ENTREVISTA - PABLO PERSICO

“Les escoles demanen a crits projectes que generin llenguatges universals, com la música”

Parlem amb el músic i pedagog argentí, Pablo Persico, recentment guardonat per l'Ajuntament de Barcelona per la construcció d’una xarxa d’orquestres infantils als barris més necessitats amb una metodologia pròpia: Integra Sons.

Jordi Molina
 
 
 

El músic i pedagog, Pablo Persico, és l'impulsor de l'associació Integra Sons / Sandra Lázaro

El músic i pedagog, Pablo Persico, és l’impulsor de l’associació Integra Sons / Sandra Lázaro

El músic i pedagog Pablo Persico (Buenos Aires, 1979) va aterrar al barceloní barri del Poble-sec fa set anys. Solia passejar-se pels encrespats carrers d’aquest barri tradicional, que durant la primera dècada dels anys 2000 es va fer càrrec de diverses generacions de nouvinguts, amb un carro del supermercat ple d’instruments exòtics. S’oferia a les escoles públiques per fer classes de música en un moment en què els centres de la zona passaven profundes dificultats per atendre el repte de la interculturalitat a l’aula. L’objectiu era el de constituir, poc a poc, una orquestra de barri i per al barri, capaç de recuperar l’autoestima dels alumnes amb més necessitats afectives i socials.

Aquell vell somni s’ha convertit avui en una xarxa d’orquestres infantils estesa pels racons més desfavorits de la capital catalana. La Marina, El Carmel, Sant Roc –a Badalona Sud— o el Poble-sec, l’epicentre d’aquesta història, són testimoni del pas d’Integra Sons, nom de la metodologia –i de l’associació— dissenyada pel compositor. Aquest desembre ha recollit la màxima distinció que concedeix el districte que va veure néixer la iniciativa –el premi Sants-Montjuïc— i s’asseu amb el Diari de l’Educació per fer balanç.

Vostè acaba de rebre un premi. Però com de dura és per les iniciatives com la seva el reconeixement institucional?

És un reconeixement molt especial. Sobretot perquè part del jurat està format pel teixit associatiu del districte de Sants-Montjuïc i s’hi presenten moltes entitats amigues. Però nosaltres sabem molt bé fins a quin punt hem estat ignorats per les institucions. A Badalona i Barcelona ens ha costat molt.

Tot i que el projecte no para de créixer…

Sí, però el creixement experimentat és gracies a les hores, la professionalitat, i molt treball vocacional i voluntari. A Barcelona, per exemple, la falta de comunicació i participació del’anterior govern ha estat enorme. No hi ha hagut un equip amb qui treballar, simplement érem un tema menor que havien de treure-se’l de sobre. No hi havia cap interès real.

D’on beu Integra Sons?

El compositor José Antonio Abreu, artífex de ‘El Sistema’ –en referència al Sistema d’Orquestres infantils de Veneçuela— hi té molt a veure. Vaig tenir el privilegi de conèixer-lo, de veure’l treballar, i la veritat és que en molt poc temps hi va haver una connexió espiritual especial. Teníem moltes coses importants en comú. Parlo d’un home que va revolucionar la inclusió social a través de l’art, i m’atreveixo a dir que va ser ell qui em va ajudar a entendre la música com a element de desenvolupament social. Ens diferenciem per les metodologies que impulsem, Integra Sons té identitat pròpia i s’adapta al context català i barceloní, però Abreu és una clara referència.

Integra Sons té en el barri del Poble-sec un dels seus projectes estrella: l’orquestra Do d’Acords. Què creu que aportat vostè al Poble-sec?

Com diu el músic argentí Daniel Barenboim: “Una realitat diferent és possible”. El Poble-sec necessitava un espai, un projecte, un llenguatge i una visió en què tots junts poguéssim construir una cosa bonica. Van ser anys de molts canvis i per això eren imprescindibles processos d’identitat col·lectiva i cohesió.

Quin és el perfil dels nens i nenes que integren les orquestres?

Anem una mica al revés del que solen buscar les acadèmies de música convencionals. Ens fixem en els nens que tenen problemes d’aprenentatge a nivell d’atenció, concentració, autoestima i de comunicació. També en la situació socioeconòmica de la família i l’escola. És a dir, els nens que no tenen possibilitats econòmiques per fer activitats a nivell extraescolar. I, finalment, encara que són la minoria, formem els nens que tenen altes qualitats per a la música però que, en canvi, no tenen possibilitats econòmiques per accedir al circuit privat.

Els instruments exòtics són una de les senyes d'indentitat del projecte / Sandra Lázaro

Els instruments exòtics són una de les senyes d’indentitat del projecte / Sandra Lázaro

Qui selecciona els participants de les orquestra?

Són els mateixos centres educatius dels barris on treballem els qui trien i deriven els integrants de cada orquestra. Abans vaig a les escoles per explicar el projecte als alumnes, però és especialment important que les persones que escullin als nens siguin gent que els coneguin; és a dir, els mestres. Això garanteix que l’aval de les escoles sigui real i, sobretot, que els centres no siguin mers espectadors, sinó part del projecte, que vol tenir vocació comunitària: interpel·lem les escoles, les famílies, i finalment el barri.

El barri? En quin sentit?

