Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Un dels mantres del CREA és que les actuacions educatives d’èxit, aquelles que van donar carta de naturalesa al projecte pedagògic de comunitats d’aprenentatge, és que tenen l’aval de la comunitat científica internacional. Que són les úniques que han demostrat funcionar en qualsevol context en què s’implementin.
En aquest text analitzem dos productes dels seus investigadors i investigadors, amb Ramón Flecha al capdavant, per veure fins a quin punt poden sostenir el que afirmen.
Projecte INCLUD-ED del CREA
El primer és l’informe final del projecte INCLUD-ED, aquell que es va desenvolupar entre el 2006 i el 2011, amb un importa de 3,5 milions d’euros que es van repartir entre 15 universitats europees diferents.
Un altre és un dels darrers que han publicat, un dels pocs, per no dir l’únic, paper en què les i els investigadors fan un intent de recerca quantitativa en què utilitzen estadístiques de resultats, en aquest cas, catalans, per comparar les dades d’algunes comunitats d’aprenentatge. És un article titulat “It is Very Clear what Improves Educational Results and What Does Not” (És molt clar què millora els resultats educatius i què no, en català).
Tot i que no va ser el primer dels projectes europeus que han tirat endavant des del CREA i la UB, sí que ha estat el més important. Els ha valgut, valgui la redundància, per validar tot el que han dit investigar posteriorment, una mena de suport científic que va donar carta de naturalesa a tot el que va seguir.
El projecte va començar el 2006 i es va estendre, durant cinc anys, per 15 universitats europees. Hi van participar desenes d’investigadors i investigadors, la majoria del CREA.
L’objectiu era identificar bones pràctiques en centres educatives que garantissin d’alguna manera el seu impacte en els resultats i en la convivència als centres, que fossin replicables a qualsevol centre educatiu i context socioeconòmic.
“Fa la impressió que es tracta d’un projecte de recerca orquestrat per validar un model teòric “precuinat”, explica Antonio, un acadèmic que ha preferit conservar l’anonimat. Opina que les comunitats d’aprenentatge, recolzades en les actuacions educatives d’èxit que es van desprendre d’aquest informe, encara que venien de molt lluny, “han estat una de les més visibles de l”acadèmia’ a l’educació”.
Des del punt de vista d’aquest docent, el projecte esquiva la revisió prèvia de referències sobre la qual construir la investigació i adopta “els pressupostos CREA com a model pedagògic i les seves característiques” com a marc de referència i, sobre aquest, construir la investigació de l’INCLUD-ED “dirigida a validar-lo”.
Rafael García, professor de Mètodes d’investigació i diagnòstic en Educació de la Universitat de Sevilla, veu errors en el text que, considera, més un informe administratiu que dona compte que s’ha fet la investigació, que un acadèmic que doni resultats utilitzables.
Els textos que es poden consultar sobre els resultats de recerca són un document editat per Springer o bé, un altre, PDF que es troba a la web i amb què han treballat tots dos docents.
S’hi analitzen, com explica García, sis propostes: grups interactius, tertúlies dialògiques, formació de familiars, participació educativa de la comunitat, model dialògic de prevenció i resolució de conflictes i formació dialògica del professorat. Són els sis pilars de les comunitats d’aprenentatge, amb uns matisos o uns altres.
Crítiques al disseny metodològic
Per a l’Antonio, amb la metodologia utilitzada al Summary Includ-ed Report no es poden establir les conclusions que es deriven d’aquest document. “La resposta més senzilla és no. Però no només per la metodologia emprada, sinó per la investigació en conjunt”.
Un problema que va de la metodologia, al disseny de la investigació, el marc teòric i els objectius propis, insisteix.
Segons aquest professor, la utilització de la metodologia comunicativa, de la manera com s’usa a l’informe i “sense adduir altres evidències” ajuda a arribar a les conclusions “tan allunyades d’informacions empíriques que les sostinguin que” bé se’n podrien haver escrit completament diferents.
