Anàlisi

Bases per crear polítiques públiques envers l’escola bressol (1)

Aquest és un informe tècnic per valorar quines accions i perspectives requereix el cicle de 0-3 anys en un context de legislació i desenvolupament educatiu a Catalunya

El moviment reivindicatiu de les escoles bressol d’aquests darrers mesos ha posat de manifest les mancances i reivindicacions. El Departament d’Educació ha iniciat una sèrie de converses amb la Plataforma 0-3 Catalunya per tal de parlar i contrastar les polítiques educatives necessàries pel 0-3 a través de la comissió d’expertesa. En aquest marc, creiem necessari disposar d’indicadors fiables i contrastats que ens permetin fer anàlisi per establir propostes des del rigor i la importància de l’educació de la primera infància.

Baixada història de les ràtios en el primer cicle de l’educació infantil

Fa pocs dies hem pogut conèixer el fruit de les negociacions entre el Ministeri d’Educació i la representació de la Plataforma Estatal d’Escoles Infantils. La proposta de decret per a la reducció de ràtios, fruit de les mobilitzacions del sector arreu de l’Estat Espanyol i molt especialment de la vaga indefinida de les companyes de Madrid, representa un pas històric en la millora de la qualitat educativa i de les condicions laborals de la xarxa 0-3. Posar en valor les necessitats de la primera infància i situar-nos en els estàndards europeus és reconèixer el caràcter educatiu d’aquest cicle. El desenvolupament real d’aquesta mesura dependrà únicament i exclusivament de la seva aplicació efectiva per part de la Generalitat de Catalunya, amb la competència plena i que de fet, ja podria haver-ho legislat molt abans.

Desenvolupament de les reivindicacions. El manifest de la Plataforma 0-3 Catalunya

Els moviments, col·lectius, famílies i entitats del 0-3 han establert de forma comuna i com a reivindicació que ha fet vagues i ha sortit al carrer, unes línies definitòries sobre com ha de ser l’educació de la primera infància. És un clam unitari que recollim com a testimoniatge i ruta:

• El 0-3 és el primer cicle de l’etapa de l’educació infantil. Reconeixement efectiu del cicle 0-3 com a base de l’educació. L’educació i cura de l’infant necessita espais familiars que afavoreixen l’educació i la criança.
• El cicle de 0 a 3 anys té entitat pròpia i específica i com a tal s’exerciran les polítiques de planificació i gestió educatives, integrant els dos cicles: 0-3 i 3-6 per donar coherència a l’etapa d’educació infantil i a l’establiment del currículum de l’etapa d’Educació infantil.
• La Generalitat i el Departament d’Educació és el responsable de les polítiques públiques i de planificar, gestionar i finançar l’educació de 0-3 anys, tal com ho assenyala l’Estatut de Catalunya i la Llei d’Educació de Catalunya. L’Estat ha de garantir mitjançant les lleis educatives (LOMLOE) l’efectivitat i qualitat educatives.
• El Parlament de Catalunya ha aprovat diverses mocions per establir polítiques educatives pel cicle de 0-3. La darrera és la moció 77/XV de 22 de maig de 2025 que insta el Govern a establir una sèrie de polítiques concretes quant al cicle de 0 a 3 anys: mapa escolar, implantació de la codocència, recursos per a la diversitat, revisió de plans d’estudis universitaris i de grau, millorar les condicions laborals, revisió estructural escoles bressol, desplegament de pla de xoc d’ajuda al món local, modificar el Decret 282/2006, reducció de ràtios i incorporació especialistes, pla integració per a l’escola rural.
• Cal finançament per a l’educació pública del 6% del PIB i en el cicle de 0 a 3, l’índex ha de ser molt més alt, per les mancances endèmiques que arrossega.
• Els municipis de Catalunya han desenvolupat una gestió complementària i substitutòria davant la mancança de l’administració educativa. Segons la llei, tenen competències delegades d’acord amb les especificitats però les competències de gestió i planificació i finançament, pertanyen exclusivament al Govern de Catalunya.
• Varietat en gestions –fem èmfasi a les 5 varietats de gestió de les escoles bressol públiques que dificulten la gestió educativa i la dignificació laboral.
• El cicle de 0-3 ha de tenir les ràtios adequades d’acord amb els estàndards que qualitat europeus i en atenció a les necessitats educatives. Són un element de qualitat envers els infants i les famílies i són un dret inalienable que cal assolir. La Generalitat, amb les seves competències, les haurà d’aplicar amb el màxim rigor de la qualitat educativa.
• A nivell laboral, és imprescindible la dignificació de les treballadores i treballadors de l’educació del primer cicle de l’etapa d’educació infantil, sent un comú denominador quant a remuneració i condicions laborals i gestió educativa, amb dignitat de salaris.
• Establiment de parella educativa en cada estança. El mode de condició de responsabilitat i laboral ha de ser el de codocència. Igual sou i responsabilitat.
• Considerem que la denominació i el títol que ha de ser per tota l’etapa és el de mestra/e d’educació infantil del primer cicle de l’etapa d’educació infantil, establint plans especials d’estudis i validació per capacitat provada, amb temps llargs.
• La qualitat definida és a través d’establir una escola inclusiva, com la resta de l’etapa, amb tractament real i suport educatiu, recursos humans i educatius amb la dotació laboral i personal, necessària.

