Opinió

IA de proximitat, si us plau

Les IA que actualment operen en el nostre sistema educatiu són els models comercials de les grans corporacions tecnològiques, principalment OpenAI (ChatGPT), Google (Gemini), Anthropic (Claude) i DeepSeek, entre d’altres. La seva presència en el nostre entorn educatiu està tan estesa que la normativa que va desplegar el Departament d’Educació l’any 2024 sobre l’ús de la IA als centres educatius les esmenta de manera concreta.

El fet que només se citin determinades IA privades en un document de l’administració pública té una derivada important: les que s’ometen. No em refereixo a les privades —que n’hi ha un munt—, sinó a les IA obertes o locals, és a dir, les que es poden instal·lar als nostres ordinadors o servidors. Sí, ho heu llegit bé: pots tenir una IA instal·lada a l’ordinador de casa teva o al de l’escola, i sense estar connectat a internet (sorprèn, oi?). Segur que hi ha molts docents que desconeixen aquesta possibilitat, però qui no la pot ignorar és l’autoritat educativa, perquè és un referent per als docents i els centres escolars.

Un altre document de referència del Departament d’Educació és Competència digital docent en intel·ligència artificial (2026), el qual aprofundeix en el coneixement de la IA i dona pautes per treballar-la. Bé està aquest enfocament, però no hi ha cap referència a IA concretes, ni públiques ni privades. Tanmateix, a peu d’aula cal treballar amb eines reals.

En aquesta qüestió, el Departament es posa de perfil. Com que no s’aborda en profunditat una anàlisi i una valoració de les IA disponibles, tant privades com públiques, la seva actitud acaba sent abstracta i gens proactiva cap als models oberts. Aquesta neutralitat té com a conseqüència que unes poques IA privades tinguin una presència dominant en els programes de formació del professorat i, per tant, en el marc mental dels docents.

Més avall explicaré les raons per les quals l’escola pública ha d’optar de manera decidida per les IA obertes i locals. L’administració hauria de plantejar-se com vol implementar-les als seus centres: decidir si és millor un model distribuït (descentralitzat) o un model centralitzat amb un gran servidor públic (com XTEC o Edu365). Hi ha moltes raons per defensar un model distribuït de la IA als centres educatius que esmentaré tot seguit, però abans, un apunt més.

L’educació és un gran mercat que està en el punt de mira comercial de les grans corporacions tecnològiques, i Europa està bregant per tenir sobirania tecnològica en l’àmbit de la IA

De models d’IA oberts n’hi ha molts: de gran o petita potència, especialitzats i generalistes. Es poden descarregar de la plataforma oberta Hugging Face que, per cert, és l’empresa que va patir l’atac dels agents d’OpenAI. La diversitat de l’ecosistema d’IA pública és molt gran, enorme. Podem tenir «petites» IA instal·lades en ordinadors personals estàndard, però per a un centre escolar cal una IA de potència mitjana amb un servidor de centre ben equipat. Cal esmentar aquí una IA molt nostrada: em refereixo a Salamandra (un nom amb reminiscències gaudinianes), desenvolupada pel BSC, que trobareu a l’esmentada plataforma.

L’educació és un gran mercat que està en el punt de mira comercial de les grans corporacions tecnològiques, i Europa està bregant per tenir sobirania tecnològica en l’àmbit de la IA. Multitud d’empreses petites i mitjanes estan treballant amb IA de codi obert. El sector educatiu pot aprendre molt d’elles.

La decisió de triar entre les IA obertes i les privades recorda les tensions dels anys noranta del segle passat entre els sistemes operatius de codi obert (Linux, etc.) i els privats (principalment Microsoft i Apple).

Per què optar per IA locals als centres educatius?

1. Per independència. Una IA local no requereix internet per funcionar. Instal·lada al servidor del centre, se li fan peticions des dels ordinadors dels alumnes i tota la informació circula per la xarxa interna.
2. Per privadesa. Es dedueix del punt anterior que les dades generades pels alumnes no surten del centre. Sabem prou bé que aquesta qüestió és crucial per a qualsevol centre educatiu.
3. Per sobirania. El suport a les polítiques de sobirania tecnològica des de l’àmbit educatiu serà una realitat si els centres s’empoderen de la IA i l’administració els dona suport.
4. Per la generació de recursos didàctics. Mitjançant l’enginyeria de prompts, el professorat pot dissenyar materials didàctics d’aula que es poden realimentar i millorar amb les mateixes dades d’aprenentatge que generen. Aquest és un punt d’inflexió molt important en la història de la pedagogia. L’enginyeria de prompts —és a dir, el conjunt d’instruccions perquè una IA executi una aplicació concreta— es fa en llenguatge natural, la qual cosa posa a l’abast del professorat una possibilitat que fins ara estava reservada als programadors. En definitiva, ja és possible transferir l’experiència docent a una IA, la qual cosa obre una nova dimensió per a la didàctica. És clar que això també es pot fer pagant una IA privada. Més enllà del debat actual sobre la IA a l’escola, on cal triar el gra de la palla, s’albira un futur de nous desenvolupaments didàctics per als aprenentatges de l’alumnat. I en aquest punt destacaran els anomenats agents socràtics, dels quals parlaré en un pròxim article.

Certament, no tot són flors i violes. Tot i que obtenir una IA local està a un clic de distància, hi ha feina a fer per triar-la, instal·lar-la, afinar-la i crear una estructura digital de centre per emmagatzemar els aprenentatges de l’alumnat per tal d’avaluar-los i investigar com es poden millorar. Per això cal la concurrència d’informàtics professionals per posar a l’abast dels docents una bona interfície. Aquesta és una tasca que haurien d’engegar els mateixos serveis informàtics de la Generalitat, que tenen la capacitat per fer-ho. Només cal una decisió política del govern.

Poseu-nos una IA de proximitat, si us plau.