Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Resulta difícil condensar tot allò viscut en un mes de vaga indefinida per part del professorat valencià de l’educació pública. El menyspreu a què ha sotmès la Generalitat el conjunt de la comunitat educativa només s’entén en clau política i electoral, ja que el retard continuat en les negociacions orquestrat per la Conselleria, malgrat la insistència dels sindicats, ha tingut un únic propòsit: desgastar els docents i, per tant, les butxaques.
Antecedents
El setembre del 2025 les treballadores i els treballadors de l’educació ja exigim seure a negociar. Amb l’arribada de PP i Vox al govern valencià, el 2023, les condicions laborals van empitjorar. La Conselleria d’Educació va denunciar l’acord de plantilles aprovat per l’anterior executiu (PSPV, Compromís i Podem) que sumava 5.000 places docents noves. Després, va venir la mal anomenada llei de llibertat educativa que marginava la nostra llengua -el valencià- a les aules. Una llei que la mateixa conselleria incomplia mesos després, ja que a zones castellanoparlants les famílies van votar a favor de rebre els ensenyaments en valencià i l’administració ha fet cas omís al resultat de la consulta.
L’increment de ràtios, l’excés de burocràcia i la suspensió del Pla Edificant, per a la construcció de noves infraestructures educatives, han multiplicat l’afartament del professorat que fa 19 anys que no té una actualització del salari. A més, cal sumar les retallades a FP, EOI, Ensenyaments artístics i l’amenaça d’acabar amb els docents experts i especialistes, però també els problemes del professorat interí, del personal d’administració, educadors i educadores… En definitiva, tota la comunitat educativa al límit.
Primeres protestes
Amb aquests vímets arribem al 2026. Al març, primera jornada de vaga a què la Conselleria d’Educació va respondre amb un calendari de negociació d’un punt per a cada mes, fins a arribar a l’estiu. Davant d’aquesta nova demora, els sindicats (STEPV, CSIF, CCOO i UGT) van convocar la vaga indefinida, de la qual es va despenjar CSIF en signar amb ANPE un acord salarial de 200 euros, amb diferents redaccions i interpretacions. Al tancament d’aquesta edició, no sabem si la pujada vinculada a l’IPC és per als 200 euros o per als darrers 50 euros que se sumaran el 2028, com així està redactat al text i les notes de premsa de l’administració.
I mentre tot això succeïa, València, Alacant, Castelló, Elx i les principals capitals de comarca valencianes vivien manifestacions massives, accions reivindicatives, assemblees, acampades -com l’esdevinguda a la cèntrica plaça de la Mare de Déu de la capital- i tota una infinitat de protestes carregades, això sí, d’alegria, de música.
Per contra, com si es tractés d’un joc triler, la Conselleria seguia enredant per intentar pal·liar el descrèdit que s’havia guanyat a pols des que José Antoni Rovira va assumir Educació (el conseller que va abandonar els seus treballadors per conciliar amb la família quan la DANA del 2024 va arrencar la vida de 232 persones i va destruir).
La nova consellera, Mari Carmen Ortí, es deixava assessorar i s’aixecava enutjada de les taules de negociació donant ultimàtums als sindicats. Ortí, inspectora d’Educació, no va tenir dubtes, només entrar com a consellera, a apujar un 8% el sou al cos d’inspectors. També va rubricar 72,6 milions d’euros d’ajuts a centres concertats de l’Opus que segreguen el seu alumnat per sexe. Un apunt més, com a premi a la seva gestió, l’anterior titular d’Educació, José Antonio Rovira, és ara el conseller d’Hisenda. Vaja, que té les claus de la caixa.
Negociació en streaming
I així va passar el maig i ens vam endinsar al juny amb la vaga indefinida en marxa. La Conselleria, en un intent per reconduir el relat que ja havien guanyat els docents als carrers i a les xarxes socials, va decidir retransmetre en directe una taula de negociació.
Una mena de reality televisiu de “Supervivents del PP” que tenia com a únic objectiu convèncer l’opinió pública que sí que estaven negociant i que arribarien a un acord. Aquella roda de premsa en streaming va ser la continuació d’una altra taula anterior -celebrada en diumenge- en què la consellera va amenaçar els membres de STEPV, CCOO i UGT amb una falta greu, pèrdua del lloc de treball, sancions i antecedents penals si decidien tancar-se a la Conselleria.
Després de rebaixar tensions. Es van reprendre les negociacions i el dimarts 9 de juny es va fer públic el darrer document amb els diferents punts que el professorat ha d’avalar. La Conselleria va tornar a enviar la proposta a tots els docents (una novetat que es va instaurar el dia de l’ streaming) a través del correu electrònic corporatiu.
De les xifres presentades crida l’atenció que la consellera Ortí afirmés al principi de la vaga que el cost de les reivindicacions suposava un desemborsament de 2.400 millores d’euros a l’any, una quantitat inassumible segons el mateix Consell, que recordem s’ha dedicat a abaixar impostos i es nega a negociar amb el Govern Espanyol, tant la condonació del finançament del deute (64.000 milions d’euros) com la reforma del sistema de finançament autonòmic.
Doncs bé, ara el muntant de la inversió per millorar l’educació pública a partir del curs vinent puja a més de 3.328 milions d’euros.
Cap al final
A priori, els representants de la majoria sindical (STEPV, UGT i CCOO) han vist avenços als apartats de reducció de burocràcia, descens de ràtios i increment de places docents. Tot i això, la desconfiança no sembla haver desaparegut després d’un procés de negociació dur. El dia 11, quan es compliran 31 dies de vaga indefinida, els sindicats han de rubricar o no els acords. Abans hauran consultat els docents si accepten el paquet de mesures que ofereix l’administració, si desconvoquen la vaga i si les mobilitzacions es mantenen o es traslladen al curs vinent.