Davant la magnitud de les mancances de les infraestructures del cicle de 0 a 3 anys calen planificacions i gestions amb objectius establerts i temporalització que no allarguin més la situació deficitària existent i per donar volta a la gestió externalitzada que estan en molts pobles i ciutats de Catalunya. És per això que la moció 77/XV de 22 de maig de 2025 que va aprovar el Parlament de Catalunya s’estableix un calendari indicatiu d’execució per tal de minorar el dèficit i establir objectius reals i efectius: 

TERMINI EXECUCIÓ	CONCEPTE	RESPONSABILITAT	ESPECIFICITAT
2027	Mapa escolar	Departament- Ajuntaments	Comissió treball especifica
2026-2027	Codocència
2026-2027 – 10 anys	Pla estudis revisió	Departaments	Mestra/e 0-3
2026 – 2028	Recursos diversitat	Departament Educació
2026 – 2030 – 2032	Internalització gestió pública	Departament- Ajuntaments	Finançament i assessorament
2026 – 2030 – 2032	Pas a gestió pública escoles concertades	Govern	Pla d’integració a la pública Projecte llei
2026 – 2027	Eradicació contractació externalitzada	Departament TreballDepartament Educació	Pressupost finançament jurídic i financer
2026 – 2028	Millora escoles bressol – espais i serveis	Departament Educació	Programes finançament obres
2026 – 2028	Pla de xoc a món local	Departament Educació	Inversió adequada
2026 – 2027	Revisió Decret 282/2006	Departament Educació	Establiment Llei 0-3 (concretar)
2026 – 2027	Pla integració escola rural	Departament Educació

Diagnosi de la situació actual

• Manca d’un mapa escolar real de la situació i necessitats actuals

És necessari que el Departament d’Educació elabori el mapa de les escoles i llars d’infants de Catalunya de forma similar al que va correspondre a la Llei 5/2004 que permeti fer un pas cap a una oferta pública ajustada a la demanda real i efectiva per acollir tots els infants, tenint en compte l’actual complexitat i les característiques educatives socials de la primera infància. Un desenvolupament que entenem que ha de partir de la gestió competencial de la Generalitat i amb la col·laboració dels ajuntaments.

• El primer cicle com a etapa educativa

La defensa que el 0-3 no s’ha de considerar només un servei de conciliació familiar, sinó una etapa educativa amb identitat pròpia, vinculada al conjunt de l’educació infantil i fonamental per al desenvolupament dels infants.

Considerem necessari treballar perquè el Departament d’Educació assumeixi la seva competència plena en educació i consideri els dos cicles de l’etapa de l’educació infantil per igual. Amb la finalitat d’assolir la universalitat, gratuïtat i qualitat educativa.

• Governança del sistema

La fragmentació actual de competències entre Generalitat i ajuntaments, i la necessitat d’un model més coherent de planificació, regulació i seguiment de l’etapa.

El Departament d’Educació no compta amb una estructura organitzativa a l’altura de la gestió del cicle de 0-3 anys. Cal prendre mesures urgents.

Gestió Departament d’Educació

La gestió de les 42 Llars d’Infants de la Generalitat no es centralitza i ocasiona greus dèficits. De tant en tant cada Llar d’Infants manté gestió autònoma, cosa que privatitza laboralment i no pot mantenir qualitat d’infraestructura.

La coordinació, planificació i directrius no es poden assolir ja que el Departament no disposa d’estructura pròpia i suficient per establir polítiques educatives 0-3 coherents.

Les Llars d’Infants del Departament d’Educació no tenen tarifació social. I la gestió autònoma implica privatitzar el suport educatiu.

