A Barcelona, només el 80% de l’alumnat acaba 4t d’ESO als 15 anys, que seria la taxa idònia, però bona part del jovent no acaba l’educació obligatòria a l’edat que correspondria: un 18% ha repetit algun curs o ha fet 16 anys i ha deixat d’estudiar abans de finalitzar-la.
Així ho indica l’informe ‘Què hem fet per millorar l’abandonament escolar prematur?’ del Consorci d’Educació de Barcelona (CEB). L’estudi es basa en les persones nascudes el 2001, un total de 12.937, i indica que el 92% es va graduar en ESO, set punts més que fa 10 anys.
Segons les mateixes dades, un 72% continuen la seva formació en ensenyaments postobligatoris: un 65% fan batxillerat i el 7% fan cicles formatius de grau mitjà (CFGM), però en el pas del primer al segon curs de postobligatòria, tant a batxillerat com als CFGM, es “perden” un 9% dels estudiants.
Als 18 anys, el 55% acaba l’etapa d’educació secundària postobligatòria amb èxit. Aquest percentatge cau fins al 19% quan es tracta de joves que es troben en situació de vulnerabilitat socioeconòmica, i que el CEB comptabilitza en 1.544 joves.
Accions preventives a l’ESO
Per tal de revertir la situació, el Consorci ha valorat algunes de les respostes que ofereix. A l’ESO hi ha tres programes preventius desplegats fa més d’una dècada: Enginy, programes de diversificació curricular (PDC) i unitats d’escolarització compartida (UEC), que segons el CEB han estat “clau” per evitar casos d’abandonament escolar.
Sota la premissa que l’educació ha de ser inclusiva, es diferencien tres tipus d’actuacions als centres escolars: les destinades a tothom, que haurien de representar un mínim del 80% del conjunt d’iniciatives; les de suport addicional, dirigides a joves en situació de risc acadèmic, que haurien de significar un màxim del 15%; i les mesures intensives per a l’alumnat amb més necessitat, que no hauria de suposar més del 5%.
La posada en marxa dels programes Enginy, PDC i UEC “va tenir clars efectes transformadors, afavorint la innovació metodològica”, assegura l’informe. Enginy es basa en l’oferta de projectes i tallers de l’àmbit tecnològic, artístic, ocupacional, humanístic i esportiu, entre d’altres, per tal d’orientar l’alumnat a través de la descoberta d’oficis de la ciutat.
Els PDC proposen estades a empreses i s’orienten a l’alumnat que ha presentat dificultats generalitzades d’aprenentatge durant els primers cursos de la secundària. L’alumnat cursa el 60% del currículum al centre i un 40% en entitats i empreses.
Les UEC són un recurs adreçat a l’alumnat que per qüestions principalment conductuals veu compromeses les seves possibilitats d’èxit. Es tracta de persones que sovint presenten problemes d’absentisme, rebuig escolar o comportaments disruptius. Aquest alumnat està matriculat a l’institut ordinari, però cursa la totalitat de la seva escolarització en un centre especialitzat en què hi ha grups més reduïts i una atenció més personalitzada.
A aquests tres programes se sumen els professionals externs dels equips d’assessorament psicopedagògic (EAP) i del servei orientació pla jove (SOPJ), per tal d’orientar l’alumnat a la presa de decisions i la cerca i selecció d’informació.
Desafecció en els estudis postobligatoris
D’altra banda, existeix un programa que es diu Projecta’t i que dona suport a l’alumnat que arriba a l’educació postobligatòria (batxillerat o cicles de grau mitjà) sense haver adquirit les competències bàsiques i que tenen dificultats per seguir amb èxit els CFGM o el batxillerat. Es tracta d’oferir suport acadèmic en horari extraescolar dues tardes a la setmana i ajudar en l’organització de la feina, per tal de disminuir un possible abandonament escolar.
Una altra situació que es dona el primer curs de la postobligatòria és que hi ha estudiants que cursen estudis que no els satisfan, sigui perquè no era la seva primera opció o perquè no correspon amb el que s’imaginaven. La baixa satisfacció pot conduir a una desafecció i a un abandonament dels estudis. Per això, la detecció precoç és important per oferir un canvi d’ensenyament a curt termini i donar una resposta àgil.
Més cura a les necessitats especials
L’informe afirma que l’atenció a l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESE) és “un aspecte clarament millorable a l’educació postobligatòria”. A Barcelona, el curs 2020-2021 hi havia 7.140 alumnes identificats com a NESE A (persones amb discapacitat o trastorn mental) d’ensenyaments obligatoris i postobligatoris, dels quals 6.359 estaven cursant estudis obligatoris i 781, estudis postobligatoris.
“La baixa presència d’aquest col·lectiu en els ensenyaments postobligatoris posa de manifest una disfunció important en el sistema de detecció i acompanyament d’aquest alumnat en el canvi d’etapa”, remarca el Consorci.
Un llarg camí per recórrer
L’estudi indica que, si bé “s’ha avançat” en les actuacions per reduir l’abandonament prematur escolar a Barcelona i s’han consolidat actuacions preventives a l’ESO, encara “queda un bon camí per recórrer”, sobretot en l’etapa postobligatòria.
El repte per als pròxims anys és “concentrar els esforços i els recursos per assolir la plena continuïtat dels estudis postobligatoris” per tal que “tots els joves, independentment del seu context sociocultural o econòmic, obtinguin l’acreditació que els capacitarà per fer el salt als estudis superiors o al mercat de treball amb una formació bàsica”.
