Opinió

Què fem amb els nois?

Aquests dies les nostres escoles estan plenes d’activitats sobre el feminisme, xerrades, pòsters de científiques, artistes i esportistes. L’onada del feminisme fa temps que va entrar a l’escola i ha ajudat a fer-la millor. Queda molt per fer, però les escoles i la societat són avui espais més igualitaris del que havien estat i cal valorar-ho.

Malgrat tot, tenim una assignatura pendent amb els nois. Crec que una part important són espectadors passius d’unes activitats i d’un moviment que els interpel·la poc, mentre per sota idees contràries a la igualtat segueixen circulant i creixent. Cal començar a posar el focus en els nois si volem avançar de veritat cap a una societat igualitària. 

En primer lloc, hem d’afrontar que els nois tenen moltes més dificultats que les noies a l’escola i corren el perill de sentir-se’n desvinculats. Només per citar algunes estadístiques, A l’avaluació de 6è de primària del 2022, les noies van superar els nois a llengua catalana en 4,4 punts, a llengua castellana en 3,2 punts i a llengua anglesa en 4,8 punts. En matemàtiques, el tradicional avantatge que tenien els nois s’ha reduït a només 0,8 punts. Aquestes diferències es mantenen o augmenten desde fa anys.  Pel que fa a la comprensió lectora, les noies també superen els nois en quaranta punts, 504 a 464, segons l’informe PISA 2018.

A la selectivitat s’hi presenten moltes més noies que nois, 58% a 42%, segons estadístiques del curs passat, tot i que els resultats obtinguts són molt semblants.  Finalment, també hi ha una gran diferència pel que fa al reconeixement de necessitats educatives especials. Segons dades del Consorci d’Educació de Barcelona del curs 20-21, el 73% dels alumnes considerats com a NESE tipus A són nois i només el  27% són noies.

Per altra banda, sembla que hi ha un consens científic en què els nois maduren intel·lectualment i emocionalment més tard que les noies. També sembla clar que els models de socialització masculí i femení segueixen sent molt diferents. Dels nois s’espera que siguin actius, atrevits i forts mentre en les noies es valora més que siguin tranquil·les, col·laboradores i prudents. Sigui per aquests motius o per d’altres és clar que les noies en general dominen més les habilitats que garanteixen l’èxit escolar. Les noies són més bones seient, escoltant, llegint i regulant les emocions i els seus resultats escolars ho reflecteixen.   

Hem empoderat i reconegut les noies i això ha estat un avenç fantàstic, però no hem fet prou per incorporar els nois

A més a més, els nois també acostumen a ser els que provoquen més problemes de disciplina i els que en pateixen més les conseqüències. En els nois, la pressió per impressionar el grup d’iguals sembla que és més forta i sovint la manera de fer-ho és desafiant l’autoritat. Els nois reben més sancions i expulsions i perden més activitats escolars. Això provoca una disminució de la seva autoestima personal i acadèmica i una major desconnexió del món escolar. 

En resum, mentre la majoria de la societat segueix sent “boy-friendly” potser l’escola ha esdevingut un dels pocs espais “girl-friendly” que hem sabut crear.   

Un altre element important són els referents que tenen alguns dels nostres alumnes. Les escoles ofereixen cada cop més models positius per a les noies: Marie Curie, Alexia Putellas o Frida Kahlo omplen els passadissos, celebrem el dia de la dona en la ciència i altres activitats semblants, però estem orfes de referents que ens mostrin una masculinitat diferent. Hem empoderat i reconegut les noies i això ha estat un avenç fantàstic, però no hem fet prou per incorporar els nois.    

Els referents que els nois troben a les xarxes segueixen sent tradicionals quan no directament tòxics o reaccionaris. El Tik-toker britànic Andrew Tate per exemple, famós a casa nostra per un enfrontament virtual amb Greta Thumberg, acumula milions de seguidors entre joves i adolescents amb un discurs reaccionari i misogin. Joves desafectes del sistema troben en Tate, que parla de cotxes, diners i denigra les noies un referent alternatiu. Al Regne Unit, la preocupació entre els educadors per aquest fenomen és tan gran que molts docents i escoles han començat a formar-se per poder tractar aquests discursos a classe. Segurament no seria difícil trobar referents semblants en el nostre entorn.  

A les aules, als nois també els costa trobar referents amb qui identificar-se. La professió docent és aclaparadorament femenina a infantil i primària i més equilibrada però també amb majoria femenina a secundària. Les tasques de cura han estat atribuïdes tradicionalment a les dones i sovint el que veuen els alumnes a l’escola reforça aquesta idea. Sense referents masculins potents de proximitat que desmenteixin aquest estereotip no podrem avançar. 

Treballar seriosament amb els nois per incorporar-los a la lluita per la igualtat i garantir el seu èxit escolar és imprescindible

Penso que és urgent posar el focus en els nois i afrontar aquest repte. No hi ha solucions fàcils ni receptes màgiques, però suggereixo tres direccions de treball possibles. 

En primer lloc, oferir als nois i també a les noies, models i referents alternatius de masculinitat. Mostrar que hi ha moltes altres maneres de ser home i que superar certs rols també els allibera. Potser parlar menys de Greta Thumberg i més d’exemples com el futbolista Héctor Bellerín que practica una dieta vegana, només compra roba de segona mà com a crítica al consumisme i és accionista d’un dels clubs de futbol més sostenible del món. Si ens esforcem una mica no ens costarà trobar altres exemples. 

En segon lloc, pensar en activitats que els interpel·lin i on ells puguin expressar les seves idees i dubtes amb tranquil·litat per molt que xoquin amb el discurs dominant. Hem de treballar a partir del que senten i pensen, si no correm el risc que callin mentre per sota segueixen pensant el mateix. Ens enfrontarem amb idees i expressions xocants però, com en qualsevol aspecte de l’adolescència, és millor escoltar i deixar espai per la reflexió que no reaccionar amb crítiques i rebuig. 

Finalment, hem de millorar en la gestió de la convivència i en el suport educatiu. Els problemes dels nois són molt més estructurals que personals i cal treballar de manera proactiva. Cal molta més prevenció i suport i no només sancions disciplinàries. Hem de crear espais i moments on els nois puguin experimentar altres papers i sortir dels rols que sembla que tothom espera que realitzin. No esperar que hi hagi conflictes per intervenir. 

Començar a treballar seriosament amb els nois per incorporar-los a la lluita per la igualtat i garantir el seu èxit escolar és imprescindible per avançar cap a una societat igualitària. Molts països i centres estan començant a buscar solucions i estratègies en aquest camí. Cal que nosaltres també ens hi posem com abans millor.