Per tenir una bona planificació manca conèixer les xifres del dèficit i els indicadors per tal d’establir polítiques correctes, a nivell:

• Matrícula no atesa 0-3 anys, arreu Catalunya, dades per municipi i globals.
• Estat de la gestió de les escoles bressol: actualment hi ha 5 models diferents, cosa que impossibilita una gestió igualitària i equitativa, a banda del greuge laboral.

Escolarització i finançament

Evidències

• L’accés desigual al servei segons territoris;
• La cobertura insuficient de places en algunes zones;
• Les dificultats de finançament dels municipis;
• Els objectius europeus d’escolarització i inclusió;
• Manca planificació i mapa escolar

• Cost infant segons informe CCOO – 2024  (=  6400  –  7000 Està per sota de la mitjana estatal
  Subvenció Generalitat 1800 euros – totalment insuficient
  Cost 3800? Tenint en compte menjador i serveis complementaris.
  Cost informe PSC  5.700 (2021 – informe escola bressol govern alternatiu )

Cal assenyalar també que els 1.800 € per alumne aportats per la Generalitat per finançar la gratuïtat no cobreixen ni de bon tros completament el cost real Conseqüències:

• Més pressió sobre els pressupostos municipals;
• Risc de tensions financeres als ajuntaments;
• Dificultats per ampliar simultàniament places i qualitat;
• Externalització d’escoles bressol municipals i manca de condicions laborals

• Tarifació social de les escoles bressol públiques

No tots els municipis apliquen la tarifació social. Només el 60% dels municipis tenen algun sistema de tarifació social, cosa que agreuja la igualtat i l’equitat de les famílies. Per tant, la tarifació social i les beques continuen sent essencials per evitar barreres econòmiques.

• Cal desenvolupament de mètodes igualitaris arreu del territori de Catalunya per tal que les famílies vulnerables hi puguin accedir.

• Demografia:

Idescat 2025-2030. Es preveu augment de població i demanda de places de 0- a 3 anys

• Places necessàries segons PSC: 61.000 (informe escola bressol govern alternatiu, 2021)
• Infants sense plaça escola bressol preinscripció 2025: 15.000 (estimació)

Davant aquesta mancança i com que no hi ha prou polítiques de suport a la criança, compatibilitats laborals, cada any s’agreuja la problemàtica.

Aspectes professionals

Les condicions laborals, les titulacions, les ràtios, el reconeixement professional i la necessitat de reforçar la formació dels equips educatius, són elements claus per dignificar la professió.

Objectius reivindicatius de treball

OBJECTIUS DE TREBALL DE LES REIVINDICACIONS DE LA PLATAFORMA 0-3 CATALUNYA

Des d’una perspectiva REIVINDICATIVA i de les escoles bressol municipals, els punts més rellevants de l’informe són probablement tres: la integració efectiva del 0-3 dins del sistema educatiu, baixada de les ràtios, la reforma del finançament municipal i la millora de les condicions professionals del personal educatiu. Són els àmbits on les propostes podrien tenir més impacte sobre el model d’escola bressol dels pròxims anys. Però les actuacions del Govern no van en la direccionalitat que caldria:

8 Maig 2025. Compareixença Consellera d’Educació al Parlament de Catalunya Llei d’universalització del 0-3. La consellera d’Educació i FP, Esther Niubó, explica que el Departament ha començat a treballar per establir les bases d’una llei catalana per a la universalització de l’educació 0-3 anys. La llei ha d’abordar aspectes clau en aquest àmbit com són establir el paper de cada administració, definir les diferents modalitats del servei per garantir-ne la qualitat, fixar els criteris de garantia d’equilibri territorial, donar resposta a les famílies i estipular el model de finançament estable.

11 juny 2026. Catalunya crea 1.104 places d’escola bressol finançades pel Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència. Resolució EDF/1836/2026, de 8 de juny, per la qual es fa pública la relació de noves places del primer cicle d’educació infantil creades per ampliació de centres públics.

Aquestes declaracions realitzades al Parlament el 2025 i una creació de places sense tenir en compte la necessitat del Mapa Escolar de 0-3 ens indiquen que es mantenen polítiques erràtiques, sense planificació. D’altra banda, els fons Next Generation són fons extraordinaris i temporals, de manera que no es consideren finançament estructural. Això significa que no són adequats per consolidar despeses recurrents com ara plantilles, salaris o el funcionament ordinari d’una escola bressol, perquè aquests compromisos continuen existint quan els fons europeus s’acaben. De les 3.628 places inicials, amb dotació de 55,1 milions, resten 1.104…

BASE DE 5 ÀREES DE TREBALL – GRUP TREBALL TÈCNIC DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ

El Departament d’Educació ha establert una mesa tècnica per tal de proposar un model que pugui arribar a establer una proposta de desenvolupament del 0-3 en l’etapa d’infantil.

