La meva filla gran, que està acabant 1r d’ESO, m’explica que, a la seva classe, les persones que estan més aïllades del grup són les que no responen al cànon estètic. Als 13 anys ja es pot posar nom a la pressió per ajustar-se a un determinat comportament. És el que veu i viu l’alumnat als mitjans, les xarxes socials, el carrer o les relacions personals, familiars i comunitàries, i aquesta pressió també es produeix a l’àmbit educatiu, en tant que és un reflex de la nostra societat.
A l’escola no hi passa menys ni més del que hi passa a fora i, malgrat els esforços de la comunitat educativa per treballar des d’un model coeducatiu, continua sent un dels espais en què infants i adolescents aprenen les normes no escrites de validació o exclusió dels cossos per la mirada masclista, racista i classista que encara és hegemònica a la nostra societat.
En els anys més decisius per a la configuració de la seva personalitat, nenes i adolescents idealitzaran un cos que no existeix: blanc, prim, jove, amb cabell llis, depilat, sense estries, ni canes, ni taques, ni cap mena de discapacitat. I, a mesura que passin els anys, destinarà cada cop més diners i esforços a tenir aquest cos ideal.
L’escola continua sent un dels espais en què s’aprenen les normes no escrites de validació o exclusió dels cossos per la mirada masclista, racista i classista que encara és hegemònica a la societat
El passat 8 de març, el Govern va aprovar el Pla d’acció per combatre la pressió estètica que, recollint les actuacions realitzades fins ara per combatre-la, crea una política pública específica, coordinada, transversal i basada en la promoció de la igualtat efectiva de dones i homes adreçada a lluitar contra els estereotips de gènere i la discriminació per aparença física.
El pla vol donar una resposta política a la violència dels cànons estètics que produeixen i perpetuen els estereotips i les discriminacions de gènere, racials i capacitistes, incrementar la consciència social sobre l’impacte de la pressió estètica i definir mesures de promoció i prevenció, de regulació, de sanció, d’acompanyament i de reparació.
Atès que la lluita contra la pressió estètica s’ha de dur a terme allà on es produeix (és a dir, als mitjans, les xarxes socials, el carrer o les institucions) l’escola i el conjunt de la comunitat educativa també hi tenen un paper rellevant.
Per això, des de l’Institut Català de les Dones, organisme de la Conselleria d’Igualtat i Feminismes responsable de la definició de les línies bàsiques i les accions del Pla, animem a tota la comunitat educativa a contribuir amb el seu coneixement i la seva experiència al procés participatiu que s’iniciarà amb el nou curs escolar per erradicar la pressió estètica a tota la societat, també a l’escola, i que desitgem que contribueixi a acostar-nos un pas més a la #NormalitatFeminista.
