Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
La tarda del dia 10 de març la sala d’actes de Rosa Sensat va ser l’escenari d’un esdeveniment: es presentava el llibre de memòries de Jordi Cots: “Una vida dedicada als infants”.
I la gran sorpresa: en Jordi, malgrat els seus problemes de mobilitat, va ser present a l’acte i ens va adreçar unes paraules.
No comentaré la trajectòria d’aquest home bo, savi i imprescindible si volem conèixer la nostra tradició pedagògica inscrita, però, en un marc més ampli que el de la nostra pròpia història. Sí que diré que va ser un dels Sets Magnífics, nom afectuós amb què es coneix el grup que va crear i impulsar Rosa Sensat. Ell també va tenir un paper rellevant en la creació de la Residència Escolar de Bell-lloc i a les escoles Thau i al Col·legi Casp, entre d’altres. I acabo aquest breu resum biogràfic recordant que va ser el primer adjunt al Síndic de Greuges per als temes d’infància i joventut. Si necessitem conèixer més detalls de la seva vida només ens cal llegir el llibre que s’ha publicat recentment.
I ara vull comentar el meu Jordi, en Jordi Cots més íntim que vaig tenir el gran privilegi de tractar, de conèixer sobretot quan estava redactant les seves memòries.
Inicialment, m’havia convidat a participar en sessions per parlar dels drets dels infants i veure com es podia millorar el coneixement d’aquests drets, sobretot dins l’àmbit escolar, i la seva aplicació. Recordo el redactat del manifest Montserrat que va reflexionar sobre un dret sovint oblidat: el dret a tenir una vida espiritual.
En aquestes reunions descobries les tres mirades d’en Jordi que s’enriqueixen mútuament.
Una era la mirada jurídica perquè en Jordi era advocat, tot i que va deixar aquesta feina perquè l’interessava més la pedagogia i veure com ajudar a satisfer les necessitats dels infants i dels joves. Ell sempre repetia que un dret és una necessitat bàsica que té un caràcter legal. Mirada jurídica vol dir llenguatge precís, anàlisi factual, poc polisèmic… Però ell mai oblidava que qualsevol acció humana es dóna en un context determinat que cal conèixer per poder donar una resposta més adequada a la seva presència.
Ell mai oblidava que qualsevol acció humana es dóna en un context determinat que cal conèixer per poder donar una resposta més adequada
La segona mirada era la del pedagog que es traduïa en paraules associades a la tendresa, a la carícia, a tenir cura, a escoltar fins i tot amb els ulls -em sembla recordar que un dia ens va dir a en Juli Palou i a mi que per conèixer un infant cal haver-lo vist dormir. Paraules que ens creen una atmosfera d’acollida i de respecte profund per l’existència de l’altre en totes les seves dimensions.
La tercera mirada era la del poeta, perquè en Jordi escrivia poesia tot i que ell deia que escrivia versos. El llenguatge poètic es caracteriza perquè ens dóna una versió sorprenent de la realitat, ens fa veure d’una manera nova allò que no ho és, passa el drap de la pols per deixar ben polit el que volem observar. Una mirada, en aquest cas, connotativa.
Tres mirades que s’autoalimentaven i feien d’ell un dels personatges més interessants del panorama educatiu.
Sempre portaré amb mi les estones de conversa sobre educació, sobre el món i sobre poesia i dir-li que té raó, que ara ja començo a entendre Hölderlin i que he posat el seu llibre de memòries al costat dels de Korczak, pedagog que ell em va fer descobrir, pedagog de compromisos sòlids en temps líquids.
No és gens difícil estimar en Jordi. Jo ho he fet i molts altres també.