1. Universalització i accés a l’educació infantil 0-3 en tot Catalunya. Garantir una plaça d’educació infantil accessible i propera. Equilibri territorial arreu de Catalunya

Manca de places a Catalunya

Les dades de l’IDESCAT sobre naixements a Catalunya, la demanda i les famílies que desisteixen per considerar que no poden entrar o que no tenen ingressos. Aquestes xifres són aproximacions i depenen directament del supòsit sobre la proporció d’infants que realment volen una plaça pública. El resultant del càlcul es situa entre 16.500 i 18.000 infants que no han obtingut plaça a una escola bressol pública. Aquesta xifra considerem que encara podria ser més alta donada la idiosincràsia de les famílies en valorar que es vol accedir a una plaça.

De les dades recollides i de l’estudi de camp podríem suposar una estimació global en tant que el 45% de les famílies que sol·liciten plaça pública no l’obtenen. Al voltant del 60% de les famílies amb infants de 0 a 3 anys demanen plaça pública (segons estudis IMEB/ACM, 2023). Això ens podria situar en dades per al curs 2024-2025 en una estimació raonada entre 55.000 i 60.000 infants a Catalunya no tenen plaça pública d’escola bressol.

És un maltractament institucional que es produeix cada any quan les famílies ha de fer un sorteig per poder accedir a una plaça pública d’escola bressol. Davant aquesta situació cal posar remei de forma immediata.

Millora de la planificació territorial

Crear mecanismes de coordinació entre administracions per ajustar millor l’oferta a les necessitats reals de cada territori

La defensa de les escoles rurals

És imprescindible que es desenvolupi l’educació del primer cicle de l’etapa d’educació infantil en les petites poblacions rurals, tenint en compte la situació actual de la Catalunya rural: dels 22 municipis sense escola, 138 no arriben als 200 habitants, 66 tenen entre 200 i 500 habitants i 13 tenen entre 500 i 1.000 habitants. Despoblament i manca d’escola van de bracet. Atès que 9 de cada 10 municipis de menys de 200 habitants no disposen d’escola. Per aquest motiu les accions que s’han de prioritzar han d’anar en la línia de l’enfortiment del sistema públic d’educació del món rural, garantint l’accés a l’escola bressol pública i de qualitat i la igualtat d’oportunitats educatives.

Apostar per escoles bressol petites, familiars, properes i sostingudes econòmicament pel mateix Departament d’Educació és el que la petita infància demana, i no pas invents que tenen més riscos que privilegis.

Per l’escola bressol pública. Contrarestar les externalitzacions

Per fer front a l’externalització que tenen moltes escoles bressol municipals cal que la Generalitat doni suport jurídic per acabar amb les licitacions i dotació financera per fer-se càrrec dels costos. Aquesta situació ja va ser tractada per l’Ajuntament de Barcelona: per tant, hi ha exemples. Actualment, tenim altres exemples que ens indiquen que calen polítiques decidides: externalització de l’escola bressol de Sant Pere de Vilamajor o bé el contenciós de l’Ajuntament de Tarragona, a càrrec de l’empresa adjudicatària.

Objectius de treball de la comissió tècnica quant a universalitat

• Garantir abans del 2030 una oferta de places públiques suficients per cobrir almenys el 85% i el 100% dels infants I2 – entre el 605 i el 80% a I1 i entre el 30% i el 50% a I0.
• Reduir abans de 2030 els desequilibris territorials de cobertura fins a garantir que tots els municipis assoleixen els nivells de l’apartat 1.
• Garantir abans del 2030 que el 100% de les famílies amb plaça d’educació infantil disposin d’un centre o temps d’accés adequat, domicili o lloc de treball.

2- Reducció de les desigualtats socials en l’accés i participació en l’educació 0-3. Cohesió, igualtat, equitat i accés per a situacions de vulnerabilitat.

Pobresa i desigualtats socials a la primera infància i famílies

L’equip encarregat d’abordar la pobresa infantil a Catalunya, dirigit per Pau Marí-Klose, ha presentat el primer informe. Un informe que parteix de la base que les polítiques aplicades fins ara «no han estat suficients ni en cobertura ni en quantia» per reduir la pobresa infantil i que, per tant, cal ampliar les ajudes, ampliar les famílies beneficiàries i incloure també aquelles que pateixen situació de privadesa, malgrat que per ingressos no són considerades pobres.

