l’esport per a la descoberta, la inclusió i la cohesió, amb Eric Roig i Albert Batalla, de la Facultat d’Educació de la Universitat de Barcelona.

    Si t'agrada aquest article, dóna'ns suport amb una donació.



    educació 360 infància joc
    Share. Twitter Bluesky LinkedIn Facebook WhatsApp Telegram Email Copy Link
    Previous Article
    Anàlisi
    Vuit de cada deu docents consideren que els discursos de l’odi han augmentat a l’aula
    Yeray García

    Periodista

    Related Posts

    Entrevista
    Gino Ferri: “Hem substituït els processos naturals de descoberta dels infants per activitats mecàniques”

    19 - novembre - 2026 · 09:01

    Opinió
    Les motxilles escolars per garantir extraescolars?

    5 - novembre - 2026 · 10:26

    Anàlisi
    Com impacta en la salut un ús excessiu de pantalles durant la infància i l’adolescència?

    13 - octubre - 2026 · 04:25
    Leave A Reply Cancel Reply

    Type above and press Enter to search. Press Esc to cancel.