Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En l’actual escenari d’alta complexitat, l’estructura clàssica de funcionament escolar centrat en la transmissió de continguts dins de l’aula, amb preeminència de mestres i professors, es mostra insuficient per donar resposta al conjunt d’encàrrecs que la societat trasllada a l’escola. El model actual està esgotat, i una mostra d’aquest esgotament és l’augment dels problemes de convivència, manca d’autoritat o l’alt índex d’absentisme i d’abandonament escolar.
En el marc actual, cal una reforma estructural per complir adequadament amb la finalitat encarregada. Un dels elements essencials és la configuració dels claustres, on hauria d’estar assegurada la presència d’educadors i educadores socials, com un agent imprescindible més dins dels equips interdisciplinaris. L’educació social és un grau universitari consolidat que garanteix les competències educatives necessàries per complementar el rol del professorat dins i fora de les aules.
En les diferents i variades experiències d’implementació de l’educació social a l’escola que des de fa anys s’estan impulsant, algunes de les tasques que planifica, implementa i avalua són les següents:
- Dins de l’escola, vetllar per la dimensió social i la convivència, on l’infant tingui experiències satisfactòries de participació, de justícia, de construcció de comunitat, entenent que l’escola és una microsocietat on s’haurien de tenir bones experiències de vida social saludable i de comunitat justa. Aquí es pot afavorir la participació, la prevenció de situacions d’assetjament, el respecte a la diversitat, la construcció de les identitats o la promoció dels drets humans.
- Igualment, implementen matèries o temàtiques transversals, de caràcter social, com pot ser l’educació per a una vida saludable, la prevenció de consum de substàncies tòxiques, l’oci responsable, l’educació socioafectiva, la prevenció de la violència de gènere, o l’ús de les xarxes socials i la tecnologia.
- També, de manera més especialitzada, assumeix el seguiment i l’anàlisi de situacions conflictives específiques vinculades a les conductes de risc o de fracàs escolar, sent l’educador o l’educadora la figura referent del conjunt de professionals que intervenen en un cas.
- A la vegada, és el pont i el referent facilitador entre la família i l’escola, especialment en entorns de més vulnerabilitat. En aquest cas, el suport a la família pot estar en l’orientació en competències parentals en totes les franges d’edat, des de la petita infància fins a l’adolescència i la joventut, i la mediació amb la institució educativa.
- Finalment, i pensant en la comunitat on està inserida l’escola, l’educació social és el pont ideal entre aquesta i el territori. Aquí es pot destacar el vincle amb els serveis socials i amb la resta d’agents socioeducatius de la xarxa comunitària, com poden ser les entitats esportives i de lleure, d’inserció laboral o altres serveis especialitzats com els centres residencials d’acció educativa o els equips de medi obert que treballen en mesures penals alternatives amb joves infractors, la mediació i les propostes restauratives.
Una veritable educació integral ha d’assegurar, com indicava Delors l’any 1996, aprendre a conèixer, a prendre a fer, aprendre a ser i aprendre a viure junts. Per aconseguir-ho cal incorporar de forma generalitzada l’educació social a les escoles i els instituts, així com un pacte d’estat, de manera que això no depengui de la voluntat política de qui puntualment governi.
