Segon any de boicot a les avaluacions externes de Primària

L'any un miler de famílies es van negar a dur els fills a l'escola coincidint amb les proves externes de Tercer. Aquest curs la campanya de boicot s'estén a les de Sisè.

Redacció - El Diari de l'Educació
 
 
 

Protesta l'any passat contra les proves externes de Tercer de Primària

Protesta l’any passat contra les proves externes de Tercer de Primària

Més de 65.000 alumnes de Tercer de Primària estan cridats a partir d’aquest dilluns a participar en les proves externes que avaluen les seves competències bàsiques de matemàtiques i llengües. Però és probable que no tots la facin. El curs passat un miler de famílies, alentades pel col·lectiu Xarxa d’Escoles Insubmisses (XEI), va optar no dur els fills a classe en els dies de les proves, en una campanya de boicot que es repetirà, amb la novetat que s’estendrà en les avaluacions previstes pels dies 4 i 5 de maig a Sisè de Primària.

El departament d’Ensenyament va posar en marxa les proves de competències l’any 2008 amb l’objectiu d’obtenir un diagnòstic del progrés dels alumnes en diferents punts de la seva trajectòria acadèmica. Però amb l’aprovació de la llei Wert, de forma progressiva –l’any passat les de Tercer, enguany també els de Sisè i el curs vinent Quart d’ESO i Batxillerat– aquestes proves es troben sota el marc legislatiu que la LOMCE, que preveu les seves pròpies avaluacions en aquestes etapes. Ensenyament manté que els alumnes catalans seguiran sotmetent-se a les proves segons els criteris marcats per la conselleria –”Catalunya no farà les proves d’avaluació de la LOMCE”, va ser el missatge transmès per la consellera Meritxell Ruiz al ministre Íñigo Méndez de Vigo dijous passat–, però això no impedirà que desenes de famílies secundin la campanya d’insubmissió des d’aquest dilluns.

El que més preocupa les famílies que s’hi oposen és que la llei Wert obre la porta a que amb els resultats de les proves externes es puguin elaborar rànquings de centres. L’Administració catalana ha manifestat en més d’una ocasió que això no passarà a Catalunya, un argument que des de la Xarxa d’Escoles Insubmisses consideren insuficient. “Podem confiar en que Ensenyament no faci públics rànquings? Sí. Però algú ens pot garantir que això no passarà d’aquí a 10 anys? No. Perquè a la llarga això no passi hem d’oposar-nos-hi ara, si no farem tard”, argumenta Belén Tascón, portaveu de la XEI, convençuda que si el marc legal ampara els rànquings tard o d’hora s’acabaran elaborant.

A més, Tascón desconfia de la Generalitat perquè, segons considera, ha aplicat la LOMCE en els aspectes que més li han convingut. “Que no diguin que no apliquen la LOMCE perquè es mentida, ho hem vist amb els Consells Escolars o el decret de direccions”, expressa Tascón, en referència a la pèrdua de pes de les famílies als Consells Escolars i la reformulació de la selecció de les direccions en sintonia amb la llei espanyola. A banda dels seus promotors, el boicot compta amb el suport de la principal federació d’AMPA de Catalunya (FaPaC), sindicats de mestres (USTEC-STEs, CCOO i UGT) i d’estudiants (SEPC), i partits polítics com Catalunya Sí que es Pot i la CUP.

Les proves de competències bàsiques presenten lleugeres diferències segons l’etapa. Les de Tercer avaluen el nivell de català, castellà i matemàtiques, mentre que a les de Sisè s’hi afegeix l’anglès. A més, a Tercer la correcció de les proves les assumeix el propi centre, que després envia els resultats al Consell Superior d’Avaluació de Catalunya, que en fa un tractament estadístic i les retorna als centres perquè en puguin infromar a les famílies. A Sisè, la correcció ja l’assumeix el mateix Consell. Segons el seu president, Joan Mateo, “els resultats mai es fan públics, ha de ser l’escola la que decideix quina gestió en fa”.

Per demostrar la seva oposició a les proves tal com les preveu la LOMCE, el propi departament va recórrer el reial decret que regula les de Sisè, un recurs que va admetre a tràmit el Tribunal Constitucional divendres passat. La Generalitat considera que vulnera les competències autonòmiques en materia educativa i el règim lingüístic d’ensenyament fixat per l’Estatut.

“Avaluació sí, però no així”

Les famílies insubmisses volen deixar clar que no estan en contra de que s’avaluï el sistema educatiu català, ni tan sols de que existeixin les proves externes. “No estem en contra de les proves, però sí del seu ús”, espeficica Tascón. “Les proves estandaritzades tenen inconvenients, no poden ser el diagnòstic al voltant del qual s’avalua un centre educatiu, perquè a Catalunya les escoles tenen casuístiques molt diferents”, defensa aquesta mare. A això se li suma, segons Tascón, que les proves posen el focus tan sols en quatre competències, i deixen al marge l’educació emocional o l’artística.

“Avaluen un percentatge mínim de l’aprenentatge dels alumnes i obvien el desenvolupament integral i de tot l’espectre de cada criatura”, assenyalava la XEI en un article al blog de FaPaC dies enrere, i “malgrat el reduccionisme, els seus resultats són utilitzats per classificar els centres en la seva totalitat”, sentenciaven. No es referien a que el departament d’Ensenyament publiqui rànquings d’escoles –que no ho fa–, però sí al fet que s’hagi establert una classificació de caràcter intern dels centres (A, B, C i D, de millors a pitjors resultats) en funció de les notes que obtenen els alumnes en les proves externes.