Som una Fundació que exercim el periodisme en obert, sense murs de pagament. Però no ho podem fer sols, com expliquem en aquest editorial.
Clica aquí i ajuda'ns!
En aquest món estrany, immens i inexplicable, tants motius ens resten per assentir la seva incommensurable bellesa, instants de joia, emocions inusitades, l’esdevenir incert, d’altra banda, commovedor i fràgil.
Endinsar-se en altres mons com universos de ficció, narratives de divulgació, poesia, investigació, novel·la històrica, contes, teatre, etc., implica aquesta voluntat generosa d’exploració i curiositat, transportar-se integralment mitjançant una capacitat gairebé espiritual i magnànima d’oblidar el món “real”, aquell amb el que estem constantment connectats com criatures tel·lúriques per volar entre les línies i paràgrafs on éssers, vides, somnis, aventures, desitjos atrapen tot el nostre interès i devoció, saber i acompanyar d’aquells amics inusitats que tal vegada vam trobar sobtadament.
I en aquest món estrany i inexplicable, les lectures tornen a acaronar una societat hiperdigitalitzada i tecnològica que nosaltres mateixos vam inventar com un avenç indiscutible d’un món en constant evolució, frenètic en la creació d’eines intel·ligents que cooperin en el desenvolupament de la vida quotidiana.
L’últim resultat de l’informe PISA és l’evidència que molts auguraven, amb unes dades dramàtiques i ben tristes entre l’alumnat del territori, amb només un 2% dels nostres alumnes qui són capaços de llegir textos llargs i complexos, amb també una demolidora dada sobre la comprensió lectora, la capacitat transversal de raonar o entendre un requeriment o enunciat davant l’apatia de la lectura.
En aquest món estrany i inexplicable, les lectures tornen a acaronar una societat hiperdigitalitzada
Com hem permès aquesta situació? Com no hem sigut capaços de posar eines als centres educatius i a la societat en general per evitar aquest desastre?
Motivar i estimular en la lectura hauria de ser focus primordial en l’educació d’infants i joves independentment de les evidents destreses tecnològiques que han de poder assolir en escoles i universitats.
Moltes són les reflexions al respecte, però el que és cert és que infants i adolescents es van veure immersos en polítiques educatives on les pantalles es van normalitzar en l’estudi de moltes matèries, esdevenint eines indispensables en el curs acadèmic.
Mòbils, dispositius electrònics i tauletes eren per primera vegada a la història actors sobtats en l’organigrama educatiu amb molts recels i protestes, però també amb defensors i partidaris del nou model educatiu.
La digitalització a les escoles es va anant intensificant amb pissarres interactives, llibres digitals, portàtils i ordinadors com experiències pilot d’un nou organigrama i dinàmica a l’aula.
Els estímuls constants de l’entorn virtual són font inesgotable de distracció permanent dificultant la disciplina i el pensament profund
Passat el temps, els resultats no han estat del tot fructífers amb una pèrdua generalitzada del rendiment escolar dels alumnes empitjorant sobretot la capacitat de comprensió lectora, esforç personal a l’aprenentatge i el retard dramàtic en la lectura en paper i tot el que comporta com memòria, sentit crític, concentració, debat envers els companys, etc.
Els estímuls constants de l’entorn virtual són font inesgotable de distracció permanent dificultant la disciplina i el pensament profund envers una matèria determinada.
Més enllà de l’àmbit educatiu, la capacitat lectora i l’indescriptible plaer del fet de llegir hauria de ser assignatura obligatòria als centres educatius, transmetent als nens i joves aquesta altra mirada necessària en un món tan tecnològic i poderós, amb la realitat d’una intel·ligència artificial i superior ja present a les nostres vides.
Després d’intents on la tecnologia s’ha imposat com una necessitat, el món i la societat s’adona d’un canvi de rumb on el sentit crític i la tornada a escenaris on la convivència social i humana esdevingui de nou un triomf social i cultural.
Llegir per viure, per comprendre, per somiar, per conèixer el món i projectar d’aquesta manera el nostre imaginari tan personal i únic, llegir i fomentar la lectura com una joia personal que fomenti la nostra imaginació i curiositat, res més necessari.
Cal que les futures generacions trobin de nou vincles d’escolta activa, socialització entre companys i professors per crear debats enriquidors, hàbits que estimulin el desig innat d’aprendre i el més important, afavorir el sentit crític envers el món més necessari que mai.
