Actualitat

Tres dies de negociacions infructuoses entre Educació i els sindicats

Quin símptomes penseu de convocar a l’hora l’alumnat?
Anirà bé? Projecte feblesa? Farà més soroll, però més pressió? Més força?
Si la professió no fa/fem seguidisme dels Sindicats, no només aquests dos dies, els que calguin, ja em begut oli.
Mentre no sigui de colza, podrem anar sobrevivint (petita llicència perdoneu).
Però l’economia escalfada, per diuen inflació de demanda i inflació de costos (José María O’Kean en la intervenció de La Sexta Noche) de fa dos dissabtes, deia això.
I el confort val diners. I sortir-ne no tothom ni vol i d’altres diuen que no poden i altres no poden. L’ordre és el que és: personal que tot li va bé (està de pas, la persona en qüestió té molts diners, la seva família té molts diners, la seva o seves parelles, etc…). Altres no volen renunciar a fer viatges, després són els que més exabruptes treuen per la boca, tot i que des de fa temps, la gent calla avergonyida…fins al canvi de tendència de dir: ens prometeu ítaca i el que feu és clavar-nos l’estaca (rima barata però rima).
També el fet d’haver estudiat l’ESO, d’haver accedit a interinatges sense haver prestat serveis molt temps com abans (4 anys tot i que no siguin consecutius), no voler fer substitucions, sinó directament esdevenir funcionaris via concurs de mèrits o amb oposicions no eliminatòries pot desmotivar en el sentit de “no ens queixem que d’altres ho passen pitjor”.
Sense haver raonat res: igual han pogut estudiar i no ho han fet. Perquè si un mecànic empleat deu guanyar igual o més que un enginyer alguna cosa grinyola.
És a dir, comparar segons quins sous amb determinats requisits de titulació i posteriorment, amb l’experiència és molt complex.
És com a tall d’exemple és més difícil estudiar qualsevol Enginyeria Superior que no Administració d’Empreses (ADE), i és més difícil ADE que no Relacions Laborals (ara crec que s’anomena Ciències del Treball).

L’administració demana un requisit de titulació i el sou és igual per a tothom, sigui just, injust, mediopensionista però el que compta és la legalitat vigent. Igual en funció del cos a que pertany.

I aquesta gent que no pensa, no que no em doni o em tregui la raó, perquè jo ho dic (no jo els altres que et diguin això no és així sense més). Doncs bé, determinats estudis a l’empresa privada el sostre econòmic és molt més elevat que els sous ja no dels docents públics de qualsevol cos superior especial independentment de l’Administració en què es treballi. Certament, els poden acomiadar i segons l’edat, els contactes, l’actitud, etc… igual no troben mai més cap feina o bé feines molt pitjors.

En contraparida tenim una certa seguretat econòmica. Dic certa perquè l’economia pública està en fallida, amb tot el dèficit que es genera any rere any que s’acumula en forma de deute. Però no van dubtar en retallar de forma crònica els sous de tot el personal al servei de les AA.PP.

Tot això que us pot semblar un rotllo, un sopar de duro, fa que l’anomant iosme imperi. Igual un historiador que fa de professor de secundària considera que està molt ben pagat o fins i tot un que un antic Graduat Social consideri que guanya no molt, moltíssim. Doncs aquest segur que no farà vaga, perquè deu pensar que amb un examencito tot resolt. Fins que s’adoni que no és així.

I tot això no suma sinó que resta.

Què en penseu de tot plegat? El fet que ningú escrigui a mi em fa que pensar molt.