L’acadèmic assegura, a més, que al text es posa la metodologia per sobre del marc teòric, quan haurien d’anar de bracet D’aquesta manera, “les conclusions són acte justificadores dels pressupostos de partida”. A més, “les recomanacions, que també s’indiquen i subratllen, no són sinó algunes de les més socorregudes a l’àmbit d’estudi i que podrien haver-se escrit sense la investigació duta a terme”.
L’investigador insisteix que el model pedagògic del CREA ha resultat inspirador per a molts docents i centres i això s’hauria de tenir en compte. No així, o no tant, el “projecte de recerca orquestrat suposadament per validar-ho, quan en realitat podria i hauria d’haver-se fet amb altres referències (la seva pleitesia a les evidències em sembla tan desencaminada com la investigació que pretén justificar-la)”.
Aquest expert qualifica durament els seus “pressupostos (sense evidències)”, com a “desafortunats” en assegurar que el sistema educatiu “no necessita més mitjans, ni recursos financers, materials i humans, sinó la racionalització dels existents”.
A això se sumaria “el dogma que estableixen que les SEAs (actuacions educatives d’èxit en les sigles en anglès) descobertes són tan “científiques, transversals i a prova de contextos” que es poden replicar en qualsevol temps i lloc”. Per a aquest docent universitari, això últim va en contra de dos elements clau per a qualsevol reforma o innovació: “Res està per sobre i al marge dels contextos i res no està per sobre dels actors involucrats, docents i altres”.
A això, Rafael García afirma que “no és vàlid sense cap estudi o avaluació de transferència”. Demostrar que aquestes actuacions o qualsevol altra innovació, es pot utilitzar en qualsevol altre context, “suposaria en si un estudi empíric per demostrar aquesta transferència”.
“Només trobo conclusions molt generals, escriu Rafael García, de les quals no se sap gaire bé la seva traçabilitat”.
García assegura que es fa servir un mètode mixt, quantitatiu i qualitatiu, però no es demostra una bona integració entre tots dos. Tampoc no s’informa suficientment sobre temes com la validació per parells o els resultats de tècniques de validació.
Per a aquest expert en metodologia, la manca d’integració entre els resultats quantitatius i qualitatius impedeix que es puguin inferir realment els resultats que s’infereixen i, a més, “no hi ha evidències que sense aquestes activitats educatives ‘exitoses’ no s’hauria aconseguit el mateix resultat.
García afegeix en la seva anàlisi de les descripcions de les sis accions observades que dóna a entendre que es van fer sis investigacions independents, “en tots els casos amb greus deficiències quant a allò que suposa demostrar que una innovació, aquesta i no una altra, és a dir, cadascuna de les sis, suposen una aportació en el pla de la qualitat educativa”.
“Dit d’una altra manera, si haguéssim de replicar una investigació sobre la base del que aporta aquest document, no ho podríem fer, no té cap traçabilitat quant a bibliografia de suport que discuteixi les conclusions, no sabem com aplicar cada estudi ni les tècniques concretes aplicades”.
Problemes de validesa científica
Aquest document no és citable com a font de validació d’idees i conceptes, rasa García.
L’acadèmic assenyala, a més, que, al fet de tots aquests problemes amb el disseny que qüestionen la validesa del que diu l’informe, s’hi afegeix el fet que no s’ha intentat buscar validesa “ecològica ni externa”.
“De fet, en les limitacions reconeixen que l’estudi no té cap validesa externa. Com es pot, doncs, concloure que s’ha transferit a altres contextos si això és precisament el que indica la validesa externa?”.
García es mostra contundent, “si tota la referencialitat científica dels treballs es basa en projectes com aquest, tota la línia científica podria ser la conseqüència d’una impostura científica mantinguda acadèmicament pels seus propis correligionaris (a la roda constant de nous projectes, noves publicacions, autocites i cites creuades, premis, medalles i altres publicitats…)”.