Cal mobilitzar més recursos per a la infància. Incrementar la despesa social destinada a famílies i nens, apropant-la a la mitjana dels països europeus més avançats.

Objectius de la comissió tècnica quan desigualtats

• Incrementar abans del 20230 la taxa d’escolarització dels infants en situació de vulnerabilitat fins a assolir els nivells de cobertura.
• Garantir abans del 2028 que cap infant quedi exclòs de l’accés a l’educació 0-3 degut a barreres econòmiques, culturals o administratives.
• Garantir abans del 2028 l’accés universal i gratuït als serveis complementaris essencials (menjador, acollida, horaris ampliats) amb criteris d’equitat.
• Garantir abans el 2030 que el 100% dels centres tinguin les condicions adequades davant la calor o fred estacionals.

3- Consolidar un model d’educació infantil 0-3 de qualitat pedagògica que garanteixin el desenvolupament integral dels infants.

Integració plena del 0-3 dins del sistema educatiu, en l’etapa d’educació infantil de 0 a 6 anys

Reforçar el reconeixement institucional del primer cicle com a part de l’etapa educativa i no només com a recurs assistencial

Desenvolupament curricular

S’està desplegant el marc derivat del Decret 21/2023, amb noves orientacions pedagògiques, de programació i d’avaluació per al primer cicle. Cal establir estructures per possibilitar el desenvolupament efectiu quan a professionals, ràtios, qualitat i atenció necessitats educatives.

Sobre les ràtios

Les ràtios són un factor determinant de la qualitat educativa i de la capacitat d’atendre adequadament la diversitat dels infants.

Entre les qüestions que es posen sobre la taula hi ha:

• La necessitat de revisar les ràtios des d’una perspectiva de qualitat educativa i no només organitzativa.
• Les dificultats afegides que generen les ràtios actuals quan hi ha infants amb necessitats educatives específiques.
• La conveniència de considerar no només el nombre d’infants per grup, sinó també les hores de suport, les substitucions, els desdoblaments i la composició dels grups.

Cal una proposta concreta de reducció de ràtios que es defineixi a partir de 6 -9-15, infants per estança, com a mínim.

Des del punt de vista de les reivindicacions del sector, és significatiu que no hi hagi compromisos explícits sobre:

• reducció generalitzada de ràtios;
• establiment de ràtios específiques quan hi ha infants amb NESE;
• increment obligatori de personal de suport;
• presència estructural d’educadores d’educació especial o perfils similars a totes les escoles bressol;
• temps de coordinació i observació reconeguts dins de la jornada laboral.

La parella educativa o codocència

En el cicle de 0-3 anys, de l’etapa d’educació infantil 0-6, la codocència o bé parella educativa no és només una estratègia metodològica; és també una manera d’entendre l’escola bressol com una comunitat professional on la responsabilitat educativa és compartida i on les diferències de categoria o de vinculació contractual no haurien de traduir-se en jerarquies pedagògiques davant dels infants.

Per això, des d’una mirada reivindicativa, sovint si es defensa la codocència o parella educativa només pot desplegar tot el seu potencial si va acompanyada de:

• Estabilitat dels equips.
• Temps de coordinació reconegut.
• Formació compartida.
• Ampliació de les hores no lectives.
• Reconeixement professional equivalent.
• En alguns casos, la internalització dels serveis externalitzats o la reducció de la dependència d’aquests models.

Respecte a les educadores de suport externalitzades, la codocència pot ser una resposta parcial al problema, però no el resol per si sola. Si una professional externa és considerada simplement un recurs puntual o auxiliar, és fàcil que quedi situada en una posició subordinada. En canvi, si el model organitzatiu es basa en la codocència, parella educativa i la corresponsabilitat educativa, es reforça la idea que totes les professionals que treballen amb el grup participen de la planificació, l’observació i la presa de decisions pedagògiques.

Ara bé, hi ha un límit important: si es mantenen diferències contractuals, salarials o de dependència empresarial entre les professionals, la codocència pot acabar sent més un discurs que una realitat. És difícil construir una corresponsabilitat plena quan unes treballadores formen part de la plantilla municipal i unes altres depenen d’una empresa externa amb condicions diferents.

En el context de les escoles bressol municipals, això connecta amb diverses qüestions:

• La defensa d’equips educatius amb responsabilitat compartida.
• El reconeixement del valor pedagògic de les tasques de cura.
• La reducció de la fragmentació de funcions dins de l’aula. El suport educatiu hauria de passar a ser mestres de plena incorporació.
• La reivindicació de millors condicions laborals i professionals per a totes les treballadores que intervenen en l’atenció als infants.