Opinió

Escenaris educatius en horitzontal i en vertical

L’educació actual està plena d’escenaris, decisions, opinions, publicacions i mirades de tot tipus que ens arriben des de múltiples plataformes i experts. Solen abundar més punts de vista de persones de fora de l’aula que implicades des de dins, de qui està en contacte diari amb l’alumnat. De la verticalitat de la classe magistral o de la reflexió de l’expert a l’horitzontalitat de les reunions i de propostes a través del diàleg presencial i de les xarxes socials on, sovint, abunden molts púlpits verticals oferint tendències diverses, fins i tot inventant una realitat que és la seva. Les tecnologies formen part molt activa de tot el procés, fomenten el debat i amplien aquests espais. 

Pantalles

Mirant l’orientació física de les pantalles, si avui els escenaris preferits que ens ofereixen els dispositius mòbils poden ser en vertical o en horitzontal segons imposicions de les xarxes socials, en els aprenentatges, també sovint es conviu amb d’altres posicionaments: l’ensenyament reglat i dirigit des de dalt conviu amb sabers d’igual a igual, tant presencialment com en format online, amb les consultes de diverses fonts per aprendre, buscar solucions entre tantes possibilitats que s’ofereixen en xarxa, fomentar la suposada democratització en contínues publicacions de tot tipus, amb alguns efectes col·laterals relacionats amb la credibilitat d’opinions llançades sense la formació adient, caient a vegades en la violència o el reaccionarisme, o l’increment compartit de les fake news. 

A més, en aquests escenaris, comptem amb novetats no demanades com la Intel·ligència Artificial (IA), gran aliada o enemiga que s’alimenta de tot el que troba i revoluciona les formes i els processos claus fins ara per aprendre, basats sovint en models tradicionals on els resultats són més importants que com aconseguir-los, i dona peu a investigar sobre com aprofitar-la per generar canvis transformadors. Ara s’ha convertit en la inevitable moda, és un reclam per comprar nous dispositius, tot passa per una IA que surt guanyant: amb el que es fa amb ella, segueix xuclant, esprement i aprenent. La fascinació per aquestes eines genera escenaris amb implicacions de tot tipus. La IA i els seus automatismes, amb biaixos algorítmics programats per algú, acusada de plagi universal, usada per públics des dels 12 anys o menys, amb reptes educatius: Com aprendre sense esforç? Som esclaus forçats per fórmules matemàtiques basades en l’u i el zero, algoritmes qualificats per alguns com l’horòscop del nostre temps. Dins de l’anomenat Encantament Tecnològic, observat en moltes actituds afavorides per alguns missatgers a les xarxes o en publicacions, l’educació ocupa un lloc privilegiat per fer la seva funció, en aquest aparador/escenari que d’entrada desconcerta. Amb incògnites sobre els efectes de la tecnologia en nosaltres: estem davant un nou cervell? 

Escenaris 

Mentre entre docents hi ha cert respecte a introduir la IA en educació, d’altres l’han incorporat o han fet cursos recentment, tot i que també ja s’escolten propostes prohibicionistes (significaria, de nou, posar portes al camp), tal com va passar amb alguns artefactes mòbils a les aules o els suggeriments per prohibir les xarxes socials a menors de 16 anys, copiant Austràlia. Regular més, prohibir menys, podria suggerir una intel·ligència natural que mira al futur des del present, amb la consulta de documents oficials i de la definició dels nous marcs de competències en matèria d’IA de la UNESCO (2024) o les noves implicacions ètiques de la IA generativa. 

S’entén i es dedueix que la formació en competència digital s’està assolint en les aules, tant entre docents com entre l’alumnat. Des d’aquest punt de partida, després de prohibicions d’aparells mòbils, se suposa que l’alumnat ha practicat força, amb seguretat i coneixement de causa al llarg de les 13 darreres setmanes de vacances d’estiu. Amb les pantalles en horitzontal o en vertical, depenent dels formats de les xarxes socials seguides (i en teoria desterrades de les aules), se suposa també que la formació en alfabetització mediàtica i en pensament crític està arrelada i van ser la base per a una convivència més segura també durant aquest temps sense classes (inclosa entre les famílies), en general se suposa que amb un consum molt notable d’uns dispositius prohibits dins dels centres. O no? Com educar en un món digital sense formar amb uns artefactes que són els més utilitzats per tothom, a fora dels llocs amb més capacitat per ensenyar el seu ús i reflexionar sobre els seus efectes? Qui ho farà?

Escenografies 

Entre el jovent predominen les tendències digitals, però també estan presents les analògiques i les de relació grupal física. El consum de llibres en paper i/o en digital abunda però hauria de ser major, els actes més o menys multitudinaris i les reunions presencials formen part de les seves vides, com les xarxes socials i els avantatges de la digitalització, diuen que amb tendències més conservadores entre ells i més progressistes entre elles, amb escenaris de consum compulsiu, addictiu i, en certa manera, programat per les tecnològiques a canvi de dades per a la IA, per exemple. Peró també hi ha actuacions crítiques i experiències innovadores fruit d’una mentalitat que parteix del qüestionament informat i de propostes educatives positives. 

Hi ha fenòmens i tendències que no poden passar desapercebuts. A més de canals de vídeo concrets, de tanta informació en Instagram o Titktok, les comunitats lectores joves sorgides en aquesta darrera xarxa social, amb el nom de BookTok, són tot un fenomen que genera passió per la lectura, una demostració més d’aquests efectes positius entre tanta oferta. O les plataformes d’estimulació a l’escriptura i publicació digital com Wattpad, origen de llibres d’èxit juvenil. Més exemples positius visitats recentment i propers, entre d’altres: 

• La Guia d’eines digitals tecnoètiques, una guia jove per a reflexionar sobre el canvi, darrere de la qual hi ha joves vinculats a les cooperatives l’Escola Lliure El Sol i FemProcomuns de Barcelona. Presentada en diferents espais, es centra en la justícia global i en sis eixos per tenir en compte amb la tecnologia: justícia econòmica i social, justícia ambiental, interculturalitat crítica, perspectiva feminista, relacions de poder, drets humans i governança i pau i no-violència. Treballen amb l’objectiu “d’apropar les eines digitals lliures a la població en general i sobretot, a les joves”. Una proposta nascuda a Barcelona, a tenir molt en compte, en un escenari horitzontal i col·laboratiu. 
• El darrer lliurament dels premis mSchool Award 2025 a Barcelona, al juny, una iniciativa impulsada per la Fundació Mobile World Capital de BCN, el Departament d’Educació, l’Ajuntament de Barcelona i la patronal de telefonia mòbil GSMA. Alumnat molt jove mostrava al públic visitant els seus projectes relacionats amb art i creativitat (amb la tecnologia pel mig), benestar emocional i social, cultura i diversitat, educació mediàtica, prevenció de violència escolar, memòria històrica amb ús de plataformes digitals i instal·lacions adients. Va ser tot un escenari horitzontal i obert a la il·lusió per ensenyar bones pràctiques i resultats, darrere de les quals hi ha molt professorat implicat. 

Els escenaris al nostre costat, per tant, són diversos. Davant hi ha un nou curs escolar ple de continguts i projectes engrescadors, amb menys alumnat i més professorat a les aules de Catalunya. En temps tan incerts i plens de novetats tecnològiques, confiem en la gran feina docent i d’un alumnat que sovint, la consideració de l’alta vàlua del seu sentit comú i opinions ajudarien a remuntar tantes barreres prohibicionistes que imperen. Més parlar en horitzontal per buscar millors solucions. I, per això, no és obligatori usar la IA.