Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Més d’una hora abans, tot de públic jove omplia bars i cafès de la rodalia de la plaça Urquinaona aquest dissabte de sol i bon temps. Samarretes i banderes, s’ensumava ambient de «bona» manifestació. Encara poc abans de l’inici, alguns dels organitzadors es felicitaven contents i satisfets davant d’aquesta perspectiva. “Aquesta manifestació marca només l’inici d’un cicle de mobilitzacions”, declarava Eduardo Núñez, secretari general de la federació d’Educació de CCOO, a El Diari de l’Educació.
Una opinió que compartia la portaveu de la Permanent Nacional de la USTEC, Iolanda Segura: “Ens esperàvem una gran participació, perquè venim d’un moviment als centres, d’escalfar motors, amb molta gent i plataformes adherides, ja que el malestar que hi ha als centres no deixa de créixer, de manera molt clara”.
La protesta va arribar a omplir la Via Laietana entre la plaça Urquinaona i la plaça Sant Jaume. Arribant a la porta del Palau de la Generalitat, membres del servei d’ordre informaven que d’Urquinaona “encara sortia alguna gent”.
Els organitzadors recordaven les reivindicacions que hi ha sobre la taula de negociació:
· Recuperar el poder adquisitiu perdut i millorar els salaris de tot el personal del Departament d’Educació i Formació Professional.
· Alleugerir la sobrecàrrega de treball amb més recursos per atendre l’alumnat: reducció de ràtios i ampliació de plantilles de tot el personal educatiu.
· Reduir la burocràcia i eliminar tasques innecessàries.
· Garantir la democràcia als centres i derogar els decrets de plantilles, autonomia i direccions.
· Establir un currículum negociat i consensuat amb el personal docent.
Tot plegat, en el marc de la reclamació de la inversió del 6% del PIB en Educació, tal com recull la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada pel Parlament l’any 2009, i que es donava un termini de vuit anys per assolir l’afita de situar la inversió catalana en la mitjana de la Unió Europea. Més de quinze anys després, aquest percentatge només voreja el 4%.
El professorat, amb la manifestació, ha mogut fitxa i, opinen els sindicats, hauria de fer que el Govern pensés millor la partida. «Voldríem forçar la negociació sense haver d’augmentar la mobilització», assegura Eduardo Núñez, «però és veritat que el sistema educatiu català està molt estressat, la sobrecàrrega de treball és massa gran i exercir la professió és cada vegada més complicat». El representant de Comissions Obreres conclou que «cal més finançament, més recursos per atendre la diversitat, i abaixar les ràtios per aula».
«Hem intentat la via de la negociació, però ja s’ha esgotat», sentencia per la seva part la Iolanda Segura, d’USTEC. Considera que «el Govern no ha fet cap pas en positiu. Així que nosaltres hem de sortir als carrers i fer la pressió necessària. La nostra intenció és començar un cicle de vagues en aquest segon trimestre: ho tenim molt clar». Per aconseguir-ho, “esperem que sigui en clau unitària. De moment, des de la unitat sindical tenim aquesta voluntat i, per tant, ens hem de posar d’acord en qui format. Però la voluntat és iniciar un cicle de vagues”.
Problemes que venen de lluny
La degradació del sistema educatiu català és una evidència, conclouen tots els sindicats. Creuen que es tracta d’un procés degeneratiu que ve de lluny. Recorden que ja el 2009 es va aprovar la LEC, resultat dels acords del Pacte Nacional de l’Educació que, ja en aquell temps, es plantejava evitar una crisi que ara els sindicats consideren evident.
La realitat és que han passat diversos governs des de llavors, però, declara la portaveu de la Permanent de la USTEC, “governs suposadament progressistes tenen connotacions totalment neoliberals i les condicions laborals del professorat no són les seves prioritats, tampoc els serveis públics en general. Es veu clarament en els pressupostos. No s’aposta per situar l’educació en el centre, quan és un element central imprescindible pel progrés d’una societat”.
Al mateix temps que impulsen aquesta negociació i el procés de mobilitzacions, des de CCOO recorden que el Parlament ha de debatre i tramitar una «ILP pel 6% del PIB per a educació», presentada pel mateix sindicat i admesa a tràmit el 2023. Una iniciativa “treballada i promoguda per diverses entitats del món de l’educació, universitats, com el Consell d’Educació de Catalunya, la Confederació d’Associacions veïnals de Catalunya, a més de desenes d’ajuntaments que han aprovat mocions de suport”, recorda Eduardo Núñez.

