Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
Amb el final de curs, molts infants i adolescents diuen adeu durant uns mesos a companys i docents, però aquest comiat no sempre suposa deixar enrere l’assetjament escolar. Segons l’informe Infància, adolescència i benestar digital, d’UNICEF, el 10,7% de l’alumnat a Catalunya assegura haver-ne patit. Un percentatge que s’enfila fins al 23,2% al conjunt de l’estat. De mitjana, doncs, en una classe de 25 alumnes, sis n’ha patit. Però aquestes dades no tenen en compte el silenci: una de cada tres víctimes no ho comunica, segons xifres de la Universitat Complutense de Madrid.
L’assetjament escolar presencial, per si mateix difícil de gestionar, suma encara una capa més de complexitat: les xarxes socials. Plataformes com Instagram, WhatsApp o TikTok permeten que les agressions continuïn fora de l’horari lectiu i es traslladin, també, a l’esfera digital, amplificant-ne l’abast i fent que impacti en les víctimes en qualsevol moment del dia. Ho hem vist recentment a Almendralejo (Badajoz), on un grup de menors va difondre per WhatsApp imatges sexuals falses de companyes de classe fetes amb IA.
Però aquesta xacra no cessa a l’estiu. Com explica la professora de Criminologia i Ciberdelinqüència de la UOC Irene Montiel, “el ciberassetjament es pot intensificar en el període estival, quan els adolescents passen més temps connectats”. Alhora, un informe de Quostio estima que l’ús de pantalles creix en aquesta etapa d’un 30%, a través de les quals tenen accés a xarxes socials i a eines d’intel·ligència artificial, dos elements clau en el cas recent d’Almendralejo.
De fet, la Memoria 2025 de la Fundación ANAR assenyala que la IA ja és present en el 14,2% dels casos atesos a Espanya, especialment, amb els deepfakes, definits com a vídeos generats artificialment que suplanten identitats o creen situacions inexistents amb aparença de realitat. Es tracta d’una tecnologia que no només imita la realitat, sinó que pot redefinir-la socialment, convertint-se en una poderosa eina d’assetjament.
Imatges falses, però amb conseqüències reals
Casos mediàtics com els de Taylor Swift, víctima de deepfakes i deepnudes (imatges falses creades sintèticament per eliminar la roba), han mostrat fins a quin punt aquestes tecnologies poden ser emprades per a la manipulació d’identitats i el dany reputacional. Sovint, a més, perpetuant la misogínia.
El fenomen també afecta adolescents, com hem vist a Almendralejo, i així ens ho alerta Save the Children: un de cada cinc joves a Espanya afirma haver estat víctima de la difusió d’imatges seves sense roba generades amb IA quan era menor. Tot i tractar-se de continguts falsos, el seu impacte emocional i social és real.
Montiel, professora de la UOC, alerta que són una de les formes més efectives de ciberassetjament, precisament, perquè poden semblar reals i perquè el component sexual té molt de protagonisme. Un estudi de la revista New Media & Society recull que el 96% dels deepfakes el 2019 eren sexuals, xifra que va arribar al 98% el 2023.
Aquestes pràctiques s’inicien en contextos aparentment inofensius. “El que pot començar com una broma, un joc o un experiment amb eines d’IA generativa pot acabar derivant en mems o stickers que evolucionen cap a imatges sexuals o profundament humiliants”, detalla Montiel. La clau no és només el contingut generat, sinó la facilitat amb què es trenca la distància amb la víctima: “Es pot crear qualsevol imatge o vídeo sense tenir la persona davant, i això facilita la deshumanització i la desvinculació moral”.
Les víctimes presenten més malestar emocional i menys satisfacció vital
Montiel recorda que l’adolescència és una etapa en què la identitat es construeix a partir de les percepcions i, per tant, el ciberassetjament amb deepfakes pot ser especialment dolorós. “Tot el que pensen els altres és clau per a la construcció d’un mateix”, concreta la professora, i alerta que si aquestes percepcions es basen en imatges humiliants o sexuals, encara que siguin falses, seran les que condicionin la seva imatge social. “Això afecta l’autoestima i genera una sèrie de símptomes com ansietat, frustració o impotència”, afegeix.
Aquest impacte es reflecteix també en dades de l’informe d’UNICEF sobre Catalunya, que indiquen que els joves que han patit cibervictimització escolar presenten menys satisfacció vital, més malestar emocional i un risc més elevat de conducta suïcida. És a dir, no es tracta només d’un conflicte digital, sinó d’un impacte directe i mesurable en la seva salut mental.
Educació en valors i menys imatges públiques
Davant d’aquest escenari, Montiel insisteix que la resposta no pot ser només tecnològica o punitiva, sinó també educativa i comunitària. Suggereix que famílies, centres educatius i administracions han de reforçar els valors i les relacions entre iguals. “Hi ha una necessitat molt gran de treballar els vincles, l’autoestima i l’educació afectivosexual”, diu. “Hem de tornar a posar al centre com ens relacionem: des de la igualtat, el respecte i la comunitat”, conclou.
L’experta també fa una crida a la conscienciació de les famílies sobre la sobreexposició digital dels menors i recorda que moltes de les fotografies que es comparteixen a les xarxes en contextos quotidians poden ser utilitzades per crear imatges humiliants o sexualitzades amb eines d’IA. Per això, Montiel recomana evitar publicar imatges d’infants i adolescents a Internet i reforçar la cultura de la privacitat des de la infància. “Cal entendre que qualsevol fotografia compartida pot convertir-se en matèria primera per a aquestes pràctiques”, adverteix, i insisteix que la prevenció passa també per reduir la petjada digital dels menors i protegir-ne la imatge.
