L’aparició de neurones noves esborra records de la infantesa

Un estudi amb ratolins publicat a Science apunta una possible causa de l'anomenada amnesia infantil.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

La creació de neurones noves esborra els records de la infantesa / CC by-nc Elvin (Flickr)

La creació de neurones noves esborra els records de la infantesa / CC by-nc Elvin (Flickr)

Article publicat a Materia

Tens algun record d’abans de complir els tres anys? La majoria de persones no, i possiblement hauríem d’estar agraïts per això. Possiblement aquesta falta de records sigui el signe d’un cervell sa i en constant renovació. Un estudi en ratolins i altres rosegadors publicat aquesta setmana a Science ha relacionat el procés natural pel qual el cervell genera noves neurones amb la desaparició de records infantilsL’estudi intentava aclarir les causes d’un fenomen ben conegut: l’amnèsia infantil que impedeix a la majoria de persones recordar res del que van viure des del seu naixement fins que tenien tres o quatre anys.

Durant els primers anys de vida, el cervell experimenta un ràpid creixement. En aquests anys es generen un gran nombre de noves neurones. Aquest procés, que continua durant la resta de la vida però amb menor intensitat, podria estar relacionat amb la incapacitat de recordar els primers anys de vida. Un equip d’investigadors de Canadà i Japó han demostrat que això és exactament el que passa en rosegadors. La creació de noves neurones els fa oblidar un record emmagatzemat durant la seva infància. Però si el procés de renovació del cervell s’atura, el record segueix aquí. Segons els autors, aquests resultats mostren que la creació de noves neurones desmantella antigues connexions cerebrals i esborra així els primers records emmagatzemats. D’alguna manera mostren que per créixer cal oblidar.

El treball sobre la memòria ha estat una de les notícies d’aquesta setmana, que ha estat marcada també per un important avenç cap a la vida artificial. Un equip dels EUA ha creat el primer ésser viu que porta dins un ADN ampliat amb dues lletres artificials creades per l’ésser humà. El treball indica el camí cap al disseny de noves formes de vida no naturals amb funcions molt útils, com la producció de fàrmacs a molt baix cost o la creació de combustibles més nets.

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*