La majoria d’universitaris depèn del suport econòmic de la família per estudiar

L'estudi Via Universitària sobre les universitats dels Països Catalans mostra les desigualtats que segueixen vigents en l'accés a la universitat.

João França
 
 
 

Estudiants durant la presentació del curs / Universitat d'Andorra

Estudiants durant la presentació del curs / Universitat d’Andorra

Les dades no deixen lloc a dubtes: la majoria d’universitaris depenen principalment del suport familiar per poder estudiar. En més de la meitat dels casos els estudiants viuen a casa dels pares, que a més han de finançar els estudis i altres despeses com alimentació, roba, telèfon i internet. Aquesta situació, que és la més habitual a casa nostra, difereix d’altres països europeus. Segons l’enquesta Eurostudent 2015, la majoria d’estudiants europeus no viuen a casa dels pares i financen les seves pròpies despeses. L’enquesta Via Universitària, impulsada per la Fundació Jaume Bofill i la Xarxa Vives d’Universitats en 19 universitats dels Països Catalans, posa llum sobre les condicions de vida dels estudiants i les desigualtats socials a la universitat.

“Sens dubte el problema més greu de la universitat espanyola és que no té un sistema d’ajuts i beques a l’alçada de la necessitat de les famílies”, lamenta Antonio Ariño, catedràtic de Sociologia de la Universitat de València i un dels responsables de l’estudi. “Les beques que s’estan donant són tan raquítiques que no permeten l’autonomia d’un estudiant per estudiar, i caiem en el familisme, la dependència dels ingressos familiars, i llavors es quan es reprodueixen les desigualtats socials”, sentència Ariño.

La classe social predominant a la universitat segueix sent la classe alta, que representa un 43,6% del conjunt d’estudiants universitaris, molt per sobre del que representa sobre el total de la societat. Si bé el bagatge educatiu dels estudiants –mesurat a través del nivell d’estudis de la mare– és cada cop menys condicionant alhora d’accedir a la universitat, el tipus d’ocupació dels pares sí que segueix determinant l’accés. Els fills de pares amb posicions de directors, gerents o professionals de tipus científic o intel·lectual segueixen notablement sobrerepresentat a la universitat en relació al conjunt de la societat. “El nivell d’ocupació dels pares és molt decisiu i segurament serà molt decisiu encara pel tipus de carrera que es tria, pel temps que es triga en trobar feina i pel tipus de feina que es troba”, apunta Ariño.

No obstant, el sociòleg és optimista. Assegura que ens trobem en una universitat “en transició” que és cada cop més equitativa. Ara bé, diferencia entre equitat i igualtat. L’equitat, diu, passa perquè els grups socials estiguin presents a la universitat en la mateixa proporció que en la societat. En canvi la igualtat passa per corregir les desigualtats socials i permetre que la universitat faci la seva funció d’ascensor social. “Ja ho deia Voltaire, que les universitats eren plenes de nobles, però que en termes estadístics era més probable trobar talent en les cabanyes que en els palaus”, recorda Ariño per assenyalar la necessitat de generar oportunitats per qui ve d’entorns socials més baixos.

L’ascensor social, qüestionat

Una de les qüestions que queden reflectides en l’informe és que els estudiants ja no creuen en la funció d’ascensor social de la universitat. Només un 33% ha triat els seus estudis perquè creu que l’ajudarà a aconseguir una professió de prestigi o ben pagada i només el 25% creu que els seus estudis els permetran aconseguir una posició social alta. Altres estudis ens mostren que aquests criteris tenen pes en la tria dels estudis sobretot per a estudiants de classe treballadora, que tendeixen a optar per estudis més curts, que troben menys difícils d’aprovar i amb més sortides laborals.

Una altra dada que mostra l’enquesta Via Universitària és la realitat dels estudiants de classe baixa que accedeixen més tard a la universitat. Un 18% dels estudiants enquestats ha arribat a la universitat a través de la formació professional. És el cas d’un de cada quatre estudiants d’origen socioeconòmic baix, mentre que només un 13% dels d’origen social alt la fan servir.

“Les vies alternatives d’accés i els estudiants amb edats avançades normalment són d’estrats socials més baixos”, explica Elena Sintes, directora de l’estudi. “Els estudiants d’aquests estrats habitualment són més grans, hi entren més tard i quan ja estan treballant, perquè en aquell moment ja poden pagar-se els estudis”, apunta Sintes. Per a la majoria d’estudiants de classe baixa, l’aportació familiar representa menys del 50% del finançament dels estudis.

El 42% dels estudiants de classe baixa treballa a temps parcial o temps complet. Segons l’estudi, compaginar “de forma intensa” estudis i feina no té perquè influir negativament en els resultats acadèmics, o com a mínim no en aquests casos. Els efectes negatius, apunta Ariño, es veuen sobretot en “aquelles persones de classe mitjana que treballen no per necessitat sinó per tenir uns ingressos que et permetin una autonomia recreativa personal”.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*