No hi ha emocions bones ni dolentes i altres idees per treballar la salut emocional dels infants

La primera clau de la salut emocional és "connectar amb els sentiments propis i validar-los. Així podrem complir la missió d'acompanyar les emocions infantils", segons la psicòloga infantil Yolanda Salvatierra. Les generacions encarregades d’educar avui s’enfronten a l’obstacle d’haver viscut una vida aliena al món de les emocions.

Elena Couceiro
 
 
 

iStock

No sembla exagerat dir que els pares i mares d’avui, quan érem nens, vam viure d’esquena al món emocional. Segurament en la nostra infància expressions com “empatia” o “posar nom a les nostres emocions” eren poc habituals, i el mateix en la dels nostres pares i mares. No obstant això, ens ha tocat educar en un moment en el qual se subratlla i reconeix el paper de les emocions en la salut dels nostres fills i proliferen els consells per fomentar l’empatia, el reconeixement dels sentiments i l’escolta activa dels menors. Què suposa per nosaltres i la relació amb els nostres fills educar en les emocions si nosaltres no explorem ni vam conèixer aquest món emocional en la nostra infància?

Yolanda Salvatierra, psicòloga infantil i responsable del projecte Kash-Lumn Family Care, creu que podria dir-se que som analfabets emocionals i que estem vivint actualment una alfabetització en aquest sentit. Explica que tradicionalment “s’intentaven ignorar o en tot cas reprimir les emocions perquè en general el món dels sentiments i la seva expressió s’ha relacionat al llarg de la història de la humanitat amb personalitats febles”. Andrea Zambrano, coautora del llibre Educar es emocionar (Ed Paidós), pensa que aquesta alfabetització emocional s’assembla a “aprendre un nou idioma”. Per la seva banda, Ángeles Jové, també coautora d’aquest llibre, lamenta que tradicionalment no hem donat importància a la nostra condició d’éssers emocionals: “Se’ns ha omplert la boca amb la idea que som éssers racionals, amb aire de superioritat”.

Aquest “nou idioma” ha sorgit en tot just una generació i s’ha donat a conèixer gràcies als avenços en les recerques sobre el cervell i a “la repercussió per als processos productius i empresarials” de l’obra de Daniel Goleman Intel·ligència emocional, publicada en els noranta, comenta Salvatierra. Encara que en realitat ja Aristòtil deia que “educar la ment sense educar el cor no és educar en absolut”. En tot cas, avui dia sembla que tenim clar que “la raó es construeix sobre l’emoció”, com afirma Zambrano i que “sense emocions no és possible l’aprenentatge i sense aquest un desenvolupament saludable”, en paraules de Salvatierra.

Si l’educació emocional és un nou llenguatge, quines serien les primeres “paraules” que hauríem d’aprendre? Tal vegada el primer pas seria entendre que les emocions tenen “com a funció la protecció de la vida i el desenvolupament de capacitats adaptatives que activin l’aprenentatge”, explica Salvatierra. “Les emocions ens ajuden a prendre decisions”, complementa Jové. Si se’ls pregunta quina és la primera clau de la salut emocional, les tres expertes ho tenen clar: “Connectar amb els sentiments d’un mateix i validar-los”, afirma Salvatierra. Així podrem complir la missió “d’acompanyar les emocions infantils”. “Donar-se permís per compartir sentiments és el primer pas per vèncer la vulnerabilitat i connectar amb la veritable missió de les emocions”, senyala la psicòloga.

Validar les emocions

Andrea Zambrano ho explica així: “Com ensenyaràs al teu fill a parlar anglès si no l’has après primer?”. Una altra de les claus d’aquesta salut emocional és legitimar sense jutjar les emocions. “El fet de mirar al teu fill sentint veritable curiositat per qui és i com veu el món i què li està passant per dins quan et munta aquesta rabieta o quan et contesta així, el fet d’anar més enllà, el fet d’escoltar les seves necessitats i les seves emocions, això seria un grandíssim pas”, diu Zambrano. I és que de vegades pares i mares volem treure als nostres fills d’emocions que no ens agraden, com l’empipament o la tristesa.

No obstant això, Salvatierra vol deixar clar que “no hi ha emocions dolentes i emocions bones i és important validar-les totes”, no corregir-les, sinó esmenar el comportament, resumeix la psicòloga infantil. “Un comportament inapropiat sempre és l’expressió d’un malestar que el nen no sap comunicar d’una altra manera. Cal descobrir quina emoció s’hi amaga al darrere. Cal validar aquesta emoció però no pel comportament que produeixi, sinó per la sensació que comporti”.

Per explicar que no hi ha emocions bones ni dolentes, l’experta mostra els avantatges d’algunes que, tradicionalment, hem vist com a negatives o indesitjables: “El sistema emocional és aquesta part del nostre cervell que reacciona quan toca aprendre. Si ens trobem amb quelcom desconegut, activa la por i ens posa en guàrdia; si el que passa és que el desafiament que tenim ens connecta amb la impotència pròpia, activa l’empipament i ens proporciona l’energia per superar-nos”.

En aquest sentit, és important conèixer què activa cada emoció en nosaltres. Així, “si sabem que la por ens obliga a posar en marxa la curiositat o que l’empipament ens ajuda a esforçar-nos, mantindrem la calma, oferirem recursos i aprendrem de l’experiència”. Jové, per la seva banda, subratlla la importància d’acompanyar les emocions dels nens i nenes: “Les seves emocions els pertanyen. Ell viu això d’aquesta manera, que potser és diferent de la teva i et pot semblar malament, però és la seva vivència. No la jutgis, acompanya-la, aguanta-la i legitima-la”.

Què s’emporten les famílies?

El fet que eduquem en un moment en el qual es reconeix el pes de les emocions en la salut té coses molt positives, afirmen les tres expertes consultades. Andrea Zambrano ho resumeix així: “Els pares hem guanyat tenir una relació més fluida i de gaudir dels nostres fills. I apoderar-nos, perquè la sensació que tens com a mare quan ets capaç d’influir en el teu fill i sentir-te connectada amb ell i gaudint és més plena per als pares”. D’altra banda, quan un nen se senti “vist i reconegut, aquest nen sortirà a la vida molt més preparat i més respectuós amb si mateix i els altres”.

Ser conscients de la importància de les emocions és clau, insisteix Jové, perquè pares i mares “creem el context emocional a casa. Les emocions són molt contagioses”. Salvatierra considera molt positiu “l’interès de les famílies per conèixer el desenvolupament infantil i el món emocional perquè la salut emocional permet la maduració a tots els nivells: físic, psíquic i social” i ressalta que “una òptima salut emocional és la que fomenta l’empatia i el respecte cap als sentiments de l’altre, millorant les relacions socials”.

Però la veritat és que no deixa de ser tot un repte i pot suposar una exigència més per als pares i mares “en un entorn hostil” que “no valora les cures”, coincideixen Zambrano i Jové. “Posem el focus en allò que sí podem fer. Però també cal canviar coses en la societat” per reconèixer les cures i ser més amables amb mares i pares “i, en conseqüència, amb els nens”, apunten. “La maternitat hauria de ser un assumpte públic, no privat de cadascun”, conclou Zambrano.


Aquest article s’ha publicat originalment a eldiario.es

Leave a comment

L'adreça electrònica no es publicarà.


*