El barri es fa seva l’orquestra. Al Poble-sec hem actuat amb els castellers del Poble-sec, per exemple, tota una institució a la zona. O amb una escola de dansa, com la Carles Ibáñez, de primer nivell. Es tracta que els nostres petits músics es barregin amb persones d’altres col·lectius. I no només això, sinó fer-nos nostres els equipaments de proximitat. Tenim la seu al Centre Cultural Albareda, de titularitat pública. El projecte neix a l’escola, però s’emancipa. Des del moment que convertim aquesta iniciativa en una activitat extraescolar comencem a parlar d’inclusió social en majúscules. La música ja no és només un àmbit acadèmic, pren la centralitat de les vides dels alumnes.

Després d’aquests anys de feina als barris de Barcelona, molts d’ells marcats per la diversitat cultural (al Poble-sec el percentatge d’alumne nouvingut supera el 70%) quina conclusió extreu?

No em deixa de sorprendre la potencialitat de la diversitat cultural. És una font de riquesa brutal. I el que em sorprèn és que encara avui hi hagi qui no ho entengui. D’altra banda, tenia una visió determinada sobre la pobresa, sobretot perquè vinc d’un país amb molta desigualtat, com és Argentina, i ara tinc una altra concepció. Aquí la pobresa no és econòmica o material, però sí afectiva.

La metodologia Integra Sons pensa un model educatiu nou, però estem a temps de canviar el què tenim?

El repte és que els nens i nenes trobin en Integra Sons tot allò que no tenen en el seu dia a dia. L’educació és molt més que un simple pla d’estudis. És imprescindible treballar sobre els valors, i el dia que ho tinguem clar, tot prendrà sentit. És impressionant veure com persones que han crescut en entorns totalment diferents arriben a connectar d’una forma tan especial a través de la música.

Integra Sons, guanyadora del premi Sants Montjuïc 2015, ha format més de 800 nens i nenes / Sandra Lázaro

Integra Sons, guanyadora del premi Sants Montjuïc 2015, ha format més de 800 nens i nenes / Sandra Lázaro

Què es troba un nen quan arriba a l’associació?

Comencem des de zero amb un grup de nois i noies que no tenen cap tipus de coneixement musical. De cop i volta, s’enfronten a la possibilitat inèdita de tenir accés a moltíssims instruments. En poques sessions, el que inicialment era un exercici lúdic es converteix en un exercici motivacional.

No es tracta d’aprendre solfeig, es tracta d’experimentar…

Exacte! A través de la creació tímbrica comencen a entrar en el llenguatge dels sons. Hem de ser conscients que treballem amb nens que volen experimentar i jugar amb els sons. Això ja és música. El més essencial és generar un sentit d’estètica que, en general, no existeix entre els infants que arriben a Integra Sons. El que comença sent un experiment de portes endins, acaba sent un espectacle que presentem a teatres de renom, com El Molino, El Mercat de les Flors o la Sala Barts, o altres equipaments de proximitat del barri, sempre acompanyats per músics professionals de primer nivell. Per això insistim molt en què fem comunitat. També els periodistes sou part del projecte. El vostre interès ens ajuda a demostrar als nois i noies que estan fent coses valuoses.

El sistema educatiu no sempre té les arts com a referència en el pla d’estudis… Que n’opina?

Les arts ens ajuden a formar persones lliures i, sobretot, a despertar valors que, avui en dia, són radicalment necessaris. La comprensió, l’armonia, el treball en equip, el silenci… Sempre explico als meus alumnes que el silenci és vital, perquè a partir del silenci neix la música. El problema és que estem dominats per persones poc humanistes i massa obsessionades amb els indicadors. Però els indicadors no sempre són útils per avaluar el creixement de cada nen. A nosaltres no ens interessa dissenyar un sistema que avaluï a tots els nens per igual, perquè tots són diferents.

Ara que estem en temps de canvis polítics, veu proper un canvi en el model educatiu?

Sóc molt optimista en general, menys quan es tracta de les polítiques educatives de l’Estat. El govern del PP no ha entès res. Crec que hi ha una ignorància molt profunda envers el creixement que genera l’art en una persona. En l’àmbit polític no es coneix ni es vol conèixer la part humanista de l’educació.

Quin és el principal problema que es troba quan arriba a les escoles i presenta el seu projecte?

Cap! Les escoles estan demanant a crits projectes capaços de generar llenguatges universals, com la música o les arts. El problema està en els programes d’estudis, que responen a determinades necessitats europees, de generar treball i eficiència, per participar d’un model que se’ns ha imposat. El sistema educatiu actual està buscant les solucions als llocs equivocats. Calen líders positius amb capacitat transformadora, que aconsegueixin identificar, reconèixer, acceptar i finalment transformar la realitat.

Creu que a Barcelona les institucions valoren prou la cultura?

Penso que ens enriquim molt dels artistes del passat –Goya, Gaudí, Miró o Picasso són reclams turístics—, però en canvi donem poques possibilitats als creadors d’avui. I ara parlo com a compositor. El meu camí és molt sinuós, ni tan sols penso en suports institucionals. Toca pencar…

I com a director d’Integra Sons, creu que van millor les coses amb el canvi de govern a Barcelona?

El premi ens dóna força i ens fa confiar. Però tenim pressa. Portem molts anys i necessitem respostes. Si el dia de demà Integra Sons es veu obligat a emigrar per falta de suport, els responsables només seran alguns polítics, amb noms i cognoms.